Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

diumenge, 25 de maig de 2008

Per segons qui la capital menorquina és Palma (publicat a Es Diari el 26 de maig de 2008)

Menorca és massa petita per tenir capitals?
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Aquesta pregunta és una afirmació que em sobta i que veig en forma de titular en diari i que, sincerament, em provoca malestar i confussió i em situa en un context que de cap manera puc acceptar. Menorca és massa petita per alguna cosa concreta? Doncs crec que no, i ho penso de manera fefaient i ho reafirmo. Encara que sobre el mapa la nostra Illa sigui un puntet petit, la terra menorquina és apta per a qualsevol cosa que desitgem la majoria dels seus habitants. Ja sigui una capital insular (que malgrat que no agradi als que no volen acceptar aquesta realitat la té ja avui a tots els efectes) o el que calgui en diferents aspectes del devenir illenc.
He viscut durant un any i mig a Ciutadella, i la veritat és que m'hi he trobat sempre fantàsticament. He fet amics i amigues, i vaig a casa seva quan cal, i em conviden a dinar i m'obren les portes de les seves llars. Podria citar molts noms il·lústres dels coneguts i amics que tinc a la localitat ponentina, però no és l'objecte d'aquest article ennumerar les amistats i coneixences personals d'aquest periodista, encara que la llista és llarga. En fi, que Ciutadella sempre m'ha enamorat i m'ha deixat un bon sabor de boca que mai no em podré llevar. Però de vegades quan sento segons quines afirmacions i m'adono que més que amb el cap estan fetes amb el cor i amb la rancúnia de successos preterits, que, per ancestrals, no tenen cap mena de vàlua en l'actualitat, em sento perplex i, sincerament, decebut de tals paraules o declaracions, i de les persones que les promulguen, tenint en compte que de vegades provenen de llicenciats superiors. D'altra banda no em vull estar de dir que la gran majoria dels meus coneguts i amics ciutadellencs -generalment de tarannà progressista, però també de conservadors- estan al marge de les afirmacions esmentades, per la qual cosa arribo a la conclusió que potser aquesta és una iniciativa nascuda -i que es podria incloure- en el camp dels grupúsculs, cosa que personalment m'alegra però que per això no deixa de ser menys preocupant.
Potser les metròpolis sempre han estat un reducte que ha abassagat de manera important les societats objecte del seu colonialisme amb els territoris administrats, però ara veig amb sorpresa que es crea un plataforma anomenada Ciutadella Reacciona que reivindica coses com construir un hospital comarcal a 40 quilòmetres d'un hospital insular, o fixar una doble oficina d'Hisenda amb seu també a Ciutadella, o instal·lar el Parador Nacional al casc antic d'aquesta població enlloc de fer-ho a l'Illa del Llatzaret, més àmplia i adequada al projecte que l'estret casc antic de la cuitat emmurallada, que no erosionen cap metropoli llunyana ni cap illa pròxima dominant, sinó que ataquen directament la vertebració i la neuràlgia menorquina establertes. Sincerament, hi ha coses que com a habitant d'aquest planeta i com a ciutadà menorquí em superen. Durant molts anys vaig treballar a Barcelona, i cada dia anava a dormir i a fer la meva vida privada a Sitges, població de la comarca del Garraf que és a 42 quilòmetres del centre urbà de la capital catalana. Mai no se'm va acudir pensar que Sitges, ciutat de 584 quilòmetres quadrats en el seu terme municipal, havia de tenir una oficina d'Hisenda pròpia, ni havia d'acollir cap parador nacional que no hagués estat prèviament determinat en detriment de Barcelona, o qualsevol altra cosa semblant que ja fos una realitat a aquesta distància, ja que en definitiva allà tothom té molt clar que fer aquesta quarentena de quilòmetres és un fet que qualsevol persona pot portar a terme a través del transport públic o del seu vehícle privat, sense que això suposi cap greuge. I a ningú, absolutament, se li acut de dir tals coses, perquè, sincerament, el mirarien i el tractarien d'anormal. No hi pot haver infraestructures de vital importància a cada poble, ja que en bé de la comunitat i dels pròpis interessos d'aquesta es situen, generalment, en un únic punt concèntric. És diferent Menorca? Doncs sincerament crec que no. Menorca ésta capacitada per tenir una capital administrativa, com és Maó, perquè ja fa tres-cents anys que la primera dominació britànica ho va decretar així, i no per res concret que no expliqui la història que tots hem lleguit (o hauriem d'haver), sinó per pura operativitat i punt. Quaranta quilòmetres sempre són superables, sigui com sigui. He viscut en un país independent com és Andorra, un estat nacional amb tots els seus ets i uts, i mai ningú no ha discutit, ni del Pas de la Casa, ni de les Escales-Engordany, ni d'Arinsal, ni de Sant Julià de Lòria, que la capital no fos Andorra la Vella. I mirin vostès senyores i senyors lectors, que resulta que Andorra (468 km2), el País dels Pirineus, que té vot i veu a l'ONU, és d'una extensió en quilòmetres inferior en 226 a Menorca (669 km2), té una capital d'estat que ningú no gosa discutir, i és un país més petit en extensió que el teme municipal de la ciutat on jo vivia i que esmento abans: Sitges.
