Nova York no és només una metròpoli econòmica: també és un espai de convivència complex en què la diversitat religiosa i cultural ha estat històricament un valor

 

      REUTERS

L'obscur horitzó de la Nova York del “major” Mamdani

Zohran Mamdani pot transformar Nova York, però també té la responsabilitat de no destruir-la, com va fer Ada Colau amb Barcelona

La recent elecció de Zohran Mamdani com a alcalde de Nova York ha generat una onada d’eufòria entre els seus seguidors, però també una inquietud profunda entre sectors que veuen en el seu perfil ideològic i religiós una amenaça latent. Mamdani no s’amaga: es defineix com a jove, musulmà i socialista demòcrata, i ho fa amb orgull, sense concessions ni disculpes. Aquesta declaració pública, rebuda per molts afins al segment woke i antillibertari amb aplaudiments entusiastes, marca un punt d’inflexió en la política novaiorquesa i de pas serveix de reflex al món sencer.

Però més enllà del simbolisme, la seva victòria obre interrogants seriosos sobre el futur de la ciutat, especialment per a la comunitat jueva, que representa la segona concentració més gran del món després d’Israel. En un context de polarització creixent, l’ascens de Mamdani no pot ser analitzat només com un canvi de lideratge, sinó com una transformació potencial de l’ecosistema cultural, religiós i institucional de Nova York.

Zohran Mamdani com a alcalde de Nova York no només representa un gir ideològic en la política municipal, sinó que anticipa una sèrie de conseqüències econòmiques que podrien afectar profundament la comunitat jueva de la ciutat. Més enllà del simbolisme polític, la seva arribada al poder coincideix amb un context d’inseguretat creixent i amb propostes econòmiques que podrien desestabilitzar sectors clau per a moltes famílies jueves.

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 9-11-25

Diumenge molt agradable al green del Golf de Terramar. Cel i are nets i dia molt assolellat, tant que fins i tot pica el sol a la pell. Poca gent i molta tranquil·litat. La meva amiga i jo hem tirat boles de 9 a 11 i després d’una reconfortant dutxa, sortim de casa per fer una llarga passejada pel litoral de la població en què la calma és ben pregona, sense gent i amb pocs vehicles. Una meravella que ens permet, mentre caminem, una bona conversa sobre Nova York i el seu canvi de paradigma polític d’aquests dies passats a causa de la victòria en les eleccions municipals de l’alcalde pro palestí, pro islamista i defensor de Hamas, Zohran Mamdani, que sense amagar-se’n ni tremolar declara, entre altres controvèrsies, que retallarà les aportacions a la policia metropolitana novaiorquesa, la qual cosa podria representar un caos de gran magnitud a curt termini. En fi, que, si vivim, coses veurem, i ves que finalment, el seu odiat Trump no hagi de sortir al seu rescat. Perquè si a ell l’han votat més d’un milió de ciutadans de Nova York, seria bo recordar que a Trump el van votar fa solament un any 77.302.580 de nord-americans, o sigui, uns 77 Nova Yorks alhora. I d’això escriuré avui.    

1. Una aliança inquietant

■ Un dels noms que orbiten al voltant de Mamdani és el de Linda Sarsour, activista política coneguda per les seves posicions radicals i la seva militància islamista. Sarsour no només ha celebrat la victòria del nou alcalde, sinó que ha promès vetllar perquè no s’allunyi de les seves promeses de campanya, com la Janet Sanz en el nostre cas, que fa anys i panys que vetlla pels seus interessos. El vincle entre tots dos no és superficial: ella es presenta com a mentora i amiga íntima, i ha admès que va contribuir activament a la seva ascensió a través d’organitzacions vinculades a Hamàs.

■ Aquest suport no és anecdòtic. Sarsour, defensora del moviment BDS (Boicot, Desinversió i Sancions) contra Israel, ha estat una veu crítica contra la cultura americana tradicional, i ha utilitzat el concepte de gihad com a eina política. La seva influència sobre Mamdani, combinada amb el suport financer de grups musulmans a través del PAC d’Unitat i Justícia, planteja un escenari en què el nou alcalde podria estar compromès amb una agenda que va més enllà de la gestió municipal.

2. La comunitat jueva en alerta

■ Nova York no és només una metròpoli econòmica: també és un espai de convivència complex en què la diversitat religiosa i cultural ha estat històricament un valor. Però amb Mamdani al capdavant, i amb figures com Sarsour a prop, la comunitat jueva comença a qüestionar si aquest equilibri es mantindrà.

■ La preocupació no és infundada. Si l’administració Mamdani es decanta per una composició ideològicament homogènia, amb una presència simbòlica jueva i una majoria afí a la seva visió islamista, es podria generar una sensació de marginació. Les polítiques públiques, les subvencions, la representació institucional i fins i tot la protecció policial podrien veure’s afectades.

■ Sarsour ho ha deixat clar: el moviment que representa no permetrà que Mamdani actuï amb autonomia. Volen responsabilitzar-lo, controlar-lo, assegurar-se que compleixi amb les promeses radicals. I si el suport financer prové majoritàriament de grups musulmans, és legítim pensar que les seves demandes tindran pes decisiu.

3. Un canvi cultural silenciós

■ Més enllà de les polítiques concretes, el que preocupa és el canvi d’atmosfera. Sarsour i els seus aliats no busquen només transport públic gratuït o congelació de lloguers. Volen transformar la cultura americana, qüestionar els seus símbols, revisar els seus valors. Les desfilades patriòtiques, el caràcter judeocristià del país, la llibertat religiosa i la pluralitat poden ser objecte de revisió.

