Perinno Lligams

Quatre illes, a IB3 Ràdio: "vergonya, cavallers, vergonya" Santi Capellera i Rabassó*periodista A questa potser serà la darrera notícia de Quatre illes, possiblement el programa de ràdio més efímer de la història, ja que sense ser d'estiu només ha durat tres mesos. Temps suficient, però, com per a que els poders fàctics el veiessin amenaçant, i se'l carreguessin. Després de treballar molt dur i lluitar contra tota mena d'elements, vaig aconseguir que el Grup Serra a través de Nova Televisió ens fes la producció; que renomenats tertulians de tots els àmbits, així com periodistes de Prensa Ibérica, Grup Serra, Editorial Menorca i independents hi pàrticipessin; i que Quatre illes sortis finalment a l'aire dignament el dia 4 de gener de 2010. I el projecte va agradar...a moltes i molts. A moltíssima gent, a la majoria. A altres com el PP, en canvi, no els va caure bé, per la qual cosa han acabat per esdevenir els ideòlegs d'aquesta execució mediàtica, arran d...

La gran epidèmia general de corrupció balear Santi Capellera i Rabassó*periodista D imarts dia 23 de març, per a moltes i molts era el gran dia, esperat des de feia molt de temps. Sí, la tornada de Jaume Matas ha revolucionat la societat balear, encara que aquesta tornada no hagi estat per rebre un bany de multituds, en el sentit més amable de la paraula. I si de fet hi ha hagut alguna multitud que l’ha rebut i l’ha esperat, doncs no ha estat precisament per cantar-li cap lloança, sinó per reclamar-li a crits que torni els doblers. De fet a Matas no l’han recolzat pràcticament ni els seus col·laboradors, ja que des d'Estaràs a Linares, l’han implicat clarament en les irregularitats de casos com el Palma Arena i altres, per la qual cosa el jutge l’ha imputat i l’ha obligat a venir. I malgrat haver estat president del Govern balear i president del PP, ara sembla ser que ningú no el coneix, i que fins i tot els més amics aleshores, se’n desmarquen. A Matas, com a qualsevol ciutadà, se...

Tertúlies per depassar fronteres, a IB3 Ràdio Santi Capellera i Rabassó*periodista U n nou espai radiofònic va neixer el dia 4 de gener de la mà dels responsables de les emissores públiques del Govern balear. IB3 Ràdio posa en antena des de Menorca, i alternativament des d’Eivissa o Mallorca, una tertúlia a nivell de tot el país conduida per aquest periodista que redacta amb l’ajut d’un gran grup de professionals destacables de la comunicació balear, i amb producció del Grup Serra, a través de Nova Televisió. "Quatre illes", que és el nom d’aquest nou espai en català de la Ràdio de les Illes Balears, té com a objectiu ser un fòrum d’opinió dels polítics, intel·lectuals i persones de la cultura i la societat en general, que comformen el gruix humà de l’arxipèlag, i que senten les inquietuds lògiques del dia a dia del món que els envolta. D’una hora de durada, i de dilluns a dijous de 10 a 11 de la nit, l’actualitat del nostre país és a debat a través de les ones hertzianes i a...

Editorials conjunts, d'aquí i d'allà Santi Capellera i Rabassó*periodista F a uns dies dotze diaris catalans i tres emissores de ràdio, entre elles la pública Catalunya Ràdio, van fer un editorial conjunt anomenat “La dignitat de Catalunya”, on es posava èmfasi en la defensa del nou Estatut català, el text del qual és des des de fa més de tres anys i per mor de la denúncia del PP i del mateix Defensor del Pueblo socialista, a mans d’un inoperant Tribunal Constitucional, que té quatre dels seus magistrats fora de termini de mandat, i sense que ningú no hi posi cap remei. L’editorial dels mitjans catalans va fer vessar rius de tinta, molt especialment entre els diaris centralistes i centrals espanyols, entre ells El País, que qüestionava el que es fes un editorial conjunt, perquè això representava fer d’actors polítics i no pas de mitjans independents. Doncs bé, de vegades els periodistes també n’hem de fer d’actors polítics. Més quan els polítics en exercici es mostren incapaç...

De Sòcrates a Millet en el país del groller Garzón Santi Capellera i Rabassó*periodista S eria convenient que, en circumstàncies com l’actual, d’una estesa inquietud i de clar trasbalsament social per fets impactants com el de Fèlix Millet i companyia, ens poséssim davant els ulls les paraules d’algun clàssic antic com per exemple Sòcrates En les seves elocubracions el pensador helènic creu que s’han de recuperar els elements de fons de l’antiga tradició (la virtut, la justícia, la veritat, el bé), tot remodelant-los i dotant-los d’una nova fonamentació i d’un nou contingut. Planteja un model de vida que fins a la seva existència ningú no havia proposat: no es tracta d’acoblar la vida a pautes exteriors, alienes a la pròpia persona, sinó que és la persona, cada persona, la que ha d’adequar la seva vida a allò que li dicta la raó i la seva consciència interior, i denuncia els excessos que es cometien en la seva època (Atenes, 4 de juny de 470 aC - Atenes, 7 de maig de 399 aC) Avui, que ...

La necessària credibilitat en la Justícia Santi Capellera i Rabassó*periodista E l funcionament de la Justícia és un element clau, ja que és la responsable de garantir el compliment de les normes que tota societat de dret s’ha marcat. És d’especial gravetat, per tant, que les diferents institucions responsables de garantir el funcionament de les normes comunes entrin en crisi. L’estat de dret basa la seva legitimitat en el contracte social signat entre els seus ciutadans, el qual porta a l’acceptació tàcita d’unes regles de joc compartides que garanteixen els drets i deures de tots els individus. Dels tres pilars de l’estat de dret, el poder judicial és el que resta més al marge de l’escrutini públic i sovint (encara que hi ha excepcions molt evidents) del judici dels mitjans de comunicació. No obstant això, diferents fets han focalitzat darrerament l’atenció sobre el funcionament de la Justícia (molt especialment a Catalunya), i han posat en qüestió de manera clara la seva independènc...

El cas Millet i els guanys dels pescadors oportunistes Santi Capellera i Rabassó*periodista Q uan s’insinua alguna irregularitat lligada a un partit o a un polític li solem atorgar veracitat instantània, sense alarmar-nos gaire, perquè s’ajusta a la lògica que hem adoptat. En canvi, si l’acusat pertany a aquesta societat civil que hem edulcorat, a alguna ONG d'aquestes de gran volada, o a alguna institució cultural com ara el Palau de la Música o l'Orfeó Català per ser clars del tot, se’ns trenquen els esquemes i sembla que el món s’enfonsi: la realitat no s’ajusta a la nostra expectativa, no és el que semblava que era, ves per on. És una màxima ancestral: no s’ha de ser honest, sinó que també se n’ha de semblar. En realitat m'adono que a la nostra societat és més important semblar honest que ser-ho. Per això, el judici dels mitjans de comunicació –basat en opinions i presumpcions– sol ser socialment més determinant que el judici dels jutges –basat en proves i lleis–. Quan...