Quan Aragonès insisteix en el control de fronteres o en el rebuig de la immigració, no només està expressant una posició ideològica; està activant la mobilització emocional
El mateix diari ABC que el 1984 coronava Pujol “español del año” avui publicita Aragonès i Aliança Catalana, la veritable herència del vell autonomisme Quan un diari que un dia de 1984 va beneir Pujol com a “español del año” ara dona escenari a Jordi Aragonès, no hi ha casualitat, sinó oportunisme. I, sobretot, espanyolisme ranci, pur i dur. El que s’hi presenta com una sacsejada no és una ruptura amb el vell autonomisme, sinó el seu reciclatge fet amb un discurs més dur, més calculat i més útil segons la seva manera d’entendre per reordenar el malestar dels catalans que, prèviament, han ajudat impagablement a fomentar. I tornem a la psicologia inversa 1. Qui és Jordi Aragonès Jordi Aragonès procedeix del catalanisme conservador i de l’òrbita de la desapareguda —per [avís a navegants!] haver fet fallida i haver deixat en concurs de creditors amb insolvència contrastada 22,5 milions d’euros i els actius de 5,8 M€ ) Unió Democràtica de Catalunya (UDC)— i ha acabat convertint...