T'estimo tant (dedicat a ella...)
T 'estimo, i t'estimo tant que molt sovint la meva vida em resulta petita, incomoda i curta. Tens un estrany do que fa que tot allò que toques es transformi; aconsegueixes que el que en un principi semblava un escull insuperable, s'escorri dins el vent i amb un buf desaparegui, i, saps?, m'agrades així, com ets, perquè tota perfecció es converteix en imperfecció des del moment en que aquesta és conscient d'aquest fet. I tu tens un suficient grau d'imperfecció que et converteix en quasi perfecta. D'aquí que no em bastin les paraules per demostrar allò que sento, perquè t'estimo, i t'estimo tant que molt sovint la meva vida em resulta petita, incomoda i curta...
