Concert commemoratiu d'Inventari as Mercadal
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Dia dels Enamorats, 14 de febrer. LLoc: Sala Multifuncional de Mercadal. Hora: 21'30. Protagonistes: Inventari i tots els menorquins i menorquines que ho vam voler. Recomana: Ràdio Balear, la ràdio musical de Menorca per excel·lència, i emissora on el principal protagonista del concert, en Bep Marquès, hi té responsabilitats d'aquesta mena.
Inventari compleix tres lustres d'existència i segons totes les previsions "encara hi són a temps" del que calgui i convingui demostrar. L'hora i mitja llarga de concert ininterromput va tenir els seus moments àlgids quan van sonar peces ja clàssiques d'"in" com "Som illencs","Els anys d'abans", i noves com "No és cap delicte", "Records d'un barri" o "Un senyor damunt d'un ruc", sense oblidar "Saps" (que aquest periodista ja va difondre per IB3 Ràdio, al finat Quadrant de Menorca, quan tot plegat no era més que un projecte i davant la perplexitat d'un Marquès amfitrió convidat d'aquell dia), o la cançó de bressol dedicada al fill del Toni Taltavull, el bateria del grup, peça que va fer emocionar la sala sencera, plena de gom a gom.
Bep Marquès i els seus inventaris han marcat el temps de molts menorquins i menorquines que han estat joves la darrera dècada i mitja. I també dels que sense ser-ho tant, ens hem vist envoltats i enganxats per la música sempre fàcil però de lletres amb grans continguts, d'aquests illencs de convicció. Els exemples són molt diversos. Al concert ens hi vam poder trobar personatges menorquins de tota la vida tan variats i distints (i distants políticament i social per posar l'exemple de membres de partits polítics allà presents) com el pintor Pau Faner, el periodista Isaac Pons de Rosa, el funcionari Raül Moll, la directora del suplement Culturàlia del Diari Menorca, Raquel Marqués, o d'arribats de nou com aquest redactor que signa l'article, i algun altre convers tocat d'aquesta menorquinitat que ens encisa i ens aclapara en tots els sentits, i que gairebé no ens deixa moure de l'Illa.
El concert d'en Bep Marquès i els Inventari, que són una sola cosa, va ser una vetllada inoblidable plena d'emocions, i amb tota l'energia de la que va fer gala el líder Marquès, a través del seu ball constant a l'escenari que es va allargar el mateix temps que dura un partit de futbol.
Allà hi era gairebé tothom, amics íntims, amics, coneguts, saludats, i també, per què no dir-ho, algun que altre envejós d'aquests que solen malparlar pel darrere mentre pel davant van fent la gara-gara, que sempre donen color i que tampoc no hi van faltar. I aquesta, creguin-me, és una observació molt lògica en un lloc com aquell, ja que per això la sala estava plena de periodistes amb l'antena en actiu, "aquests personatges indignes que tot ho malmeten i ho expliquen a base de remoure les clavegueres mundanes", tal com es pot llegir a la definició que dels de la nostra professió i condició fa Marcelino Menendez y Pelayo al seu llibre "La historia de los heterodoxos españoles".
Clouré la feina dient que aquest que redacta va acabar ballant en un fantàstic bar d'una plaça de Mercadal, amb la seva bellíssima i sensual acompanyant, i on la música era gairebé tan bona com la d'Inventari, si més no pel ritme i la qualitat de so. Per molts anys més i molts més concerts com aquest doncs, Toni Bosch, Nasi Comellas, Toni Taltavull i Pamela Sintes, la més polida del poble d'Alaior, tal com va repetir fins a la sacietat en Bep Marquès, el líder, durant tota la nit. Grans Inventaris, si senyor!
Inventari compleix tres lustres d'existència i segons totes les previsions "encara hi són a temps" del que calgui i convingui demostrar. L'hora i mitja llarga de concert ininterromput va tenir els seus moments àlgids quan van sonar peces ja clàssiques d'"in" com "Som illencs","Els anys d'abans", i noves com "No és cap delicte", "Records d'un barri" o "Un senyor damunt d'un ruc", sense oblidar "Saps" (que aquest periodista ja va difondre per IB3 Ràdio, al finat Quadrant de Menorca, quan tot plegat no era més que un projecte i davant la perplexitat d'un Marquès amfitrió convidat d'aquell dia), o la cançó de bressol dedicada al fill del Toni Taltavull, el bateria del grup, peça que va fer emocionar la sala sencera, plena de gom a gom.
Bep Marquès i els seus inventaris han marcat el temps de molts menorquins i menorquines que han estat joves la darrera dècada i mitja. I també dels que sense ser-ho tant, ens hem vist envoltats i enganxats per la música sempre fàcil però de lletres amb grans continguts, d'aquests illencs de convicció. Els exemples són molt diversos. Al concert ens hi vam poder trobar personatges menorquins de tota la vida tan variats i distints (i distants políticament i social per posar l'exemple de membres de partits polítics allà presents) com el pintor Pau Faner, el periodista Isaac Pons de Rosa, el funcionari Raül Moll, la directora del suplement Culturàlia del Diari Menorca, Raquel Marqués, o d'arribats de nou com aquest redactor que signa l'article, i algun altre convers tocat d'aquesta menorquinitat que ens encisa i ens aclapara en tots els sentits, i que gairebé no ens deixa moure de l'Illa.
El concert d'en Bep Marquès i els Inventari, que són una sola cosa, va ser una vetllada inoblidable plena d'emocions, i amb tota l'energia de la que va fer gala el líder Marquès, a través del seu ball constant a l'escenari que es va allargar el mateix temps que dura un partit de futbol.
Allà hi era gairebé tothom, amics íntims, amics, coneguts, saludats, i també, per què no dir-ho, algun que altre envejós d'aquests que solen malparlar pel darrere mentre pel davant van fent la gara-gara, que sempre donen color i que tampoc no hi van faltar. I aquesta, creguin-me, és una observació molt lògica en un lloc com aquell, ja que per això la sala estava plena de periodistes amb l'antena en actiu, "aquests personatges indignes que tot ho malmeten i ho expliquen a base de remoure les clavegueres mundanes", tal com es pot llegir a la definició que dels de la nostra professió i condició fa Marcelino Menendez y Pelayo al seu llibre "La historia de los heterodoxos españoles".
Clouré la feina dient que aquest que redacta va acabar ballant en un fantàstic bar d'una plaça de Mercadal, amb la seva bellíssima i sensual acompanyant, i on la música era gairebé tan bona com la d'Inventari, si més no pel ritme i la qualitat de so. Per molts anys més i molts més concerts com aquest doncs, Toni Bosch, Nasi Comellas, Toni Taltavull i Pamela Sintes, la més polida del poble d'Alaior, tal com va repetir fins a la sacietat en Bep Marquès, el líder, durant tota la nit. Grans Inventaris, si senyor!