Si parlem del Principat de Mònaco veurem que només fa 1.95 km2, i és capital d'un estat. Si ens referim a Linchestein trobarem tres quarts del mateix o si anem a Sant Marino veurem que hi poden haver estats de només 61 Km2. Què vol dir doncs que Menorca és massa petita per tenir capitals? D'on i de qui ve aquesta idea? Molts ciutadans d'aquesta meravellosa terra es passen la vida fent befa i mofa de l'Illa del costat i de les seves connotacions, és a dir de Mallorca, i després sembla se que a l'hora de la veritat, preferirien anar a raure a Palma pertot, abans que no fer quaranta-dos mil metres d'asfalt per anar a solucionar coses a Maó, sense el destorb d'haver de travessar el mar. En que quedem?
Menorca va ser durant gairebé un segle una colònia britànica que res no tenia a veure amb Mallorca ni amb Ciutat (la capitalitat de la qual alguns reivindiquen ara i de sobte de manera increïble com a mallorquins aferrissats), per al qual cosa va obtenir de mans del seu governador, en Kane, una capitalitat administrativa com és molt obvi i pel que cito abans. Aquells costums avui són encara una realitat, i la lògica diu que on hi ha el gruix de la ciutadania i on és més fàcil accedir mútuament des d'aquest gruix té un punt concèntric natural. I no ara per això canviarem les coses. Potser a hores d'ara ja seria el moment d'oblidar velles guerres i culpes d'atacs d'estrangers infidels i virulents, per passar a acceptar que Menorca té un teixit natural que vertebra tot el territori, el punt neuralgic del qual és a Maó, i que beneficia absolutament tota l'Illa. I vull deixar clar que dic això amb la boca ben grossa i sense amagar-me'n. Si Ciutadella és cert que és una ciutat d'una bellesa extraordinària, i d'unes caràcterístiques úniques pel que a geogràfia, arquitectura i història es refereix, no podem oblidar que les quatre poblacions amb més habitants de l'Illa es situen a Llevant, per la qual cosa sembla ser que la lògica de Kane i els seus va imperar davant la tradició religiosa i feudal de Menorca. Avui això és una realitat, i sense voler fer d'advocat del diable ni prendre part per ningú (encara que ja sé que se m'acusarà de tal cosa), arribo a la conclusió que la capitalitat natural d'aquest petit continent enmig del mar és Maó, per raons històriques i operatives, a més de per situació i per pròximitat al port més important de la Mediterrània, i també a l'aeroport de l'Illa, per on entrem i sortim tots d'ella per aire.
Després de repensar tot això, l'únic que no entenc és que segons quins representants polítics s'immiscueixin en aquests afers que poc tenen a veure amb ells ni amb els seus objectius, amb l'única voluntat de generar debats cecs sobre qüestions tan clares com capitalitats o noms de ciutats, o idiomes en que aquestes s'anomenen. I que ara, després que Ciutadella és a les antípodes d'Es Castell o de Fornells, hi hagi qui des d'aquesta preciosa ciutat emmurallada del Ponent insular, es preocupi de cop i volta, pels devenirs de pobles i pedanies que, sincerament, sempre els han estat bastant desconeguts, llunyans i poc familiars en tots els aspectes. I per això em sembla, personalment, que tot plegat fa una mica de pudor de cremat. Perquè a jutjar pel que he llegit al respecte, crec que si enlloc del PSOE el Pla General de Maó l'hagués elaborat el PP, aquest article avui no seria objecte de redacció, malgrat haver estat fet també a la ciutat que el governador Kane va decretar capital de Menorca entre motes altres coses.
El 1712 Menorca va passar a sobirania britànica, i pel novembre d'aquell mateix any el duc d'Argyll va prendre possessió de l'Illa, en nom de la reina Anna, malgrat l'hostilitat de les autoritats civils i eclesiàstiques menorquines. El tacte del governador Richard Kane va assuaujar la situació. Però malgrat això va suprimir el comissariat de la inquisició, va expulsar els clergues mallorquins refugiats a Menorca des del 1715, i va afavorir l'agricultura. També va ampliar el castell de Sant Felip (anomenat aleshores de Santa Anna), i va fer construir una carretera que unia el castell amb Ciutadella, travessant tota l'illa i passant pels nuclis urbans. Finalment va traslladar els tribunals (governació civil i criminal i patrimoni reial) a Maó, on va establir-hi de dret la capitalitat el 1722.




Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites