Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

divendres, 6 de febrer de 2009

L'elecció de Taltavull és una bona notícia pels catalans (publicat al Diari Menorca, Girona Notícies i Es Diari el 7/2/09)


Un bon bisbe per a Barcelona, que sap què és Catalunya
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Mossèn Taltavull serà el nou prelat auxiliar de l'Arxidiòcesi de Barcelona, una de les més complicades a l'hora del nomenament dels seus bisbes auxiliars. L'elecció de Benet XVI al Vaticà va durar dos dies. La fumata blanca de l'elecció a Barcelona del nou bisbe auxiliar en canvi, no s'ha vist fins al cap de quatre anys de la renúncia de Joan Carrera al càrrec, cosa que succeïa quan el 12 de maig de 2005 el bisbe nascut a Cornellà de Llobregat complia 75 anys. Aquesta complexitat de l’Arxidiòcesi de Barcelona i de l’Església catòlica a Catalunya es pot explicar per dos vessants. Un és que a Barcelona hi conviuen els més diversos sectors socials dins el catolicisme, des dels renovadors segons el Vaticà II fins als preconciliars que encara defensen moltes tesis dels temps de la dictadura franquista.
L’altre factor és el de les pressions d’aquests grups preconciliars esmentats sobre la Congregació Vaticana de Bisbes encarregada dels nomenaments episcopals. Aquests, ens agradi o no, són grups amb connexions molt importants dins l'Església, i òbviament adversaris de cardenals tan moderats com l’arquebisbe Lluís Maria Martínez Sistach. Aquesta mena de lobbys fan un joc no prou transparent aprofitant el secretisme del procés de nomenament episcopal. I empastifen sacerdots que tenen la suficient categoria personal, cívica i evangèlica per poder ser dignes bisbes i pastors exemplars del ramat de la institució catòlica.
De fet el cardenal Martínez Sistach ja ho ha donat a conèixer alguna vegada, però potser la seva crida no ha tingut el ressò mediàtic necessàri, ni el suficient recolzament d'altres sectors més progressistes de les mateixes cúries diocesanes. Aquesta vegada però, i a pesar de tot l'esmentat i gràcies a la seva gestió pacient, ha estat possible que el cardenal de l'Arxidiòcesi de Barcelona anunciés -segons paraules pròpies-, la "bona notícia" del nomenament de Sebastià Taltavull com a bisbe auxiliar de Barcelona. És una bona notícia per a l’Arxidiòcesi barcelonina i per a l’Església catalana perquè és un sacerdot que pot fer una sòlida aportació episcopal, perquè coneix on i amb qui ha de pontificar, i perquè els fidels catalans el veuen amb molt bons ulls, entre moltes altres coses positives, pel fet de ser de Menorca. Encara que vist el terreny adobat al que abans faig referència, per aconseguir un llarg i fecund episcopat, amb tota certesa li caldrà humilitat, decisió, habilitat... i també, i amb tota seguretat, molta ajuda divina.
El bagatge del nou bisbe defineix el personatge. Sebastià Taltavull és un menorquí vinculat cordialment des de sempre a la vida eclesial i social de Catalunya. Va triar la Facultat de Teologia de Catalunya per estudiar-hi, i no pas altres centres adoctrinadors d'ensenyaments més "clàssics" i centralistes. Ha exercit el seu càrrec com a director del Secretariat de la Comissió Episcopal de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola sense renunciar a l'estil obert i arrelat al seu país, ni a la seva llengua. A Menorca ha tingut diverses responsabilitats com a rector de parròquia, rector del Seminari diocesà i Vicari General amb quatre bisbes diocesans. I ara accedeix a l’episcopat gràcies a la seva vàlua intel·lectual i pastoral, i no per amistat o familiaritat amb cap prelat. Taltavull a més és un home sincer, que reconeix obertament que Joan Carrera es un sòlid punt de referència, la qual cosa no vol dir convertir-se en la seva projecció, ja què, amb tota seguretat, el bisbe Carrera avui faria el que cal fer i el que és de servei a la comunitat, i no pas el que va ser necessari fer ahir, que també va tirar endavant en la mesura que va poder.


Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites