Un bon bisbe per a Barcelona, que sap què és Catalunya
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Mossèn Taltavull serà el nou prelat auxiliar de l'Arxidiòcesi de Barcelona, una de les més complicades a l'hora del nomenament dels seus bisbes auxiliars. L'elecció de Benet XVI al Vaticà va durar dos dies. La fumata blanca de l'elecció a Barcelona del nou bisbe auxiliar en canvi, no s'ha vist fins al cap de quatre anys de la renúncia de Joan Carrera al càrrec, cosa que succeïa quan el 12 de maig de 2005 el bisbe nascut a Cornellà de Llobregat complia 75 anys. Aquesta complexitat de l’Arxidiòcesi de Barcelona i de l’Església catòlica a Catalunya es pot explicar per dos vessants. Un és que a Barcelona hi conviuen els més diversos sectors socials dins el catolicisme, des dels renovadors segons el Vaticà II fins als preconciliars que encara defensen moltes tesis dels temps de la dictadura franquista.
L’altre factor és el de les pressions d’aquests grups preconciliars esmentats sobre la Congregació Vaticana de Bisbes encarregada dels nomenaments episcopals. Aquests, ens agradi o no, són grups amb connexions molt importants dins l'Església, i òbviament adversaris de cardenals tan moderats com l’arquebisbe Lluís Maria Martínez Sistach. Aquesta mena de lobbys fan un joc no prou transparent aprofitant el secretisme del procés de nomenament episcopal. I empastifen sacerdots que tenen la suficient categoria personal, cívica i evangèlica per poder ser dignes bisbes i pastors exemplars del ramat de la institució catòlica.
De fet el cardenal Martínez Sistach ja ho ha donat a conèixer alguna vegada, però potser la seva crida no ha tingut el ressò mediàtic necessàri, ni el suficient recolzament d'altres sectors més progressistes de les mateixes cúries diocesanes. Aquesta vegada però, i a pesar de tot l'esmentat i gràcies a la seva gestió pacient, ha estat possible que el cardenal de l'Arxidiòcesi de Barcelona anunciés -segons paraules pròpies-, la "bona notícia" del nomenament de Sebastià Taltavull com a bisbe auxiliar de Barcelona. És una bona notícia per a l’Arxidiòcesi barcelonina i per a l’Església catalana perquè és un sacerdot que pot fer una sòlida aportació episcopal, perquè coneix on i amb qui ha de pontificar, i perquè els fidels catalans el veuen amb molt bons ulls, entre moltes altres coses positives, pel fet de ser de Menorca. Encara que vist el terreny adobat al que abans faig referència, per aconseguir un llarg i fecund episcopat, amb tota certesa li caldrà humilitat, decisió, habilitat... i també, i amb tota seguretat, molta ajuda divina.
El bagatge del nou bisbe defineix el personatge. Sebastià Taltavull és un menorquí vinculat cordialment des de sempre a la vida eclesial i social de Catalunya. Va triar la Facultat de Teologia de Catalunya per estudiar-hi, i no pas altres centres adoctrinadors d'ensenyaments més "clàssics" i centralistes. Ha exercit el seu càrrec com a director del Secretariat de la Comissió Episcopal de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola sense renunciar a l'estil obert i arrelat al seu país, ni a la seva llengua. A Menorca ha tingut diverses responsabilitats com a rector de parròquia, rector del Seminari diocesà i Vicari General amb quatre bisbes diocesans. I ara accedeix a l’episcopat gràcies a la seva vàlua intel·lectual i pastoral, i no per amistat o familiaritat amb cap prelat. Taltavull a més és un home sincer, que reconeix obertament que Joan Carrera es un sòlid punt de referència, la qual cosa no vol dir convertir-se en la seva projecció, ja què, amb tota seguretat, el bisbe Carrera avui faria el que cal fer i el que és de servei a la comunitat, i no pas el que va ser necessari fer ahir, que també va tirar endavant en la mesura que va poder.
