Trepitjar Catalunya tranquil·lament...en diumenge
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Matí de diumenge 23 de gener; passejada decaquilomètrica per la Serrelada del Garraf amb un bon amic, el majorista peixater del Port de la Selva, Enric Paradís, amb la seva gosseta beagle, la Tuca, i amb en Bruno, el meu gos -també beagle- enginyer de la ingesta instantània i oportunista...
Matinada principatenca de negra nit, molt freda, gèlida; matí de sol radiant, cel net i sense vent. Camins costeruts i altiplans amb grans vistes al mar i al prelitoral. De ser el dia més clar, haguéssim contemplat la Serra de Tramuntana de Mallorca, com ha passat altres vegades. La natura i la vista són un prodigi.
Agradable conversa amb en Joan Martí, de Begues, que dalt del seu cavall, l'Egipci, de pura raça àrab (quina paradoxa, ara que els humans àrabs que viuen al nostre sòl són objecte de tota mena d'escarni per la seva procedència), ens ha explicat moltes anècdotes de la zona i dels seus naturals. El cavall assossegat; en Bruno i la Tuca amatents als nostres moviments. En Bruno, després d'haver viscut quatre anys a Menorca, paradís dels equins de raça fina, és un ca avessat als cavalls, que només els observa atentament per la seva superlativitat.
Bon passeig muntanyenc a sis-cents metres d'alçària, de deu quilòmetres, agradable i nutritiu per les vísceres, els músculs i el cervell; per cansar els cans i tranquil·litzar-los els cos i l'esperit, en un hàbitat que els és més natural que el de l'asfalt. En Bruno cofoi, segurament recordant les passejades menorquines per Son Olivaret, sa Punta Nati, es Barranc d'Algendar o es Camí de Sa Forana entre molts altres, que tantes vegades hem trepitjat plegats.
Catalunya i els seus indrets, els seus paratges, són tot un plaer i un incentiu pel cervell i l'ànima. Com m'estimo el meu país, i que content estic d'haver nascut en aquest punt geogràfic del globus terraqüi! De Fraga fins a Maó, de Salses fins a Guardamar...encara que a València els feixistes agredeixin Joan Laporta, només per voler explicar per què a la resta dels Països Catalans els convé ser independents, com ja fa 733 anys que ho és Andorra.
