Algunes reflexions d’un no jueu sobre
el pogrom d’Amsterdam
El
pogrom d'Amsterdam és una conseqüència directa d'anys d'abandonament i inacció
a l'hora de combatre l'antisemitisme i, per tant, evitar que aquesta patologia
generalitzada aconsegueixi matar jueus
Santi Capellera i Rabassó,
periodista i analista / 10-11-2024
Aquest dijous passat dia 7 de
novembre a la nit, els aficionats al futbol israelià que visitaven Amsterdam
per presenciar un partit entre el Maccabi de Tel Aviv contra l’Ajax, van ser
caçats pels carrers de la ciutat per una horda antisemita i pro-palestina.
Desenes de persones van resultar ferides de diversa gravetat en què la d’alguns
encara és inabastable després de gairebé 4 dies, i els que van aconseguir
escapar, paradoxalment a la ciutat d’Anna Frank, es van veure obligats a amagar-se
o amagar la seva identitat per sobreviure.
■ Aquest horrible atac, precisament
perpetrat en la vigília de l'aniversari de la Kristallnacht (nit dels vidres
trencats), no va ser un acte de violència a l'atzar; va ser un recordatori
esgarrifós dels perills que l'odi sense control suposa per a les comunitats
jueves de tot el món. És un ressò trist del passat, però també és un avís sobre
el fracàs per abordar l'amenaça creixent de l'antisemitisme en el nostre temps.
■ L’altra banda és la part
contraria que nega sistemàticament l’antisemitisme in crescendo i que el titlla de "només" antisionisme
“perquè Israel és un estat ocupant, genocida i la xacra del món mundial que és atacat per tot això de manera lògica, etc., etc.” i en què hi ha moltes institucions
i agències policials i de premsa que justifiquen i expliquen constantment l'augment de
l'antisionisme (que no és més que antisemitisme!) a causa de les guerres d'autodefensa d'Israel. És "l'altra banda" que no ha pogut
respondre mai, però, per què cap altre conflicte no genera aquest mateix odi i violència als
carrers europeus ni per què cap altre civil amb afiliacions religioses o
nacionals d’altres països també implicats en conflictes mai no és atacat per tals raons. I és
que la lògica parla: no hi ha resposta possible que no es digui antisemitisme i negacionisme.
■ Fa massa temps que a Europa i a tot
el món tant els líders públics com les agències policials i mediàtiques minimitzen o ignoren l'augment de l'odi als jueus (i en tenim el clar exemple
dels titulars de les principals capçaleres després de passats dos dies de la
massacre terrorista del 7 d’octubre al sud d'Israel), titllant-lo d'efecte
secundari desafortunat del conflicte polític, en lloc de reconèixer-lo com una
ideologia perillosa que cada dia va a més (també per la propaganda i incentius constants dels milions de manipuladors autodestructius woke al respecte que odien la societat occidental i a si mateixos per ser-ne part, la qual cosa explicaré ampliada en un pròxim article) cal contrarestar amb urgència perquè, dissortadament, el passat ens aporta molta informació del per què cal fer-ho,
malgrat que tots aquests agents implicats de manera evident facin oïdes sordes tot i que les conseqüències són ben visibles als carrers d'Europa de manera
gens dissimulada i en què els jueus o les seves propietats o vincles són caçats
i obertament atacats i agredits pel simple fet d'ells ser jueus o tractar-se de cases, negocis, bens (o làpides funeràries!) de titularitat de jueus.
■ El fet que això només els passi
als jueus no és només revelador sinó que és l'únic factor important. És un
antisemitisme flagrant, excusat com una altra cosa, i això ha portat a una
certa quantitat de negligència, menyspreu i excusa, tot i que la realitat és
una altra. Els atacs contra els seguidors del Maccabi de dijous a Amsterdam no
són un incident aïllat, ni un tràgic subproducte del conflicte de l’Orient
Mitjà sinó que formen part d'un augment més ampli i global de l'antisemitisme
radicalitzat. La violència antijueva ha anat augmentant en els darrers mesos, i
és evident que els recursos dedicats a fer front a aquesta crisi són
insuficients arreu del món, especialment a Europa i als EUA, tot i que sembla
que el nou adveniment de Donald Trump dona noves esperances en aquest context a la gent jueva.
