dijous, 20 d’abril del 2023

L’escenari del pati de L’escola CEIP Pep Ventura aporta entreteniment gratuït visual i acústic a tota la rodalia

 


L’espectacle non stop del pati de l’escola CEIP Pep Ventura 

Santi Capellera i Rabassó *periodista

Els que tenim l’habitatge o, com és el meu cas, el despatx professional a la Riera Blanca de Barcelona, entre el final del carrer de Sants i el carrer de Munné (08028 BCN), som gent privilegiada que de dilluns a divendres —i en alguns casos també els dissabtes—  gaudim de l’espectacle non stop que ofereix l’escenari del pati de l’escola CEIP Pep Ventura, el nostre veí amb propietat més extensa, ja que aporta entreteniment gratuït visual i, sobretot acústic, a tota la rodalia i a totes les persones (interessades o no) en un “divertimento” constant i unilateral com a gran espectacle d’oci popular d’aquest racó del barri. 

Aquells que fem feina en alguns dels edificis confrontants, durant la jornada laboral no necessitem ni música ambient, ni televisió multiesportiva ni cap altra distracció de masses perquè les tenim just al davant des de les 9 del matí i, habitualment i sobretot quan ja fa bon temps, fins a les 8 del vespre. Un espectacle que es completa amb els xisclets constants de pàrvuls i adolescents que —lògicament i per ser menuts— no aturen ni un instant.

Una bona part d’aquest atractiu social es fa realitat a l’hora de la gimnàstica, que també es materialitza en el recinte exterior i amb instructors que, personalment, em transporten al plaer que vaig tenir en fer la mili, dels crits que exhalen. Al cap d’una estona és temps de les noves educacions, que també es concreten en el mateix lloc, i en què la musiqueta de la flauta acompanya la ballaruga de nens i nenes mentre tots fan un cèrcol en què es compenetren. Tot un dibuix molt elegant, cromàticament i musical, amb el so constant de la flauteta pels altaveus que arriba a tots els racons perquè tothom la pugui apreciar i ningú no s’adormi en horari matinal.

En aquest mateix pati, diverses vegades al mes també s’hi munten altaveus pels quals i a tot volum una senyora —sempre la mateixa— que amb remarcable veu de soprano soubrette va donant instruccions a infants i adolescents perquè és la festa tal o qual, el repartiment de credencials dels més aplicats, el dia del berenar familiar o el de la marmota, tant se val, en què també hi ha incloses actuacions de pallassos i malabars mentre sona música de parvulari i d’aplec en pista d’asfalt de clàssics com Xesco Boix, o actuals com Dàmaris Gelabert, El Pot Petit, Xiula, Reggae per Xics i, per tal que no hi falti cap ritme, també reguetón, merengue, cúmbia, Shakira, Manel, Buhos i tota mena de melodies nostrades i foranes que animen a ballar la parròquia de professors, nenes i nens que el que menys fan durant aquestes jornades és ser a les aules intentant difondre i entendre la llengua, les matemàtiques i la resta de matèries acadèmiques que els infants al pati no aprenen, com és evident.

La cosa es completa quan s’acaba l’horari lectiu i lloguen el recinte a clubs i entitats perquè aquest barri segueixi sent un indret ben animat i concorregut. S’hi pot contemplar el futbol de nenes que imiten Alèxia Putellas i nens que intenten fer de Leo Messi, amb els consegüents aplaudiments d’amics i familiars que els incentiven a triomfar en l’esport com a gran via per també, si pot ser, guanyar-se la vida.

Alguns som pares fa anys i ja temin edat per ser avis. I hem tingut nens a casa i els hem portat a escola. I, com que hem fet de pares sense aparcar els nens enlloc, sabem que els nens son nens i fan sempre de nens, per sort. Sobretot per ells. I dit això, també cal remarcar que el paper d’escoles com la que tinc a 150 metres davant de l’ordinador, que en comptes d’una escola sembla talment un circ i un pàrquing de criatures, és bastant galdós. I no sé si la gent es queixa, però sembla que en aquest país conformista pertot, la queixa mai no és pública ni oficial: només de tertúlia de bar, de mercat o de conversa de taxi. I així estem. Clar que, aprofitant l’avinentesa i les eleccions del mes que ve, de tot plegat també en podríem culpar Ada Colau i la mala política municipal dels Comuns. Però això seria impossible perquè l’escola és a i de l’Hospitalet.      

 

L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

  ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...