La confessió de Blinken sobre la
posició del Govern Biden a Israel
L'encara secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, diu en una entrevista al
New York Times (NYT) que quan Hamàs va veure pressió sobre Israel va fer marxa
enrere davant l'acord per alliberar els ostatges, i també que un altre impediment pel pacte va ser que Hamàs volia que el conflicte s'estengués a fronts
addicionals, amb Israel atacat per Hezbollah i l'Iran, explica a boca de canó i de manera sorprenent l'encara alt dirigent de l'administració Biden.
Santi Capellera i Rabassó, periodista i
analista / 8-1-25
INTRO PERSONAL D’AQUEST PERIODISTA
■ Fa anys que, per informar-me o
informar sobre Israel deixo de banda tota la banda, i valgui la redundància, dels
que es fan dir periodistes del meu país, Catalunya, que diuen que informen
sobre l’Estat d’Israel i les dissorts que pateix des del mateix dia de la seva
fundació, el 1948, amb tots els estat del voltant declarats enemics i als quals
ha vençut reiteradament una i una altra vegada perquè, a banda d’un poble
intel·ligentíssim, pare
de la democràcia mundial i líder en tecnologia i recerca arreu del món,
Israel també és un dels pobles del món més forts i efectius en el bel·licisme que
ancestralment ha hagut d’emprar al llarg de la història per, senzillament, no
desaparèixer com a tal.
■ Fa molts, molts anys que vaig deixar
de tenir el volum posat quan els inefables antisemites de “la nostra”, o allò
que un dia ens deien que era “la nostra” la qual cosa no era veritat de cap
manera, deien que “informaven” sobre l’Orient mitjà que resulta que, la gran
majoria de vegades era una informació única i exclusiva sobre el dolentot
Israel, les seves maldats amb els pobres àrabs dels voltants i, sobretot, amb
els encara més pobres palestins. Tots recordareu com els escolans de la missa
negra islamista de TV3, sobretot durant els telenotícies de destacats
espanyolistes i encara més antisemites com Ramon Pellicer o Carles Prats i les
seves respectives acompanyants “moble”, quan donaven pas als l’inefables Roura,
Valle i Elfa s’hi referien (i els que queden encara ho fan) sucant-hi pa en
peces audiovisuals que podien durar 8 o 10 minuts, si no més, i mai no ens van
informar de la veracitat dels fets que explicaven i expliquen amb un biaix esquerranós
mal entès absolut (ara dit woke) i només empraven i empren l’absoluta
manipulació desinformativa perquè tals ideetes saidianes entrin a la mollera
dels catalanets emocionals i enganyats pel procés i els antecessors del procés
pertot.
■ Com que, igual que
la majoria dels lectors visc a Catalunya, concretament a Esplugues de
Llobregat, a 5 minuts del camp del Barça, evidentment no puc veure què s’esdevé
a Israel sobre el terreny, com us passa a tots vosaltres. Però en comptes d’embrutar-me
el cervell i el fetge amb mentides desinformatives programades per la
manipulació del regim de #Vichy i tots els adlàters que els fan de claca a
temps ( i a sou) complet, doncs ja fa anys que (després d’haver-hi estat sobre
el terreny i haver-ne fet molts contactes i amistats de tota mena i opinió)
vaig decidir a les fonts més autoritzades que em passen informació sense
filtres polítics de cap mena. I així puc redactar els meus articles, assajos i
opinions sense biaixos ideològics perquè rebo les informacions i soc jo mateix
qui les contrasta. Com en el cas de les declaracions de Blinken sobre les
polítiques que el Govern Biden ha estat emprant amb el Govern Netanyahu i amb
Israel (i amb Hamas!), que he rebut tant de mitjans i agències israelianes com
de periodistes dels EUA amb qui tinc relació i contacte constant i per la qual
cosa puc fer contrastos informatius verídics, perquè en definitiva el
periodisme es fa per ensenyar la veritat i la resta és propaganda de miserables
activistes a sou de grans interessos, ho reitero. Perquè, quina protesta hauria
de fer un periodista que rep del Govern o d’un lobby un sou de 70, 80, 100, o
130.000 euros quan aquest li diu que la difongui? Quina integritat professional
tenen aquests periodistes? Quina dignitat de servei públic i de servei a la
veritat tenen? Si tinguessin això, serien tots a l’atur... dissortadament.
Sobre les
declaracions al New York Times del secretari d'estat sortint dels EUA, Antony
Blinken
■ Rebo informació sobre les sorprenents per exclusives i explosives declaracions d'Antony Blinken que recull l’Agència Jueva de
Notícies (AJN) i que diu literalment això sobre Israel i els ostatges que Hamàs encara té
segrestats a Gaza:
El secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, demana que es doni un últim
impuls a l'acord d'alto el foc sobre els ostatges de Gaza abans que el
president Joe Biden deixi el càrrec, després que un funcionari de Hamàs digués
a Reuters que el grup terrorista havia aprovat una llista de 34 ostatges com
els primers a ser alliberats del seu captiveri a Gaza en virtut d’una treva.
«Volem que això arribi al final en les dues setmanes vinents, el temps que
ens queda», ha declarat Blinken en una conferència de premsa a Corea del Sud,
quan se li ha preguntat si l'acord era a prop.
Israel ha enviat un equip de funcionaris de rang mitjà a Qatar per mantenir
converses amb mediadors qatarians i egipcis. Alguns mitjans de comunicació
àrabs van informar que s'esperava que el cap del Mossad, David Barnea, que ha
estat dirigint les negociacions, s'hi unís. L'Oficina del Primer Ministre no va
fer cap comentari.
El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha dit que hi haurà
«un infern a pagar» al Pròxim Orient si els ostatges en mans de Hamàs no són
alliberats abans de la presa de possessió el 20 de gener, data que ara es
considera a la regió com a data límit no oficial per a un acord de treva.
Es creu que 96 dels 251 ostatges segrestats per Hamàs el 7 d'octubre són a
Gaza, inclosos els cadàvers d'almenys 34 morts confirmats per les FDI. Hamàs
també reté dos civils israelians que van entrar a la Franja el 2014 i el 2015,
així com els cadàvers de dos soldats de les FDI morts el 2014.
El vídeo de la soldat israeliana Liri Albag del dia 1 de gener publicat
per Hamàs
■ Liri Albag, una de les cinc
soldats de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) que encara es mantenen com a
ostatges a Gaza, va ser el tema del vídeo més recent publicat per Hamàs. El
vídeo de Liri Albag viva (i amb un collaret de gos al coll...) es va rodar l'1 de gener. Disponible en línia als llocs web
pro-Hamas, mostra a la jove de 19 anys en angoixa emocional, tremolant de
vegades, mentre suplicava per la seva vida.
■ Els ostatges han estat retinguts
a Gaza durant 457 dies. I la pregunta de per què encara hi són, per què Israel
no ha pogut portar-los a casa, es pregunta cada dia amb una frustració i alarma
creixents des de tots els àmbits.
■ Dissabte passat dia 4 de gener, els
companys periodistes de mitjans internacionals de prestigi (encara en queden
alguns!) van rebre una resposta a aquesta pregunta. Poc després que es sabés la
notícia de la publicació d'aquest vídeo de Liri Albag,
The New York Times va publicar una entrevista amb el secretari d'estat sortint dels EUA Tony
Blinken (enllaço al The Jerusalem Post perquè el
web del New York Times és exclusivament de pagament i la majoria no el podríeu llegir).
Blinken va dir que Hamàs s'ha negat a acceptar alliberar els ostatges a canvi
d'un alto el foc per dos motius.
