Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

diumenge, 20 de maig de 2012

Hi ha programes en aparença innocents, que ens narcotitzen i ens manipulen





La crítica que fa l'APM; un joc a la contra
Santi Capellera i Rabassó *periodista 

Generalment no em quedo gaire estona ni a TV3 ni a Catalunya Ràdio, dos mitjans que va possibilitar la Generalitat de Pujol, als quals he treballat i que a partir del segon tripartit es van transformar al servei de l'espanyolisme més abrandat.


TV3 i Catalunya Ràdio van deixar de ser el referent informatiu nacional català en manar el PSOE al Govern de Catalunya (i dic el PSOE i no pas el PSC), en haver catapultat fora el catalanisme maragallista i en haver esdevingut ERC un referent de prepotència del poder establert, que, precisament per aquest fet, es va oblidar de les seves tesis sobiranistes i de mirar cap al país i cap als veritables interessos del país. Per raons com aquestes i altres, fa temps que vaig deixar de sentir i mirar els nostres mitjans públics, per pena que em feia en sentir-los i veure'ls, i per la tria de les preferències noticiables, que no feien esment de cap manera al nostre país, o el feien en la seva mínima expressió. Els vaig deixar de sintonitzar, però no pas del tot.


Recapitulem: els Carod-Rovira, els Puigcercós i les Simó de torn (aquesta avui, un càncer encara al tall de la política republicana i sobiranista de consens que intenta redreçar el bo de l'Oriol Junqueras sense aconseguir-ho per mor de gent com ella, precisament), es van emplenar el pap de catalanisme independentista, mentre d'altra banda cedien el poder absolut als espanyolistes als mitjans de comunicació de la Generalitat, o sigui, públics. I així va acabar TV3, sota mínims, hispanocèntrica al màxim, i focalitzada totalment en els problemes de l'Orient mitjà, de Hamas, de l'Israel martell d'heretges salafistes i d'altres nimietats alienes a Catalunya que, què cony ens importen als catalans que cada dia ens llevem ben d'hora, ben d'hora, per pencar pel país i aixecar-lo. Molts dels quals el que desitgem és la sobirania nacional per alliberar-nos de la xacra castellana, que fa tres segles que ens persegueix, ens estorqueix, ens tracta com a súbdits d'una colònia conquerida, ens vol assimilats a Castella i castellans de facto, de cultura i de parla i ens roba el que generem. Els nostres diners per a corresponsals a l'Orient mitjà?, i quan hi hi ha vagues de fam a Mallorca per la llengua ni s'esmenten? No senyors! De cap manera! Siguem clars i catalans: Espanya ens roba per activa i per passiva, agradi o no el cert adjectiu. I ho fa amb aquests mètodes, i també amb altres menys subtils i més directes.


Mentre Castella i els seus ministres espanyols radials de Madrid dissenyen trams d'AVE de la seva capital cap a enlloc, com ara Extremadura o Galícia (Portugal ja ha dit que no entra en aquesta bogeria de despesa inassolible i que no farà cap tram de connexió), Portbou contempla accidents de trens que transporten mercaderies perilloses que s'aboquen a la via per la manca d'infrastructures al país en condicions, malgrat el dèficit fiscal anual de 16 a 20 mil milions d'euros que té Catalunya en relació a les finances de l'Estat espanyol. Quina barra i quin no viure. I mentre el nostre Govern ha de retallar, ajustar, tancar, justificar tota una mena de canvis i adaptar la vida del país i dels catalans al desori muntat per aquesta gent irresponsable que ressucita morts enterrats com Bankia, o es dedica a fer nacionalisme barat amb Gibraltar, on cap dels seus ciutadans té cap mena d'intenció de ser espanyol (abans marxen a les Illes Britàniques), mentre territoris que produeixen i donen beneficis com ara Catalunya, el Páis Valencia o les Illes Balears (i als quals si no fos per la merma que els suposa l'Espanya subsidiària a la qual han de regalar els seus dividends tindrien superhàvit), es veuen mermats pertot i agreujats en els pressupostos generals de l'Estat. Territoris amb els quals aquest estat centralista radial hi té deutes històrics de primera magnitud.


