Perinno Lligams

Amics i amigues,  Com la gran majoria sabeu, després de gairebé 11 anys de conviure junts, el dia 31 d'aquest mes d'agost passat, el meu amic Bruno se'm va morir als braços amb el seu caparronet recolzat al meu pit. Li vaig procurar la millor existència possible i durant aquests anys de convivència vam ser molt feliços i ens vam regalar vida i alegria l'un a l'altre, però, injustament, aquests éssers meravellosos duren poc en comparació a les persones. Molt poc, i la malaltia renal i l'edat li van arrabassar la força vital, aquella força inacabable que tenia pertot. En aquesta imatge, de només unes setmanes abans de morir, ja estava malaltó i no volia menjar, ni beure, ni sortir al carrer, i jo em desesperava i m'entristia, com encara ho faig avui quan hi penso. Però l'he volgut fer present perquè enguany no el podrem passar junts el Nadal, i no el vull obviar, ni que sigui d'una manera simbòlica, d'uns dies en què vam viure plename...

Missatge del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana  (ANC) Des de fa molt de temps, però sobretot des de 2012, la il·lusió col·lectiva, el convenciment i la força de la gent ens ha fet arribar fins on som ara. Tu, nosaltres, vosaltres, la força de la gent és el que ens ha dut fins aquí, és la que ha fet canviar el rumb de la història d’aquest país. Durant aquests anys hem treballat junts, incansablement, per fer de Catalunya un Estat de dret, democràtic i social. Hem avançat molt i de manera ràpida i, en aquests moments, som del tot conscients que ens trobem davant dels mesos més decisius dels darrers segles. Tenim l’objectiu a l’abast de la mà i sabem que no podem fallar. Sabem que no fallarem. Tots els qui ho hem fet possible, com tu, com tots nosaltres, sentim ara una gran sensació interior d’urgència: volem que els partits polítics catalans arribin a un acord; volem que aquest acord ens permeti afrontar amb unitat unes properes eleccions que ens do...

No patiu, el procés segueix endavant Santi Capellera i Rabassó *periodista No us preocupeu, que ningú no pateixi. El nostre procés va endavant i tot s'acabarà bé, però tant els convergents com els esquerrans, que són els forts de la partida, l'han de jugar. Per tant, deixeu de torturar-vos perquè tot requereix el seu temps, fa 300 anys que ens esperem, i aquests són moments molt decisius pel país que no es poden malbaratar amb presses i pressions. Nosaltres només som les militàncies, i ells els polítics que es necessiten els uns als altres, saben què fan i negocien assenyadament. No critiquem ni ens critiquem, perquè ens hem d'entendre, i la política és entesa, negociacions i moooolta paciència. Els podem donar un copet al cul perquè "tenim pressa", però no gaire cosa més, perque nosaltres ja hem fet el que podíem fer, que ha estat el més important; hem sortit als carrers com a gran majoria, hem demanat i hem votat massivament, però els escacs de...