Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2009

L'amabilitat humana sempre facilita les tasques informatives (publicat a Es Diari i al Girona Notícies el 22 de febrer de 2009)

Volta aèria periodística a Menorca: moltes gràcies a tothom Santi Capellera i Rabassó*periodista T inc la sort de poder treballar en la feina que més m'agrada del món, tenir encomanades les tasques que més m'emocionen a mitjans com la ràdio i la televisió, i exercitarme en el periodisme literari a través de l'escriptura, cosa que aquest fantàstic rotatiu que m'acull i em publica els articles em possibilita periòdicament. Sóc una persona molt feliç en aquest aspecte, i encara que els dividends percebuts mai no són prou, em sento compensat en aquest altres aspectes, i em trobo i em sento molt bé laboralment parlant. La meva empresa, Menorca Mèdia, productora multisectorial que dóna serveis informatius i de programes a IB3 ràdio i televisió, i també a altres mitjans de comunicació social de diferents empreses -per les quals també faig les feines que em demanen- com ara Canal 4 ràdio i televisió, revistes sectorials com Artnostrum, i altres que ara no citaré, sap de bona ti...

Els amotinaments, com les mocions de censura, tenen unes regles de joc (publicat a Es Diari i a Girona Notícies el 26/02/09)

Imatge
La revenja del capità Quadrats (conte pirata) Santi Capellera i Rabassó*periodista E n un temps indeterminat entre els segles XV i XVII, i en un país no gaire llunyà, va existir una comunitat d'illes constituida com a concordat colonial, dependent del rei d'aquelles terres i supervisada per un virrei. En una de les illes hi va viure el capità Quadrats, un expert mariner, líder de tropes, que coneixia molt bé els set mars. Capitanejava un galió "El Borning" que solcava les braves aigües salades del gran blau, guerrejant per on convingués sempre al servei de sa Majestat. El capità, que era fidel i coherent amb el seu ideari i els seus objectius, ancorava habitualment a la petita illa del concordat colonial, on hi tenia sostre. Durant molts anys Quadrats va aconseguir moltes victòries i va entrar en feixugues batalles que van posar en perill la seva integritat personal, ja que el foc a boca de canó era el dia a dia habitual, i l'enemic a batre sovint no eren pirates...

En parla algú encara del cas de l'Oriol Giralt? (publicat al Girona Notícies el 19/02/09)

Els insults i amenaces dels defensors de l'Oriol Giralt Santi Capellera i Rabassó*periodista E l dia 28 de juny de 2008, i en voler aclarir la polèmica de si la persona que presentava la moció de censura contra Joan Laporta, Oriol Giralt, era o no un enviat d'altres poders, o era pròxim a CDC, amb coneixements vitals demostrables suficients vaig escriure un article on donava dades que potser no van agradar a alguns que ara s'erigeixen en defensors "a l'anonimat d'un sol substantiu: Alfred". El tal personatge m'insulta posant en dubte la meva moral, i m'amenaça d'anar als tribunals, a banda que commina aquesta publicació que em suspengui com articulista habitual. Personalment crec que aquests són mètodes repressius, i que ens porten a altres temps pretèrits. El tal Alfred no qüestiona en cap moment les meves veritats (no pot perquè documentalment les demostro) però en canvi assegura que em poden demandar per errar-me, segons ells, en l'adreç...

El grup ciutadellenc celebra 15 anys (publicat al Diari Menorca el 19 de febrer de 2009)

Concert commemoratiu d'Inventari as Mercadal Santi Capellera i Rabassó*periodista D ia dels Enamorats, 14 de febrer. LLoc: Sala Multifuncional de Mercadal. Hora: 21'30. Protagonistes: Inventari i tots els menorquins i menorquines que ho vam voler. Recomana: Ràdio Balear, la ràdio musical de Menorca per excel·lència, i emissora on el principal protagonista del concert, en Bep Marquès, hi té responsabilitats d'aquesta mena. Inventari compleix tres lustres d'existència i segons totes les previsions "encara hi són a temps" del que calgui i convingui demostrar. L'hora i mitja llarga de concert ininterromput va tenir els seus moments àlgids quan van sonar peces ja clàssiques d'"in" com "Som illencs","Els anys d'abans", i noves com "No és cap delicte", "Records d'un barri" o "Un senyor damunt d'un ruc", sense oblidar "Saps" (que aquest periodista ja va difondre per IB3 Ràdio, al...

El president del govern espanyol es fa constantment el sord

La descomposició del PP i el xiulador Zapatero Santi Capellera i Rabassó*periodista Q uè succeeix exactament entre el govern de Catalunya i el d’Espanya per culpa d’un nou finançament que no arriba? Ara que ja passen sis mesos del termini que la llei marcava per arribar a un acord, diu el PSC que hi haurà "conseqüències" entre ells i el PSOE si no s’arriba a una bona entesa. D'altra banda el PP es troba en ple procés de descomposició. En ple procés de desintegració interna. De fet projecta una imatge penosa i de desgavell a l’estil de la desapareguda UCD dels seus darrers dies de l'any 1983. Ara fins i tot acusa el ministre Bermejo i el jutge Garzón d'anar de cacera junts, cosa que, segons els populars els invalida per actuar contra la claríssima corrupció que aquest partit pateix en el seu sí. Ara es fan la foto mediàtica de cap de dol -retratats junts molts dels que manifestament són enemics acèrrims com Aguirre i Gallardón- per intentar posar cortines de fum i ...

L'elecció de Taltavull és una bona notícia pels catalans (publicat al Diari Menorca, Girona Notícies i Es Diari el 7/2/09)

Un bon bisbe per a Barcelona, que sap què és Catalunya Santi Capellera i Rabassó*periodista M ossèn Taltavull serà el nou prelat auxiliar de l'Arxidiòcesi de Barcelona, una de les més complicades a l'hora del nomenament dels seus bisbes auxiliars. L'elecció de Benet XVI al Vaticà va durar dos dies. La fumata blanca de l'elecció a Barcelona del nou bisbe auxiliar en canvi, no s'ha vist fins al cap de quatre anys de la renúncia de Joan Carrera al càrrec, cosa que succeïa quan el 12 de maig de 2005 el bisbe nascut a Cornellà de Llobregat complia 75 anys. Aquesta complexitat de l’Arxidiòcesi de Barcelona i de l’Església catòlica a Catalunya es pot explicar per dos vessants. Un és que a Barcelona hi conviuen els més diversos sectors socials dins el catolicisme, des dels renovadors segons el Vaticà II fins als preconciliars que encara defensen moltes tesis dels temps de la dictadura franquista. L’altre factor és el de les pressions d’aquests grups preconciliars esmentats ...