Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

dimarts, 29 d’abril de 2008

Fer la ràdio en directe des de l'American Bar va ser fantàstic (publicat al Menorca Diari Insular i a Es Diari Digital el 29 d'abril de 2008)


Diada de Sant Jordi amb Nuria Román
Santi Capellera i Rabassó*periodista
El dia de Sant Jordi vaig tenir ocasió d'entrevistar Nuria Román a Quadrant de Menorca d'IB3 Ràdio, pintora i escultora madrilenya afincada a l'illa des de fa onze anys.
Prèviament al programa acostumo a fer una entrevista per tal de copsar la qualitat humana i les referències concretes professionals o d'especialitat del convidat, ja que d'aquesta manera aconsegueixo trencar el gel entre el personatge i jo, i a més l'estona sol acabar en una conversa que es fa diàfana, a mesura que avança el temps i que la confiança mútua en les paraules i les accions es va posant de manifest. Això per aquest periodista és senzillament gratificant, ja que a banda del fruir d'aquesta fantàstica feina, per a mi la millor del món perquè et permet abordar aspectes de la vida inimaginables en altres camps, m'enriqueixo personalment en moltes qüestions, i participo de la vida aliena com si es tractés de la meva, cosa que em fa sentir profundament motivat amb mi mateix en comparar estils i models d'existència i aspectes en plantejar-la, maneres de ser i vessants educacionals i sociològiques distintes, i formes de comportament humà, la qual cosa desemboca gairebé en el camp antropològic.
Nuria Román em va obrir les portes de casa seva, i concretament de la seva galeria, situada en un lloc indeterminat de Menorca, però privilegiat, i conjuntat de tal manera que permet l'habitatge personal i familiar, i la convivència entre l'obra que està creant o ja creada. L'espai disposa d'uns vitralls al sostre que no obstaculitzen l'entrada de la llum natural, cosa preceptiva per la creació artística, més en els aspectes pictòric i escultòric.
Vam conversar plàcidament prenent un cafè en un dels indrets a l'aire lliure de què disposa l'estança, i em va mostrar, després del primer moment de tensió entre dos desconeguts -cosa que s'accentua quan un dels dos és un periodista disposat a preguntar i a remenar la vida del preguntat a tort i a dret- els seus aspectes més personals pel que fa a l'obra artística de la seva creació.
Núria Román és un pou de creativitat, que vessa com el magma d'un volcà quan entra en erupció i les idees comencen a aflorar. Aleshores pinta, i cus amb l'antiga màquina Wherteimn heretada de la seva àvia menorquina, i talla , i retalla i enganxa, i pica i solda i fa tot el necessari per aproximar l'aspecte físic del producte a obtenir, al del creatiu que s'ha gestat en el braimstorming, una mena de terratrèmol mental que tenen els creatius de totes les àrees i segments. I aquest és tot un espectacle a contemplar.
Defineixo Nuria Román com una artista experimental que combina una àmplia gama de formes d'expressió, tècniques i materials que utilitza per a plasmar la seva creativitat, és a dir pintura a l'oli, acríl·lics i terra de sorra, col·lage, ceràmica, escultura de ferro, acer o pedra, i instal·lacions artístiques en les quals s'incorporen objectes i materials reciclats. Román s'ha convertit en un referent obligat del moviment artístic a l'Illa, tal com ho testimonia l'obtenció de la medalla d'Or Guillermo de Olives (Entre la Luz, 2004), el guardò més prestigiós de les Arts Plàstiques que atorga Menorca, i també l'adquisició de l'obra escultòrica per part de l'Ajuntament de Maó per col·locar-la en indrets molt emblemàtics de la capital menorquina, com per exemple a la plaça del Carme, on hi ha el seu Fabioler creat l'any 2006.
De fet no és fàcil classificar Nuria Román dins un corrent o moviment artístic, i les tendències dels seus començaments han anat derivant cap a formes més expressives i abstractes, on la llum i els colors adquireixen e més gran protagonisme, potser “dins d'un camí que mostra la recerca de les veritats essencials de l'esser humà”, tal com ho defineix ella en referir-se a conceptes com el pas del temps, la maternitat, els cicles de la vida o la pau, i que la seva obra transmet amb una gran força i alhora senzillesa.
Òbviament, després de tota aquesta feina de caire humà i de camp investigatori previ, el programa Quadrant de Menorca va sortir, com cada dia passa des del 2 de gener -i modèstia a part- rodó del tot. Núria Román va explicar els diversos aspectes de la seva obra i també hi va aportar la banda humana i personal. Les seves vivències a Madrid, Los Angeles i després a Menorca, i sobretot les noves experiències com soldar i muntar estructures de ferro al taller dels germans Martí de Ferreries, còmplices de facto de les escultures de la creadora madrilenya esdevinguda menorquina en tota regla ja que la seva àvia ja hi va nèixer a l'Illa, van ser enriquidores pels quatre costats.
Era la Diada del Llibre i de la Rosa, Dia dels Enamorats a les terres de parla catalana, i aquest periodista i la seva convidada a IB3Ràdio van donar vida un dia més a un Quadrant de Menorca ja molt especial, que ho va ser encara més enmig del batibull de gent que a les sis del capvespre passejava per la cèntrica plaça Reial de Maó, situada al rovell de l'ou de la ciutat. Des de la terrassa de l'American Bar la vetllada va ser fantàstica, envoltats de parades de llibres i roses, de la llum platejada de l'horabaixa, i de la remor dels vianants que encuriosits s'atansaven a veure qè es cuinava a través dels micròfons de la ràdio pública de les Illes Balears. Els gestos i les mirades de complicitat que vam tenir amb Nuria Román durant el programa, ja amb un relax absolut després d'hores de parla prèvia, van fer que aquells moments fossin encara més entranyables del que esperàvem, un combinat fet amb l'aiguabarreig de la proximitat humana del carrer, la retòrica discursiva que tenim els professionals de la comunicació parlada, i les respostes contundents d'una companyia tan enriquidora en tots els aspectes com la de Nuria Román. Un dia, senzillament, per recordar.

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites