Perinno Lligams

  El postmodernisme, la misèria resultant de la desfeta i caiguda del marxisme Durant segles, la història d’Occident ha estat una pugna entre ideologies que, malgrat les seves contradiccions, compartien una estructura racional i una voluntat de confrontació intel·lectual. El marxisme, amb tots els seus errors, va ser una ideologia que respectava l’adversari, jugava amb les regles geopolítiques i proposava una alternativa estructurada al capitalisme liberal. Però la seva caiguda, accelerada per la fallida soviètica i la descomposició interna, no va donar pas a una nova racionalitat, sinó a una regressió emocional: el postmodernisme. Aquest pensament, hereu de Foucault i Said, va substituir la dialèctica per la culpa, la crítica per la censura, i la llibertat per la fragmentació. El woke, com a expressió política del postmodernisme, no proposa debat sinó submissió. Ha convertit la identitat en dogma, la història en catecisme i la dissidència en delicte. I tot plegat ha estat ampl...

Soldats sirians rendint-se als Alts del Golan, cinc dies després de l'inici de la Guerra del Yom Kippur (1973). Sobre la flotilla i altres wokismes i miratges del segle XXI Aquest segle XXI, en només un quart de vida, ja ens ha portat més dissorts que alegries. Tant a Catalunya com a Israel, territoris en els quals focalitzo el meu interès personal perquè, un és el meu, Catalunya, i l’altre, Israel, l’admiro des de fa molts anys i me l’estimo. Tant, i tants anys, que ja en fa molts que em vaig apropar al sionisme per estudiar-lo, analitzar-lo i per identificar-me plenament amb el moviment nacional hebreu, sobretot després de les barbaritats comeses contra aquest poble al llarg de la història i perquè, aquest nacionalisme, va ser el que va donar als jueus encarregats de formar un estat hebreu mitjançant el Mandat Britànic de Palestina i la Declaració de Balfour (1917), que culminava el 14 de maig de 1948 amb la proclamació de l’Estat d’Israel per part de David Ben-Gurion , p...