Perinno Lligams

Amics i amigues,  Com la gran majoria sabeu, després de gairebé 11 anys de conviure junts, el dia 31 d'aquest mes d'agost passat, el meu amic Bruno se'm va morir als braços amb el seu caparronet recolzat al meu pit. Li vaig procurar la millor existència possible i durant aquests anys de convivència vam ser molt feliços i ens vam regalar vida i alegria l'un a l'altre, però, injustament, aquests éssers meravellosos duren poc en comparació a les persones. Molt poc, i la malaltia renal i l'edat li van arrabassar la força vital, aquella força inacabable que tenia pertot. En aquesta imatge, de només unes setmanes abans de morir, ja estava malaltó i no volia menjar, ni beure, ni sortir al carrer, i jo em desesperava i m'entristia, com encara ho faig avui quan hi penso. Però l'he volgut fer present perquè enguany no el podrem passar junts el Nadal, i no el vull obviar, ni que sigui d'una manera simbòlica, d'uns dies en què vam viure plename...

Missatge del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana  (ANC) Des de fa molt de temps, però sobretot des de 2012, la il·lusió col·lectiva, el convenciment i la força de la gent ens ha fet arribar fins on som ara. Tu, nosaltres, vosaltres, la força de la gent és el que ens ha dut fins aquí, és la que ha fet canviar el rumb de la història d’aquest país. Durant aquests anys hem treballat junts, incansablement, per fer de Catalunya un Estat de dret, democràtic i social. Hem avançat molt i de manera ràpida i, en aquests moments, som del tot conscients que ens trobem davant dels mesos més decisius dels darrers segles. Tenim l’objectiu a l’abast de la mà i sabem que no podem fallar. Sabem que no fallarem. Tots els qui ho hem fet possible, com tu, com tots nosaltres, sentim ara una gran sensació interior d’urgència: volem que els partits polítics catalans arribin a un acord; volem que aquest acord ens permeti afrontar amb unitat unes properes eleccions que ens do...

No patiu, el procés segueix endavant Santi Capellera i Rabassó *periodista No us preocupeu, que ningú no pateixi. El nostre procés va endavant i tot s'acabarà bé, però tant els convergents com els esquerrans, que són els forts de la partida, l'han de jugar. Per tant, deixeu de torturar-vos perquè tot requereix el seu temps, fa 300 anys que ens esperem, i aquests són moments molt decisius pel país que no es poden malbaratar amb presses i pressions. Nosaltres només som les militàncies, i ells els polítics que es necessiten els uns als altres, saben què fan i negocien assenyadament. No critiquem ni ens critiquem, perquè ens hem d'entendre, i la política és entesa, negociacions i moooolta paciència. Els podem donar un copet al cul perquè "tenim pressa", però no gaire cosa més, perque nosaltres ja hem fet el que podíem fer, que ha estat el més important; hem sortit als carrers com a gran majoria, hem demanat i hem votat massivament, però els escacs de...

El teatre de la fiscalia: un ridícul polític del PP per intentar salvar els mobles Santi Capellera i Rabassó *periodista  El fiscal general de l'estat, Eduardo Torres Dulce, era fill del fiscal en Cap del franquista Tribunal de Orden Público (TOP) que a ningú no se li escapa a què es dedicava, a qui sentenciava a mort o a penes de presó de dècades i a qui i quines idees defensava. Torres Dulce, fiscal general de l'estat nomenat pel PP, aquell partit que fa públiques les decisions que adoptarà la fiscalia espanyola abans que aquesta hagi rebut cap denúncia, ha hagut de posar en escena el teatre dolent de tots els seus dependents a l'estat, per intentar trobar un punt de raó aportat per tercers per presentar una querella contra el president de la Generalitat i les conselleres Ortega i Rigau per haver posat les urnes el dia #9N i facilitar una consulta ciutadana no vinculant, que els ara querellants, el partit que els ha nomenat i el Gobierno de España, amb majoria...

Èxit del XIIIè Congrés Internacional de les Ciutats Educadores i de l'alcalde poliglota Trias Santi Capellera i Rabassó *periodista El divendres dia 13 de novembre es va inaugurar a Barcelona el XIIIè Congrés de les Ciutats Educadores, un esdeveniment en què he tingut la satisfacció de col·laborar com a professional de la comunicació i que ha retornat a la ciutat que el va veure néixer ara fa 24 anys.  És cert que des de la primera vegada ençà el món ha canviat notablement, però, si aquesta celebració biennal serveix per alguna cosa concreta i perenne, és precisament per recordar el paper que les ciutats tenen en el desenvolupament dels individus com a ciutadans de les distintes urbs i el seu sentiment de pertinença a aquestes. Una ciutat educadora, doncs, ha de posar tots els seus recursos al servei de l'objectiu de construir ciutadania i satisfer la demand...