Què volen els castellans (i les seves versions críptiques) esdevinguts espanyols? Tornar a l'Armada invencible (que per cert va ser vençuda, i molt...) i enviar-la a Gibraltar a conquerir un poble que, com altres que van estar conquerits per bemolls ara fa tres segles, no tenen ni cap estimació a les espanyes ni als fets castellano-espanyols, ni en tenen cap ganes de ser-ho espanyols? Deu ser això, que volen. Doncs van dats!

Però tornem al fil del titular de l'article, perquè el seu fet mateix no és casual: l'innocent APM de TV3, que va començar com a crítica satírica a les reaccions espanyoles cap a Catalunya, i ho va fer de manera transparent a Catalunya Ràdio de la mà d'Antoni Bassas i de Carles Capdevila entre altres, avui aparentment ens explica les “malifetes de les televisions espanyoles cap a nosaltres”... Però si sou bons observadors us adonareu que l'APM actual no fa altra cosa que proselitisme d'aquestes cadenes, de propaganda hispanocèntrica tant o més que la Rosa Marqueta o en Ramon Pellicer feien (i que aquest darrer encara fa) als informatius de TV3, i ens alliçona dels programes que s'emeten (escombraria i no escombraria) a les televisions espanyoles, i que molts com ara el que signa aquest article desconeixen, perquè empren l'estona en altres coses més constructives que en dedicar el preuat temps de la vida a empassar-se la gassòfia i l'escombraria, amb les quals ens bombardegen des de les espanyes.


No ens enganyem: l'APM no és més que un tràiler de la pel·lícula que fan a Madrid, i un programa que introxica els nostres fills i ens vol enganxar a nosaltres mateixos, per la propaganda a través de la hilaritat que fa dels programes, que no són més que merda enllaunada emesa al país que ens té “trincats”: és a dir, un programa que fa col·laboracionisme subliminal. I després de tants anys immers en això que es fa dir comunicació de masses, no en tinc cap dubte, sincerament.

L'APM és tan perniciosa per a la catalanitat com qualsevol excrement que ens tiri Intereconomia, la Sexta o Tele 5: l'APM, amb el seu taranna suposadament divertit, parla en un 95 % de la porqueria de les televisions espanyoles, i ho fa en el mateix percentatge en la llengua de Castella...ho podeu comprovar cronòmetre en mà. I això no és innocent, de cap manera.


Per això cap carca espanyol es queixa dels seus continguts, visqui o no a Catalunya. I l'Homo APM és un castellà de soca-rel que imita el més fastigós de les Espanyes humiliat com a català, i fent veure que en fa crítica. I al damunt promulga que altres catalans, ciutadans de base, l'imitin cada setmana. I així es van descatalanitzant i es van fent més castellans pertot. I quin paper hi juga aquí Catalunya? On és la nostra sàtira particular, la de la nostra gent, la de les nostres comarques? la del nostre país? La de la nostra parla i els nostres tics? Per què seguim sent uns subrogats?, fins i tots en la informació que emetem i quan hem d'imitar imitem formes foranes, per què? Hi ha moltes explicacions per a l'encara dependència d'Espanya; hi ha molts tarannàs de seguidisme inconscient, i també conscient...hi ha partits catalans que justifiquen aquesta dependència, i no són partits extraparlamentaris. I ara, clar, segur que els pseudoprogres internacionalistes em diran que em miro el melic. Doncs no, només demano que no fem més cas ni donem audiència a aquells -o als que els representen- que cada dia ens roben i ens fan empassar gripaus, i que no ho fem des dels nostres mitjans públics: que el món és molt gran, i podem tenir altres mires més llargues. Que aquest invent d'Espanya ja ens està costant massa car...massa, molt massa.

Us voleu continuar empassant aquesta merda de l'APM?, feu-ho; sou lliures. Però ara, si més no, teniu una nova reflexió al respecte. De moment des dels informatius de TV3, “la nostra”, ja no haurem de suportar la vomitiva demagògia informativa centrohispànica, i proàrab-antijueva, que ens col·locaven la inefable Rosa Marqueta i els seus atlàters, els activistes "rojigualdos" abanderats de torn. Queda, però, molta feina a fer, i moltes gassòfies a netejar i a suprimir si més no en el seu tarannà actual, com ara l'enganyosa i hispanocèntrica APM, per exemple.

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites