La taqiyya l’engany emprat per l’islamisme en què l’antisemitisme woke
occidental es justifica
Santi Capellera i Rabassó, periodista i
analista / 22-12-20
Avui vull abordar aquesta pràctica de l’engany tan característica a més de
permesa en l’Islam i, sobretot en l’islamisme. I ho vull fer arran de l’atropellament massiu de vianants en el mercat de Nadal de Magdeburg, amb
11 morts i centenars de ferits i en què el protagonista de tals assassinats a
sang freda (com els del 7 d’octubre de 2023 a Israel o el de la Rambla de
Barcelona el 2017), segons els mitjans woke de tot Occident i les seves
estúpides claques impensants, "va ser un islamòfob saudita" que és metge i que
treballava a la capital de l’estat federal de Saxònia-Anhal des de 2009.
■ Segons Reuters i en
una informació difosa pocs minuts després de l’atemptat per tot el món i de
què tothom n’és coneixedor, l'Aràbia Saudita havia advertit les autoritats
alemanyes sobre l'atacant després que aquest publiqués opinions extremistes en
el seu compte personal X que amenaçaven la pau i la seguretat. I les autoritats
alemanyes de manera absolutament prepotent i titllant l’advertidor oficial “d’anar
contra els DDHH” i tal com es posa de manifest, no en van fer ni cas.
La tquiyya o dissimulació
■ Però heus aquí l’atemptat comès i l’engany de l’autor, un islamista que durant anys i panys va emprar la llei musulmana de la taqiyya, també dita dissimulació, majoritàriament aplicada pels xiïtes i basada en un versicle de l’Alcorà que permet l’engany als infidels perquè, en cas contrari, explica que “s’alliberarà l’ira divina al musulmà que renega de la seva fe ni que sigui sota coacció”, que és això que ha fet aquest criminal, òbviament ultraislamista, al qual ara l’idiotesa woke occidental intenta justificar i protegir davant les evidències de ser un terrorista gihadista. I no anem bé, perquè aquesta cafrada no la faria ningú que es faci dir islamòfob, ni cap pro jueu, ni cap pro cristià, per la qual cosa ningú no el pot justificar ni el podrà justificar mai aquest comportament clarament islamista, bàsicament perquè els islamistes, els salafistes, els gihadistes que actuen de manera idèntica a aquesta volen la desaparició d’Occident o la seva rendició i conversió a l'Islam, i per això fan allò que calgui, com ha passat aquí. No ho veieu? O no ho voleu veure?
■ Llegiu l’Alcorà, cretins woke que només dieu carallotades, i adoneu-vos que aquest malalt d’odi, lluny de ser un pro blancs, pro Occident, pro sionista i pro Israel, tal com desinformen els mitjans de merda que us empasseu dia sí dia també, com TV3, la televisió de #Vichy, i pamflets com VilaWeb Vilawoke i altres desinformadors expressos que tenen l’objectius poc honorables i gens honestos i amb què segueixen percebent subvencions i difonent tant com poden l’odi antisemita disfressant-lo d’antisionista a canvi de poltrones i posicionaments que els atorguen els que volen lapidar i fer desapareixer un estat, Israel, l’únic democràtic a la regió, que es defensa dels intents d’assassinat i genocidi des del seu naixement, ara farà 77 anys i al qual volen exterminar perquè és l’únic que els impedeix el seu totalitarisme i el seu feixisme, ara d’activisme protector de palestins i altres utilitzats que realment els importen un carall.
■ Doncs, aquest versicle de l'Alcorà que us incloc es basa la taqiyya, la dissimulació tan emprada en el dia a dia d’aquesta gentola que tenim encrostada a casa i que, lluny de voler-se integrar a la nostra manera de viure i entendre l’existència, van contra contra el món occidental en què tan bé viuen, tantes oportunitats tenen i que tants segles ens ha costat de forjar i al qual ells volen fer desaparèixer, i amb ell a tots nosaltres. Per si voleu ampliar la meva tesi, les connotacions i punts de la qual que comparteixo amb centenars d’analistes i estudiosos més, aquí us deixo l’enllaç del meu llarg assaig al respecte i el versicle de l’Alcorà que parla del càstig (és una religió que, al contrari del judaisme, està basada el càstig) que tindrà tot musulmà que no segueixi els preceptes inventats per aquesta mala gent que atemoreix la resta 3.600 anys després que es comencés a practicar el judaisme. Atenció, l’avís i el per què empren la taqiyya:
"Els qui s'oposin a Déu, Al·là, no creguin en Ell, els que siguin uns renegats, després d'haver cregut en Ell, obrint els seus pits a la incredulitat —no els que siguin coaccionats, però mantinguin ferms i molt tranquils els cors en la fe vertadera—, aquesta gent, doncs, rebrà la còlera de Déu i un càstig terrible".
Explicació exhaustiva de què és el
woke, d’on ve i qui el difon i per què
■ Ho explico a bastament i conjunta amb la història del semitisme i el per què cal estar-hi a favor en l’enllaç anterior, però, per si vi voleu anar directament, aquí teniu el punt sencer en què ho desenvolupo:
⚫ 23. EL WOKE
- El woke comença amb el ressorgir de l'antisemitisme a finals dels anys 60, amb Edward Said, que era de lectura obligada a les universitats per a tot aquell que estudiava ciències socials i humanitats, evidentment inclosos els periodistes, que s’havien de xopar del pensament d’aquest senyor que era més un farsant, un judeofob i un propagandista propi que altra cosa. Said, que era egipci, començava dient que era palestí i que havia nascut a Jerusalem (fins i tot la majoritàriament antisemita viquipèdia abona la farsa), la qual cosa era mentida absoluta perquè havia nascut a Egipte i formava part de la seva gran aristocràcia, o sigui, d’una família que es componia de gent que ni tan sols parlaven àrab, excepte la seva mare, perquè en l’estrat social de l’Egipte dels anys 30 tothom parlava anglès. I anaven a l’hípica, i al palauet d’aquell i al palau de l’altre, una aristocràcia que tenia molt poc contacte amb la gent del carrer d’Egipte, com passa amb alguns conciutadans meus que es passegen pel Club de Polo de Barcelona, molt prop de la que durant molts anys va ser casa meva, per cert, tot i que jo soc lluny d’aquest segment social.
- El seu treball, que va estar produït completament per l’elit de poder dels EUA, no tenia cap mèrit i, simplement, el van fer famós a través de les proclames del New York Times (NYT) com si fos una mena de geni, de guru. I tothom va pensar que si el NYT deia que era un geni, és que era veritat. Said no va fer més que dir als quatre vents que els intel·lectuals occidentals eren culpables d’un “crim” que ell va anomenar orientalisme, en què, segons ell, qualsevol afirmació dels intel·lectuals occidentals sobre el món d’Orient era racisme. I ho era, segons ell, pel simple fet que la proclamaven els blancs occidentals. I aleshores, la ja obnubilada aleshores societat occidental el va convertir en el referent sobre què es podia dir o no sobre Orient. I després que això pràcticament s’institucionalitzés i les seves lectures fossin obligades, si algú deia qualsevol cosa sobre Orient que s’apartés de les seves tesis, el que ho deia segurament era un blanc occidental racista i no se sap quantes barbaritats més. Si algú deia que l’islam és una religió que busca oprimir, aixafar la gent i els seus drets individuals, que era un corrent que volia destruir les democràcies etc., aquella persona era titllada d’orientalista., o sigui, un racista blanc occidental.
- Aquest és un exemple clar de com va començar a funcionar el sistema woke que avui tant ha degradat el pensament propi occidental ja que, a cap d’aquests dirigits se li acudiria en cap moment criticar l’islam per tal o qual cosa, quan la realitat és que l’Islam és una religió basada en l’Alcorà que diu que cal matar els infidels o convertir-los. Tots. I si algú és musulmà de bona fe i bona persona amb la resta de gent no musulmana, com que l’Islam és la institucionalització de la mala fe, qui és una bona persona i de bona fe, dels milions de musulmans que hi ha, és un mal musulmà. Perquè actuen de formes que s’aparten dels manaments alcorànics. Personalment, recomano llegir-se l’Alcorà. No és gaire llarg i serveix per adonar-se que tota la crítica que li fem els occidentals no islàmics no és cap calúmnia. L’Alcorà, de principi a fi, està totalment obsedit en castigar els infidels i de matar-los si no es volen convertir a l’Islam. Un versicle rere un altre diu que els infidels han de ser castigats perquè no volen acceptar que Mahoma va sentir la veu de Déu en el seu cap. I que si algú dubta d’això, doncs, aleshores cal matar-lo. Això diu l’Alcorà. Llegiu-lo i ho comprovareu.
- Per acabar amb les universitats, diré que als iniciats en el woke, segurament tots de manera involuntària, els han ensenyat que el carnet de membres que han de mostrar per no ser criticats i perseguits, és hissar la bandera palestina. I això és tot, perquè, d’altra banda, quan els preguntes qui és Hamas i que vol dir From the river to the sea, no saben res de res. Ni a quin riu es refereix la cançoneta, ni a quin mar (molts diuen que és el mar Roig). És com la iniciació en els processos comunistes i les sessions de confrontació iniciàtics. I aquesta és la mateixa estructura, o molt semblant, que succeeix en el woke, en què les elits del poder occidentals mouen els futurs esclaus cap al totalitarisme i la seva acceptació.
- D’altra banda, vull dir que es molt interessant estudiar el comportament i composició dels consells que governen les universitats (Board of Trustees en anglès), que porta a constatar que aquests consells estan controlats pels grans industrials dels EUA, per la qual cosa, tota aquesta política de rebre diners dels gihadistes per educar totes aquestes generacions d’universitaris woke en aquesta idea d’Eduard Said que Occident té un deute amb tots els orientals i tots els musulmans, i que tots els occidentals suposadament som tots racistes; que els morens tots tenen raó només per ser morens i que el poble àrab palestí és el símbol i l’essència de la lluita mateixa contra l’opressió, tot aquest argumentari que els va vendre Said i que les elits del poder dels EUA van consagrar en les ciències socials i les humanitats, això és el projecte dels grans industrials estatunidencs que son els que controlen els Board of Trustees de les universitats nord americanes. I res de tot això és accidental, ni és fora de la política de poder que controla tota la vida institucional dels EUA.
- I amb això que acabo d’explicar no dic que no hi hagi res a fer, ben al contrari. I tornem a la Il·lustració, que malgrat tenir totes les elits de poder en contra molt poc temps abans, es va esdevenir. Va succeir. I torno a recordar que va inspirar moltes altres revolucions que van construir el món modern i que van permetre arrabassar poder a les elits i construir un món en què els occidentals comuns i corrents podem ser lliures, i tenir drets i agermanar-nos en solidaritat per construir un món democràtic i de pau. I tot això ja ho vam fer: vam construir el món modern malgrat les elits contra les que vam haver de lluitar.
- Hem d’aprofitar que avui tenim un món anomenat internet. Un món que va estar creat pels militars estatunidencs però que té la seva pròpia dinàmica, per la qual cosa no el poden controlar completament. Ja ho intenten, i tant, però no poden perquè se’ls escapa per tot arreu. I el fet de poder llegir des de Nova York un text que s’ha escrit a Barcelona la mateixa tarda, fa que aquesta sigui la gran llibertat que no poden controlar. I tot això cal seguir-ho fent perquè és la manera que tenim els occidentals d’ajudar-nos i ensenyar-nos els uns als altres com funciona el món i saber quina és la dinàmica de la nostra política i geopolítica, cap on ens volen portar i com ens podem defensar col·lectivament.
- La defensa d’occident comença amb aquestes converses, amb aquests textos
aclaridors dels que han especulat al respecte perquè els que no ho han pogut
fer també rebin el coneixement al qual tenen tot el dret per descobrir com
funciona el sistema i com el podem canviar. I els occidentals ens hem de
comunicar els uns amb els altres i deixar de beure de les fonts dels mitjans de
manipulació (i ho diu un que fa més de 50 anys que hi treballa) perquè la gent
que controla els grans mitjans ens vol fer oblidar el nostre passat, la nostra
història i la sang que van vessar els nostres avis per defensar la llibertat
que tant va costar d’obtenir, de recuperar i conservar. Perquè els grans
mitjans estan ocupats per l’enemic, els mateixos que controlen les universitats
i que estan conxorxats amb els estats gihadistes com Qatar i que treballen nit
i dia per destruir les nostres democràcies. I ara ens toca a nosaltres, a
aquesta generació de gent que encara tenim força i dels que la comencen a
tenir. Per això cal lluitar, per arribar a la pau absoluta i perquè ningú no la
vulgui estroncar. Només cal que us fixeu en una cosa: cap democràcia està en
guerra contra cap altra democràcia. Perquè en les guerres sempre hi ha un
bàndol totalitari que se la vol carregar la democràcia, com en tenim un clar
exemple amb els atacs islamistes als israelians que perduren des del mateix dia
de la independència d’Israel.