■ Els que no tingueu problemes en
entendre l’anglès ja us adonareu que, segons les seves paraules (en faig un
resum per qui no entengui anglès), "Hi ha hagut dos grans impediments, i
tots dos van al que impulsa Hamàs. Un ha estat sempre que hi ha hagut llum
pública entre els Estats Units i Israel i la percepció que la pressió creixia
sobre Israel, ho hem vist: Hamàs s'ha retirat d'acordar un alto el foc i
l'alliberament d'ostatges. "L'altra cosa que va fer que Hamàs es
retirés va ser la seva creença, la seva esperança que hi hauria un conflicte
més ampli, que Hezbollah atacaria Israel, que l'Iran atacaria Israel, que
altres actors atacarien Israel i que això faria que Israel tingués les mans lligades de ple, raó per la qual Hamàs
podria continuar a discreció el que estava fent".
■ Sota un dur interrogatori de la més
que coneguda entre la professió com a periodista anti-Israel Lulu
Garcia-Navarro, del Times , Blinken va revelar que la pressió dels EUA sobre
Israel va començar immediatament després del 7 d'octubre de 2023 i es va
convertir en una característica central de la política dels EUA en relació amb
la guerra des dels seus primers dies. Des del principi, les aportacions
il·limitades de subministraments a Gaza —eufemísticament anomenades ajuda
humanitària— han estat el focus constant de la pressió nord-americana sobre
Israel.
■ Gairebé immediatament després de
la invasió del 7 d'octubre, l'aleshores ministre de Defensa Yoav Gallant va
anunciar el setge de Gaza. El moviment es va explicar per si mateix. Els
habitants de Gaza tenien 256 israelians segrestats com a ostatges a Gaza, per
la qual cosa, mentre no fossin alliberats, Gaza romandria assetjada. La guerra
de setge s'ha considerat durant molt de temps una de les formes de guerra més
humanes i menys destructives, i és legal segons les lleis de la guerra (això
tampoc no ho diuen ni ho expliquen els amics de TV3, Partal, Antich i tota la
resta de “brunete” del #Vichy woke/espanyol de Catalunya).
Blinken descriu com va obligar
Israel a proveir Hamàs des del primer dia de la guerra
■ “Hem dit des del primer dia de la guerra que
és important com ho fa Israel. I a partir d’aquest primer dia vam intentar que
la gent de Gaza tingués el que necessitava per sortir-se'n. El primer viatge
que vaig fer a Israel cinc dies després del 7 d'octubre, vaig passar nou hores
amb el meu equip a la seu de les FDI a Tel Aviv, sis pisos sota terra amb el
govern israelià, inclòs el primer ministre, i discutint hores i hores sobre la
proposta bàsica que necessitava l'assistència humanitària per arribar als àrabs
palestins a Gaza”, diu Blinken.
■ I segueix explicant “I aquest va ser un
argument que va tenir lloc, perquè els dies posteriors al 7 d'octubre a Israel
hi havia una societat totalment traumatitzada. El que volia tallar tota mena de
subministre a Gaza no era només el primer ministre o un líder determinat
a Israel; era tota una societat que no volia cap ajuda per a un sol àrab
palestí a Gaza. Ho vaig argumentar durant nou hores”, rebla Blinken explicant
com n’estava d’irada i moralment sota mínims la societat israeliana amb l’atac,
les matances indiscriminades de civils innocents i segrestos (sense cap motiu
previ perquè pocs dies abans encara entraven a treballar palestins a Israel per
aquelles mateixes porten per les quals van entrar els assassins i segrestadors
islamistes) en territori nacional per part dels terroristes de Hamàs el 7 d’octubre
de 2023.
■ Blinken va seguir amb les declaracions
explicant que “El president Biden tenia previst anar a Israel uns dies després.
I en el transcurs d'aquest argument, quan em resistia a la proposta d'ajuda
humanitària, li vaig dir al primer ministre que trucaré al president i li diré
que no vingui si no permets aquesta assistència. per començar a fluir. I vaig
trucar el president per assegurar-me que estava d'acord amb això, i ho va fer
completament. Vam aconseguir l'acord per començar l'assistència a través de
Rafah, que vam ampliar a Kerem Shalom i molts altres llocs”.