Demà votaré per tots vosaltres, estimats! Santi Capellera i Rabassó *periodista  D emà votaré pel meu pare, Santiago Capellera i Pallàs, per la meva mare, Teresa Rabassó i Cunillera, i per la meva germana, Joana Capellera i Rabassó, que ja no hi són, que van ser uns defensors aferrissats d'aquest poble i van estar represaliats en diverses ocasions per ser-ho de manera molt evident.  Votaré pel meu avi matern, Pere Rabassó i Rull, de Bràfim, que era mestre de català i ensenyava els joves a emprar bé la llengua catalana, fins que els fills de puta franquistes li van arrabassar el títol oficial "por no afecto al Régimen". Es va haver de guanyar la vida venent llibretes, llapis, gomes d'esborra r i maquinetes per les escoles, entre elles, en les que havia treballat de professor, i, humiliat i tot, se'n va sortir i va fer grans la meva mare i la meva tieta. Votaré per la iaia Paula Cunillera i Babiloni, mare de la meva mare i esposa del iaio Pere, també...

El Barça en caiguda lliure (un article que no parla d'esport) Santi Capellera i Rabassó *periodista  L'actual junta del FC Barcelona ha de plegar d'una vegada de manera urgent. Pel bé del club, del futbol i dels futbolistes i del país, atesa la seva envergadura i incidència a nivell nacional, com a símbol de Catalunya. Els agradi o no, Joan Laporta va deixar un Barça triomfant. I Núñez, un convicte condemnat per corrupció, és a punt d'entrar a la presó (no entenc com encara és en llibertat). Per això, els que en el fons volien manar per perpetuar el victimisme nuñista, en veure el tarannà de Joan Laporta davant els fets nacionals catalans i la seva implicació en aquests i el país, de seguida el van intentar erosionar.  En el seu cercle botifler i acomplexat, només estava permès un catalanisme de xiruca i de ballar sardanes els diumenges. I punt. Per això el van anar a massacrar i el van difamar fins a la sacietat de manera vergonyant, amb ràbia de qui se sa...

Fotos: Assemblea Nacional Catalana La Motorada per la Independència aplega p rop de 6.000 motos  Santi Capellera i Rabassó *periodista  L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, com a entitats impulsores de la campanya “Ara és l'Hora”, han destacat la importància que el passat dia 19 d'octubre va obtenir la Motorada per la Independència, amb 5.800 motos, celebrada entre el Circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló i la plaça de Catalunya de Barcelona, on es van afegir a la gran manifestació organitzada per aquestes entitats en favor de la unitat política de totes les formacions favorables a la consulta ciutadana del pròxim 9 de novembre, que va reunir 110.000 persones. La Motorada per la Independència va ser un acte reivindicatiu lúdic per reclamar la sobirania de Catalunya i el dret a votar de catalanes i catalans. Aquests milers de motoristes van aconseguir una imatge d'impacte que va arribar a nivell internacional, que va ompl...

Adéu, Mixet dolç, amic de l'Isaac Santi Capellera i Rabassó *periodista  D imecres passat vaig acompanyar el meu fill a enterrar el seu gatet, el Mixet, un siamès mesclat amb gat comú, griset i blanc, molt bonic, bo i manso, que li vaig regalar quan tenia 11 anys. L'Isaac en té 26, i el moix en tenia 15. Potser era la seva hora, pobret. Me'n recordo quan el vam anar a comprar, com si fos ara. Em va costar 5.000 pessetes, i la noia em deia, "aquells d'allà només en valen 2.000". Però el nen s'havia fixat en aquell, i el seu pare no li va negar. Corria l'any 1999,  i estic content perquè se l'ha estimat molt i ha estat un amic que l'ha acompanyat des de la infantesa fins avui, que és un home en tots els aspectes. El món ens fa la mala passada de donar poca vida a aquests animalets que tant ens estimem, però ho hem d'acceptar com una Llei Universal, com ho fem quan els marxa algun ésser humà amb el qual hi tenim alguna mena de vin...

10.000 motos rugiran per la independència Santi Capellera i Rabassó *periodista L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i diverses entitats preparen per al 19 d'octubre un acte lúdic, festiu i reivindicatiu sota el lema 'Motorada per a la independència'. La intenció és fer visible el suport a la independència per part del sector de les dues rodes amb una concentració multitudinària. Així, la intenció dels organitzadors és arribar als 10.000 motociclistes, i que tothom que ho desitgi s'acosti fins a Montmeló al Circuit de Barcelona-Catalunya. La concentració es farà des de les 8 i fins a les 10 del matí, i des d'allà es farà camí fins a la Plaça d'Espanya de Barcelona en una manifestació motoritzada que es pretén espectacular per tal que tingui ressò a tots els mitjans de comunicació, especialment els internacionals. Tal com diu el manifest de la motorada, Catalunya és una nació mil·lenària amb una personalitat definida per la llengua, la cul...

