Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 6-12-2024
Ariel Serra: «Els israelians que conec, i en conec molts, no veuen en cap cas els catalans com uns covards. Normalment, els israelians ens estem de fer judicis de l'altra gent. A Israel, a diferència de la resta del món, se sap que Catalunya “ha patit molt”, i això m'ho han repetit més de vint vegades del 2004 ençà».
En una de les seves inspiradíssimes respostes de quan se sent amb la fibra tocada per alguna impertinència d'algun aprenent de bruixot, en aquest cas d'un dels recaders de Puigdemont i la seva màfia d'exiliats i apòcrifs màrtirs nacionals, em refereixo a aquest tal Alay Rodríguez, que potineja pel país i per la xarxa tant com pot i embolica i menteix com un galifardeu com tots els miserables processistes mentre fa campanya per seguir conservant la menjadora de segon ordre que s'arroga, l'amic català i israelià, Ariel Serra (Cadaqués, 1959) corrector, curador de textos i
assessor lingüístic en editorials, institucions i mitjans de comunicació
de Girona, Barcelona, Mallorca i Eivissa, molt actiu a la xarxa i que des de 2003 es un israelià més, li ha respost això després que el desaprensiu tuitegés (com sempre interessadament i sesgada) aquests brams d'ase que podeu llegir en la imatge de la capçalera:
«El ministre José Manuel García Margallo y Marfil desbarra i els catalans li feu massa cas. No diu que va esmentar una quarantena de països, davant el tribunal? Doncs per què els mitjans tan sols el citen parlant d'Israel? Perquè hi ha diferents nivells d'importància en les coses —sí, és clar. No importa gens a Israel que Espanya amenacés el govern de reconèixer l'ens tabarnià anomenat “Palestina”: Israel ja l'ha reconegut, aquest ens irreal, quan el país era en mans de les elits de Tel Aviv que depenen dels criminals estrangers, doncs… cinc vegades. I tres vegades n'ha signat la independència, que naturalment havia de ser finançada per Israel (és això, que tenen les independències de les Tabàrnies: primer les financen de fora estant, i quan finalment parasiten del tot la nació hoste, viuen d'aquesta, fins que l'hoste és destruït pel paràsit —i el 7 d'octubre de 2023, desesperades, les elits mundials van fer un darrer intent de promoció d'aquest paràsit “palestí”, no reeixit perquè el Poble d'Israel hi és i és viu, com el poble català.S'ha de reconèixer que, dir-li a en Netanyahu que Espanya reconeixeria “Palestina” demana un sacrifici notable per al PP. Després, ha calgut demanar a l'invent de l'estat profund europeu que es diu VOX que renunciï a la compartida i franquista «tradicional amistad con los países árabes» i a la tradició inquisitorial que els és pròpia i facin veure, CUPs ajudant-hi, que estimen molt Israel, un país que de sempre odien i que no entenen gens. Però a Israel això se sap i per això el cap de govern va rebre el líder voxista un vespre, a peu dret i durant un minut i set segons, que tingués temps de dir-li que desfaria el reconeixement del paràsit tabàrnic del Llevant quan fos president del govern neoinquisitorial. Ui, sí. Ara l'esperen.
Els catalans aneu molt malament amb aquests mitjans de comunicació que teniu, la veritat. No en saben res, ni del món ni de la bolla.».
Gràcies per les aportacions, els aclariments i la saviesa, benvolgut Ariel. Xalom i llibertat!