■ Així, per evitar l'atac d'una periodista anti israeliana,
Blinken va explicar que “el president Joe Biden no visitaria Israel fins que
Israel capitulés davant la demanda de Blinken de donar aliments i beguda al
poble de Gaza”, el mateix poble que va donar suport absolut a la decisió de
Hamàs de segrestar 256 nens israelians, nadons, dones i homes inclosos com a
ostatges (hi ha mil imatges dels gazatians civils festejant els crims del 7-O/23 contra
els jueus presents al Festival Nova).
■ Blinken també va admetre que el motiu pel qual
els 100 ostatges encara es troben a Gaza és que Hamàs sap que l'administració
Biden pressiona Israel perquè capituli davant Hamàs. Blinken podria haver
afegit que en haver exigit que Israel alimentés el poble de Gaza, ell i Biden
van eliminar qualsevol por que els líders de Hamàs poguessin tenir que el seu
mateix poble s’aixequés contra ells i els enderroqués, per la qual cosa i
desestimada de facto aquesta possibilitat, Hamàs no es va sentir ni se sent
pressionat de cap manera per alliberar els ostatges, suposant que encara siguin
vius.
Context de després del pogrom del 7
d’octubre de 2023 al sud d’Israel
■ Cal recordar que quan Blinken va arribar el 12
d'octubre de 2023, Israel encara no sabia quants dels seus ciutadans havien
estat segrestats com a ostatges.
■
Encara no tenia una avaluació clara de quantes persones havien mort.
Centenars de víctimes encara no s'havien identificat a causa de la mutilació i
destrucció dels seus cossos per part de Hamàs. La darrera setmana de desembre,
els israelians van saber que la meitat dels 1.200 israelians massacrats aquell
dia van ser decapitats.
■ El més notable de l'admissió de Blinken és que
no semblava creure que hi hagués res dolent amb les polítiques que va imposar a
Israel. Molts líders militars han argumentat de manera persuasiva que si
Blinken i Biden haguessin abandonat Israel per seguir la seva estratègia de
setge, combinada amb atacs aeris, Israel podria haver fomentat la capitulació
de Hamàs, o almenys la devolució dels ostatges, a finals de 2024. Si bé les
declaracions de Blinken indicaven que ell està almenys parcialment d'acord amb
aquesta valoració, no va donar cap indicació que sentia remordiments per ell
impacte devastador que les seves polítiques han tingut sobre els ostatges o pel
fet que aquestes polítiques són una de les raons principals perquè la guerra
encara estigui en curs. La qüestió és si la seva valoració afectarà les accions
que decideixi fins el dia 20 d’aquest més, en que cessarà el càrrec perquè el
president Donald Trump assolirà el mandat presidencial.
Les manifestacions de Michael Doran
i altres informacions al respecte
■ La setmana passada, Michael Doran, membre
sènior i director de l'Institut Hudson i antic membre del Consell de Seguretat
Nacional dels Estats Units, va dir al Dr. Gadi Taub en el seu podcast ‘Israeli
Update’ que l'administració de Biden té la intenció de seguir utilitzant l’al·legació
que Israel no proporciona prou subministraments a Gaza per soscavar
permanentment la posició internacional d'Israel. Doran va explicar que
l'administració té la intenció d'utilitzar la Secció 620 (i) de la Llei
d'Assistència Exterior, que afirma "que qualsevol país que estigui
bloquejant l'ajuda humanitària dels EUA tindrà la seva assistència militar
tallada", contra Israel.
■ Aparentment donant suport a Doran, en la seva
entrevista al New York Times, Blinken al·ludeix a una carta que ell i el
secretari de Defensa Lloyd Austin van enviar als seus interlocutors israelians
a principis d'octubre al·legant que Israel infringia la Secció 620 (i). Doran
va dir: "La sorpresa d’aquest gener és que hi haurà una troballa oficial
del Departament d'Estat que Israel està violant el 620(i). Està bloquejant
l'ajuda humanitària a Gaza, i llavors el que passarà és que el president
renunciarà a les sancions per bloquejar l'ajuda humanitària, però hi haurà un
motiu oficial nord-americà". Aquest motiu, va explicar Doran, s'utilitzarà
com a base d'una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU presentada per
Algèria o Eslovènia. I també serà utilitzat pel Tribunal Penal Internacional,
la Unió Europea i altres organismes per atacar Israel.
