Els insults i amenaces dels defensors de l'Oriol Giralt
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Santi Capellera i Rabassó*periodista
El dia 28 de juny de 2008, i en voler aclarir la polèmica de si la persona que presentava la moció de censura contra Joan Laporta, Oriol Giralt, era o no un enviat d'altres poders, o era pròxim a CDC, amb coneixements vitals demostrables suficients vaig escriure un article on donava dades que potser no van agradar a alguns que ara s'erigeixen en defensors "a l'anonimat d'un sol substantiu: Alfred". El tal personatge m'insulta posant en dubte la meva moral, i m'amenaça d'anar als tribunals, a banda que commina aquesta publicació que em suspengui com articulista habitual. Personalment crec que aquests són mètodes repressius, i que ens porten a altres temps pretèrits.
El tal Alfred no qüestiona en cap moment les meves veritats (no pot perquè documentalment les demostro) però en canvi assegura que em poden demandar per errar-me, segons ells, en l'adreça del despatx professional de Giralt, i sobretot (i sembla que és el que més mal els fa) en que hagi deixat l'Oriol Giralt en poc menys que un desvalgut patrimonial. Jo em sorprenc perquè (també sóc llicenciat en Dret) i mai no he vist presentar cap denúncia per òbviar patrimoni en un document publicat. Per la qual cosa (i us podeu remetre a l'article esmentat http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=9345) responc el tal senyor Alfred amb el que es pot llegir a continuació. Ja veurem, potser demà rebo una ordre de detenció per no esmentar tota la millonada de la familia Giralt en aquest aricle. En fi, "judge for yourself", que es diu en la llengua del gran William Shakespeare. "Quin problema teniu Alfred, i qui sou? Quina mentida he dit? Que l'Oriol no té prou pasta com per fer tot sol el que va intentar fer? Ni em crec que la tingui. Ho reitero. Fixeu-vos-hi. Ni la té ni la pot tenir, perquè amb el que li va tocar aquell any a la loteria només es va comprar un cotxe nou...que altres no ens vam poder comprar per cert. Si tantes propietats tingués aquesta família, no aniria ensenyant les credencials públicament. Això ha estat sempre cosa de fantasmes. Els que en tenen, precisament no ho diuen. I de la meva moral què en podeu dir? Qui sou vós? De què em coneixeu a mi? Què he fet jo de dolent a banda d'escriure un article d'opinió el contingut del qual reafirmo? De quina querella parleu? A qui he insultat jo per veure'm querellat? Sabeu llegir Alfred (i em refereixo a llegir i entendre el que està escrit)? Dir que un no té prou mitjans econòmics com per carregar-se el president del Barça, o creure-ho (que és sempre opinable tractant-se d'un personatge públic), és punible? Quina gent del barri de les Corts qüestiona la meva honestedat? A qui us referiu? Per què us amagueu? Jo no en tinc de patrimoni, per tant, tampoc sospita de no ser honest, m'explico senyor Alfred (si és que honestament us dieu així)? El que passa és que remeneu la merda perquè avui, amb el triomf de Laporta i de Guardiola, és a dir del Barça, l'Oriol Giralt ha quedat tan eclipsat que ja no en parla ningú, ni jo mateix, que conec moltes facetes seves que vós segurament ignoreu. On és la falta Alfred? A dir que té despatx a Sant Just? Què importa on tingui el despatx i per qui treballi? Potser no sabeu llegir, repeteixo...Jo parlava del Barça i de Rossell i de Laporta, i de que em feia l'efecte (tinc dret a opinar o no?) que en Giralt no era més que un manat, un testaferro, que, com que el conec molt bé, és el que crec, sincerament. I ho reitero. I això és punible? He dit jo que no fos honest? Que fos un lladre? Que fos un drogat o un borratxo? Que fos un putero? He dit jo que traficava amb influències o que era un submarí polític? Que era un pederasta o un perversor de menors? Que marxava del meu bar sempre que podia sense pagar, o em feia apuntar totes les copes que es bevia pèrquè sovint no tenia un duro? Que no feia la declaració de la renda? Ho he dit? Ho he escrit en afirmatiu? Què preteneu vós?