                                                                                                      Foto: Nació Digital CDC aplaudeix l’aposta per la via democràtica d’Escòcia  premsa@convergencia.cat Convergència Democràtica de Catalunya celebra que Escòcia i la Gran Bretanya hagin apostat per la via democràtica a l’hora de pactar data i pregunta per al referèndum per a la independència d’Escòcia. Aquest procés va començar el 10 de gener de 2012, quan el president del Govern escocès, Alex Salmond, va comunicar que el 18 de setembre de 2014 es celebraria el referèndum. Tal com llavors ja es va comprometre el govern britànic a través del seu primer ministre, David Cameron, el referèndum ha comptat amb la garantia i el supor...

Desobediència civil Santi Capellera i Rabassó *periodista  D esmitifiquem d'una vegada la desobediència civil; deixem de criminalitzar-la. Perquè aquesta és la forma més fidel d'assolir els desitjos dels pobles i dels seus ciutadans davant els poders immobilistes, totalitaris i tramposos, que s'escuden en lleis ancestrals i caduques per no moure's ni un mil·límetre de l'estatus quo que els protegeix, els fa rellevants i els permet trepitjar la resta, que sovint els multiplica les adhesions i que, si els passés físicament pel damunt, acabarien com Mussolini o com Ceaucescu. Els nostres exiliats de la guerra franquista, van passar a ser de ciutadans legals a desobedients civils, perquè el colpisme feixista de Franco i els seus capsigranys els van transformar en il·legals per no addictes al seu règim. Una dictadura per la força de les armes a la qual van ser afins molts avantpassats de molts dels dirigents del PP que avui defensen amb ungles i dents aque...

Adéu i fins sempre, Bruno, estimat amic de l'ànima! *Santi Capellera i Rabassó A ls que el vau conèixer, sabieu que era un gos molt dòcil, manso, bo amb els nens i juganer amb els altres gossos. Als que no el vau conèixer, dir-vos que em va acompanyar durant quasi 11 anys, i que ha estat el meu company lleial a casa i al carrer durant tot aquest temps.  Era petitet, una monada encara sense dentetes, quan el vaig comprar. I avui havia esdevingut un exemplar fort, estètic i molt  apreciat per tothom que el coneixia. Era en Bruno, el meu amic de l'ànima, el meu company de vida, i ha marxat avui a 1/4 de cinc de la tarda.  Li havien diagnosticat una insuficiència renal crònica després de patir una gastroenteritis molt forta, que no ha pogut superar. Sempre estarà en el meu cor, i en la meva ment, ja que gràcies a aquest ésser meravellós he pogut superar molts problemes de tota mena, en els quals el seu recolzament ha estat bàsic.  Gràcies, estimat meu, Bruno ...

L’illa de Mariano “Robinson Crusoe” Santi Capellera i Rabassó *periodista " N o vull una Espanya sense Catalunya ni una Catalunya fora d'Espanya i d'Europa". Amb aquestes paraules, amanides amb l'amor i el respecte que sent pels catalans i per Catalunya, Mariano Rajoy deixava palès un cop més el seu immobilisme en el problema de la consulta convocada per Artur Mas. Durant el debat sobre el traspàs de les competències en matèria de referèndums portat a terme al Congrés espanyol, formalment distint per la pràctica inexistència de crits o desqualificacions, es va parlar molt de diàleg i d'apropaments però, en una frase molt comentada en la qual afirmava que, en cas d’independència, Catalunya sortiria de l’euro, d’Europa, de l’ONU i fins i tot del Sistema Solar... i que acabaria com l’illa de Robinson Crusoe, el president del Govern espanyol tancava la porta a tot possible acord, perquè, de fet, ni el PP ni el PSOE hi volen posar cap mena de voluntat, ...

El Priorat: un exemple de vins i cultura vitivinícola *Santi Capellera i Rabassó, periodista Em ve de gust d'abordar els meus ancestres i la meva adolescència, quan en viure en una població com Falset, i en una comarca com el Priorat, a 17 anys ja estava tocat per aquest cuquet del periodisme, cosa la qual em va fer despertar molta curiositat pel món en general i, especialment, pel meu entorn cultural i social. Una de les riqueses més importants que vaig descobrir en aquelles aleshores inhospites i fredes terres van ser els vins que aquestes podien arribar a produir, fruit dels conreus de cinc segles ençà i d'una cultura dogmàtica i ritualística al voltant de la producció vitivinícola que semblava que res no pogués canviar mai. Un clar exemple el tenim en la producció quasi mil·lenària que fins avui es porta a terme a la pertita població de Scala Dei, al peu del Montsant. Una cartoixa monestir on hi moraven els monjos que, a més de portar a terme les seves pregà...