■ La setmana passada, el Channel 14 va informar
que l'administració està permetent presentar una resolució al Consell de
Seguretat de l'ONU que requeriria que Israel es retiri de Gaza, i potser del
Líban i Síria. La idea és que altres membres del Consell de Seguretat
presentaran la resolució i els EUA permetran que s'aprovi amb l'abstenció, ja
que l'administració Obama es va abstenir de la Resolució 2234, aprovada al
Consell de Seguretat el desembre de 2016, després que el president electe
Donald Trump fos elegit per al seu primer mandat. Aquesta resolució va declarar
il·legals totes les comunitats israelianes a l'est de Jerusalem, Judea i
Samaria (Cisjordania pels pro palestins) .
■ Doran també va explicar en l’esmentat potcast
que hi ha dos camps a l'administració pel que fa al trasllat previst. Molts
alts funcionaris donen suport a avançar. Però diversos alts càrrecs s'oposen a
la mesura. Va dir que la decisió final la prendrà Blinken. Una decisió que, en
tot cas, caldrà que faci pública abans de 12 dies, comptant que escric l’article
aquest 8 de gener de 2025.
■ Cap al final de la seva entrevista al Times
(pels que entenguin l’anglès i una mica de geopolítica ja ho hauran comprovat),
Blinken ataca les forces internacionals que no han considerat Hamàs
responsable del patiment que ha causat i continua causant. Ho fa en les
seves paraules, “Una de les coses que he trobat una mica sorprenents al
llarg de tot el conflicte és que, malgrat totes les crítiques comprensibles de
la manera com Israel s'ha comportat a Gaza, pràcticament no se sent res
de ningú des del 7 d'octubre sobre Hamàs. Per què no hi ha hagut un cor unànime
arreu del món perquè Hamàs deixés les armes, renunciï als ostatges, es
rendeixi? No sé quina és la resposta a això. Israel, en diverses
ocasions, ha ofert un pas segur als líders de Hamàs i als combatents fora de
Gaza. On és el món? On és el món, dient: 'Sí, fes això! Acaba amb això! Atureu
el patiment de la gent que vau provocar!”, acaba manifestant el secretari
d'estat nordamericà.
■ La resposta òbvia és que el mateix Blinken
ha dedicat la major part de les seves energies a pressionar i castigar Israel.
I aquesta no ha estat una decisió personal sinó política. I no d’ell (només)
sinó de tot l’equip del president demòcrata.
La immediata presa de possessió de
Donald Trump, condicionament sine qua non
■ Potser
l'entrevista de Blinken va ser un senyal que no seguirà endavant amb el pla que
els seus subordinats han desenvolupat per sotmetre Israel a una resolució del
Consell de Seguretat i criminalitzar-lo encara més a La Haia. Potser no va ser
més que un esforç per reconstruir els seus llaços amb el bàndol anti israelià
quan deixi el càrrec. Només les accions al respecte i el temps ho esbrinaran.
■ Mentrestant, i sense saber com actuarà
Blinken, l'única manera d'evitar el que Doran va referir com una "sorpresa
de gener" i facilitar l'alliberament ràpid de Liri Albag i els altres 99
ostatges, és que l'administració entrant de Trump apliqui pressió massiva sobre Gran Bretanya i França
perquè vetin qualsevol resolució d'aquest tipus en el Consell de Seguretat i adverteixin
Eslovènia i Algèria amb sancions si avancen la resolució en qüestió.
■ El vídeo de Liri Albag, com d'altres que Hamàs
ha publicat durant les últimes setmanes, és un recordatori (si és que cal
recordar tal obvietat) del per què s'ha d'erradicar Hamàs de manera absoluta. I
l'entrevista de Blinken, la prova que l'administració Biden ha esdevingut
l'obstacle més important per a l'alliberament dels ostatges i per a l'exterminació
del terrorisme de Hamàs promogut per l’estat criminal dels aiatol·làs iranians.