■ L’altre dia, el mateix rei
holandès Guillem va sortir i va demanar disculpes als jueus “perquè els hem
descuidat novament” (deia referint-se a la Xoà del ||| Reich alemany) i altres
personalitats mundials també han expressat la seva solidaritat amb el poble
hebreu, però hem de parlar clar i dir sense embuts (i sobretot ho hem de fer
els periodistes), que no n'hi ha prou amb les declaracions de condemna.
Necessitem acció: una legislació sòlida a nivell europeu, estatal, nacional i municipal; una aplicació de la llei més sòlida, programes educatius integrals i, sobretot,
l'assignació de recursos significatius per combatre l'antisemitisme en tots els
fronts perquè, senzillament, és una qüestió de seguretat ciutadana.
■ Aquest atac lamentable a la
capital dels Països Baixos per part d’una majoria immigrant i amb la
vergonyosa passivitat de la policia local i la ciutadania autòctona, molta de la qual s'ho mirava quasi contemplativament, hauria de
servir com a crida d'atenció als governs, agències d'intel·ligència i
organitzacions jueves de tot el món. I tant Israel mateix com les agències responsables de la seguretat de
les comunitats jueves no haurien de tractar això com un altre incident aïllat,
sinó com a part d'una tendència inquietant que exigeix una acció immediata i
coordinada. Els líders de les comunitats jueves d'arreu del món també han de
fer un pas endavant i assegurar-se que les seves institucions estiguin preparades per
als reptes que planteja aquest augment de la violència. I aquest impuls que cal
entre el judaisme és una obligació social, moral i solidària de si mateixos en
l'autodefensa de la pròpia idiosincràsia i cultura hebrees; és l’hora que tots
els jueus plegats aconsegueixin el compromís de totes les agències pertinents,
forces de l'ordre, intel·ligència, missions diplomàtiques i organitzacions
jueves a més de la millor gent i amb més experiència per assolir aquest nou cim
en què, per fer-ho, cal desenvolupar una estratègia integral i integrada, que
inclogui una legislació sòlida i compactada que apliqui legislativament càstigs forts, molts més que els que s'apliquen avui, quan calguin,
educació de respecte, suport comunitari i cooperació global per abordar les
causes arrels de l'antisemitisme radicalitzat, allà on es trobin.
■ Hem d'actuar ara, també els no
jueus i ho dic com a tal, abans que sigui massa tard. Perquè ho devem a les
persones atacades i ferides als carrers d'Amsterdam i a tots els carrers i
espais del món en què s’ataquen jueus pel sol fet de ser-ho. I també no jueus, recordem-ho, com ens ha passat
i per desgràcia encara ens passa moltes vegades als catalans, no ho recordeu? Sí, ho recordeu? Doncs no ho oblideu i penseu que els jueus són un poble com el nostre: ancestral i en el punt de vista de molta gent enemiga. Ho hem de fer en honor a a les generacions que ens van precedir i a les
generacions que vindran després de nosaltres. Perquè la violència que es va
viure a Amsterdam no és una anomalia sinó que forma part d'una tendència més
àmplia que cal abordar immediatament si volem evitar més vessament de sang i
garantir la seguretat dels jueus i de la resta de persones civilitzades i no
radicalitzades a tot arreu. Perquè, si no hi fem res, després d’ells la
barbàrie continuarà contra nosaltres, perquè sempre passa (i a les proves
actuals em remeto), tal com resa la inscripció del poema del pastor luterà Martin
Niemoeller en la làpida del Memorial de l’Holocaust, a Boston, la fotografia de
la qual presideix aquest redactat. Llegiu-la atentament i feu, tots plegats, una bona introspecció al respecte.