Quin jutge em condemnarà per opinar respectuosament del Giralt i la seva impresentable moció a Laporta sense insultar ni faltar a aquest respecte? Em condemnaran perquè no he explicat quin és exactament el patrimoni de la família? En canvi de les veritats no en dieu ni un borrall, que són totes la resta que es reflecteix en el meu article, inclòs que es van vendre (i ho vaig dir com anècdota per deixar clar que ni ell ni la famíia tenien prou potència econòmica com per fer caure Laporta) el pis del carrer Bordeus, cosa que corroboreu. Em penso que aneu lluny d'osques, i que vós si que m'insulteu a mi, m'amenaceu intimidant-me, i voleu confondre l'enunciat del meu article. M'explicaré: jo l'únic que intentava aportar és que "el senyor Oriol Giralt i Gili era un home pròxim a CDC, candidat per aquesta formació, i com el seu pare exconseller municipal", malgrat algunes negatives en aquest sentit...I ho puc dir de bona tinta perquè, si us serveix d'alguna cosa, només fa 35 anys que sóc militant d'aquest partit, i sé qui hi ha i qui no hi ha dins. Si la meva moral fos dubtosa, el president de la Generalitat Jordi Pujol no m'hagués volgut treballant sis anys al seu costat al Gabinet de Mitjans de Comunicació. O és que també dubtareu del criteri i de l'honestedat de Jordi Pujol? Ara no volgueu fugir d'estudi amb cortines de fum, home.
D'advocats en tenim tots (i alguns fins i tot en som), i els meus se'n foten de les vostres amenaces senyor Alfred "sin comerlo ni beberlo", i perdoneu l'expressió. Qui sou vós per calibrar-me a mi? Mireu on he treballat i feu camí home. Sincerament, ens importa ben poc el patrimoni del senyor Giralt i de la seva família, no era pas d'això que parlàvem, sinó dels per quès (sospitosos per ser dos en dos anys) va presentar una moció de censura i ja una denúncia dos anys abans contra Joan Laporta, avui exultant president blaugrana clar, i també advocat per cert. El fracàs de Giralt va quedar en evidència, i el fracàs dels del seu entorn, imitadors de l'Elefant Blau, també. Segones parts mai no han estat bones, diuen de les pel·lícules. Després si, a banda d'aquest tema central, l'Oriol Giralt és advocat o captaire, si té patrimoni o està a la ruïna, si és de família noble o és un saltataulells de bingo, és un tema d'una importància minsa del tot, ja que a la majoria de persones interessades en l'afer l'únic que volíem saber era si la moció prosperava o no, la presentés en Giralt o la presentés el Botones Sacarino, m'explico senyor Alfred? I per errar-me d'adreça o no esmentar el gran patrimoni dels Giralt amb pels i senyals com fa vostè (i si de fet només és allò que vostè diu el que posseixen, doncs tampoc no espanta) en el meu article d'opinió(coses absolutament banals en el context que ens ocupa), cap magistrat em condemnarà, si més no per això. Vigileu el que escriviu i el que afirmeu vós, que no sou pas a l'anonimat (a Girona Notícies saben qui escriu, i jo dono la cara, no pas com feu vós), i per posar en dubte la meva integritat i la meva moralitat la denúncia us la puc posar jo, a vós o a qui convingui, i no dubteu que ho faré si persistiu en les vostres elocubracions ofensives cap a la meva persona.
Els temps de les amenaces gratuïtes o del "usted no sabe con quien está hablando" ja es van quedar molt enrerere, en el franquisme crec, i en aquells senyors baixets, petulans i ridículs amb llacet al coll i americana de quadres a l'estil d'en Pasqual que xerren i xerren sense solta ni volta, de les seves immenses propietats a l'Havana. Compte amb els periodistes, senyor gestor Alfred, porten sorpreses i de vegades són indigestos, crèguim.