■ Amb un alcalde disposat a ser el portaveu d’aquesta nova visió, el paisatge urbà pot canviar (com va canviar a Barcelona amb l’arribada de Colau). La vestimenta pública, les manifestacions antiisraelianes, la presència de discursos radicals als campus universitaris, tot això pot intensificar-se. Les escoles jueves, sinagogues i centres comunitaris podrien sentir una pressió creixent, una amenaça latent que ja no és només externa, sinó institucional.

4. La protecció en dubte

■ Un dels punts més sensibles és la seguretat. Mamdani ha expressat reticències envers el model policial actual. Si la seva administració decideix reduir la presència policial o modificar els protocols de protecció, qui vetllarà per la seguretat de les comunitats més exposades?

■ Els jueus, per la seva visibilitat i per l’hostilitat que reben de certs sectors, podrien quedar desprotegits. La pregunta és legítima: si els patrocinadors de Mamdani tenen una agenda que no contempla la protecció de la comunitat jueva, quin serà el paper de l’alcalde? Potser no caldrà una expulsió formal, només una retirada progressiva de drets, de presència, de reconeixement.

5. Un futur incert

■ Davant aquest escenari, molts jueus novaiorquesos comencen a plantejar-se si el seu lloc a la ciutat està en risc. Nova York ha estat casa seva durant generacions, però el clima polític actual els fa sentir vulnerables. La crida a una intifada global, que Mamdani no ha rebutjat explícitament, és un símbol inquietant.

■ Si el seu lideratge no garanteix seguretat, respecte i pluralitat, la comunitat jueva podria començar a buscar alternatives. Mamdani, sense voler-ho, podria ser el catalitzador d’un retorn massiu a Israel. No per convicció religiosa, sinó per necessitat.

6. Resistència o retirada

■ La victòria de Mamdani no és només un canvi polític. És un símptoma d’una transformació cultural profunda. I com tot símptoma, exigeix diagnòstic i resposta. La comunitat jueva ha de decidir si vol resistir, reclamar el seu espai, defensar els seus drets o, per contra, retirar-se per preservar la seva identitat en un altre lloc.

■ El futur de Nova York està en joc. Mamdani té el poder de transformar la ciutat, cert, però també té la responsabilitat de no destruir allò que la fa única. I aquí em tornaré a remetre als desastres de tota mena que, en vuit anys, la inefable Ada Colau i els seus mosqueters han perpetrat a la meva ciutat, Barcelona. I una de les nostres dites ho clava: “quan el veí plora, prepara’t”

7. Seguretat: una despesa que es dispara

■ Les escoles diürnes jueves, sinagogues i institucions comunitàries han vist com els seus costos de seguretat s’han disparat en els darrers anys. Segons dades de la Teach Coalition of the Orthodox Union, la despesa mitjana anual en seguretat ha passat de 184.228 $ el 2022-23 a 339.297 $ el 2024-25, un augment del 84%.

■ Més de la meitat de les escoles ja cobren taxes específiques per seguretat, i una quarta part ha augmentat la matrícula per fer-hi front. Si les institucions no poden compensar aquests costos amb donacions, la càrrega recaurà sobre les famílies.

8. Una vida jueva cada cop més cara

■ Tot i que una part significativa de les llars jueves de Nova York tenen ingressos elevats, el cost de mantenir una vida jueva activa ja és altíssim. L’educació, la participació comunitària i ara la seguretat s’han convertit en despeses fixes que empenyen moltes famílies cap al límit.

■ Amb l’augment de l’antisemitisme, la tensió política i la visibilitat creixent de la comunitat, la situació pot empitjorar. L’era Mamdani podria traduir-se en una nova onada de costos estructurals: més quotes, més matrícules, més pressió econòmica.

9. El risc immobiliari: la congelació de lloguers

■ Una altra proposta de Mamdani que genera alarma és la congelació dels lloguers estabilitzats. Tot i que pot semblar popular, les seves conseqüències poden ser greus per a molts propietaris del sector immobiliari de Nova York.

■ Si es congelen els lloguers, el valor de les propietats pot caure, dificultant el refinançament i reduint el flux de caixa. En un entorn de tipus d’interès elevats, molts inversors podrien abandonar el sector. A més, la reducció de l’oferta pot provocar un augment dels preus al mercat lliure que afectarà tothom.

10. Una comunitat en risc de fractura

■ La combinació d’inseguretat, pressió fiscal i incertesa immobiliària pot provocar una fugida progressiva de famílies jueves de Nova York. Això afectaria la demografia, les escoles, sinagogues i institucions comunitàries, creant un cercle viciós de menys membres i menys ingressos.

■ L’atac amb esvàstiques a la ieshiva Magen David de Brooklyn, ocorregut menys de 24 hores després de la victòria de Mamdani, no és un acte aïllat sinó un reflex d’un clima que es deteriora.

11. Planificar per resistir

■ Davant aquest escenari, la comunitat jueva ha de reaccionar amb intel·ligència i previsió. Cal anticipar costos, reforçar xarxes i defensar la viabilitat de les institucions. No es tracta només de resistir, sinó de preservar una manera de viure, una identitat i una llibertat que ara es veuen amenaçades.

■ La victòria de Mamdani no és només un canvi polític. És un desafiament econòmic i cultural. Si no es prenen mesures proactives, les conseqüències poden ser irreversibles.

■ Acabaré dient que, des de la meva visió de català de gairebé 70 anys, amb experiència en periodisme i vida, auguro que Zohran Mamdani, a qui han votat prop d'un milió de novaiorquesos, enfonsarà Nova York (com Colau ha enfonsat Barcelona). I després, quan se n’adoni, es victimitzarà perquè Donald Trump, que va obtenir 77.302.580 vots de ciutadans nord-americans fa només un any, es negarà a arreglar-li el desastre. Tot un clàssic del socialisme.