Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta anàlisi política

El sionisme, en la seva realitat històrica, no és cap doctrina imperialista ni conspirativa, sinó el moviment d'alliberament nacional del poble jueu

Imatge
  El perquè de quan dieu pejorativament sionisme esteu dient semitisme: aquí i a la Xina Popular La metamorfosi del vell prejudici antisemita sota el vernís de la crítica geopolítica moderna Escric en aquest dissabte estival que passo molt agradablement i com de costum en el darrers temps a Terramar, a Sitges, i després d'haver vist un parell de peces audiovisuals protagonitzades per autors que escenifiquen a bastament allò que narro a continuació clarament i detallada un cop més: per quines raons el concepte sionisme (el sionisme només és la teoria del nacionalisme dels jueus o hebreus, res més, amb intel·lectuals i il·lustrats com Theodor Herzl, Moses Hess o Leo Pinsker, i gràcies als quals avui tenen un Estat, el d'Israel) es torna pejoratiu i s'equipara clarament amb antisemitisme ("no soc antisemita", diuen, "soc antisionista", clar) i els seus manifestants ho fan, generalment, amb la boca retorçada i amb els ulls sortits i mig sanguinolents per...

Pel pujolisme creador de Sílvia Orriols i d'Aliança Catalana, la immigració esdevé excusa, símbol, pantalla i combustible; la independència, en canvi, queda reduïda a una promesa atmosfèrica

Imatge
  Orriols i Aliança Catalana: la vella gramàtica del pujolisme amb una nova escenografia Aquests híbrids sense cap ideari polític no són ni de lluny d'extrema dreta, ni independentistes, ni tampoc antiimmigració perquè l'espanyolisme empresarial que els promou necessita mà d'obra barata i aprofita la ràbia social per intentar aglutinar una gran majoria i refermar l'autonomisme pujolista que tants guanys els ha reportat Hi ha sigles que aparenten novetat i només encapsulen una operació de reciclatge. Aliança Catalana i el seu altaveu més visible, Sílvia Orriols, s’han presentat davant una part de l’opinió pública com una sacsejada contra l’ordre establert, com una esmena a la totalitat del procés i com una resposta contundent a la crisi de convivència, a la pressió migratòria i al desgast dels partits tradicionals. Però sota la superfície del soroll, de les consignes i de les provocacions calculades, s’hi endevina una arquitectura molt més antiga del que sembla. No p...