Si Abbas (OLP-Fatah) no deixa de
pagar per matar mai no hauria de poder governar Gaza
L'apunyalament de Ludmila
Lipovsky, una supervivent de l'Holocaust de 83 anys, fora de la seva
residència assistida a Herzliya la setmana passada, i l'atac terrorista a prop
de Kedumim dilluns al matí van cristal·litzar un obstacle fonamental per a la pau
en el conflicte israelià-palestí en els territoris de Judea i Samaria
(Cisjordània pels antisemites) i la futura governabilitat de Gaza: l'Autoritat
Palestina de Mahmud Abbas, o sigui l’OLP-Fatah i l'incentiu financer que
aquesta organització canalitza continuadament cap al terrorisme per cometre
atemptats i assassinats de civils israelians jueus.
Santi Capellera i Rabassó, periodista i
analista / 9-1-25
Sobre Amin al-Husseini, creador de l’Autoritat
Palestina (AP/OLP-Al Fatah); entrada contextual
molt important.
■ Mohammad Amin al-Husseini, pare
ideòleg de l’extermini de 6 milions de jueus dels 9 que hi havia a Europa el 1939, l’Holocaust o la Xoà, al final de la
guerra crea Al Fatah. Perquè mai no el van jutjar. Mai. Es va poder escapar i
es va refugiar en el Caire, en que el seu amic i correligionari ideològic Gamal
Abdel Nasser, conegut com "Nasser" (Alexandria, 15 de gener de 1918 –
el Caire, 28 de setembre de 1970), cap d’estat d’Egipte fins que va morir el va
acollir i allà va poder impartir entrenament nazi alemany a terroristes (corria
la meitat dels anys 50) joves com Arafat, Abbas i altres que després es van
convertir en el nucli d’Al Fatah que, a posteriori, es va "menjar” l’OLP,
l’organització que després de la conferència de pau de
Madrid del 1991 obre relacions amb Netanyahu per tal de “fer-se càrrec i
organitzar” els palestins d’Israel (Judea, Samària i Gaza). O sigui, l’OLP (Al
Fatah) l’organització creada per l’exterminador del poble jueu d’Europa, pel
terrorista nazi Amin al-Husseini, aquesta organització, és la que els EUA va
col·locar amb calçador a l’estat jueu que precisament havia estat creat per
protegir els jueus dels exterminis nazis. Alguns no ho sabíeu, oi? Doncs com
que això cap mitjà woke del #Vichy català no us ho explicarà, aquí teniu la
informació.
Context actual
■ Si bé Israel contempla la futura governança de Gaza
amb l’AP, aquests incidents serveixen com a recordatori contundent que
qualsevol discussió sobre el paper de l'AP ha de començar amb la renúncia
completa al seu programa de "pagament per matança".
■ L'atac brutal a Ludmila Lipovsky,
que esperava que la seva filla la portés a una cita amb el metge, i l'atac amb
trets a prop de Kedumim, que va matar tres persones i en va ferir vuit més,
exemplifica l'amenaça que el terrorisme suposa per als israelians. Una amenaça
que va més enllà dels límits de qualsevol zona de conflicte específica i que no
es tracta d’estratègia militar ni específicament de disputes de territoris sinó
d'una cultura institucionalitzada que premia la violència contra els civils
jueus dins l’Estat d’Israel.
■ El programa sistemàtic de
l'Autoritat Palestina (AP/OLP-Fatah) de pagament de beques als terroristes i
les seves famílies, que està codificat a la llei palestina, paradoxalment està
sent parcialment pagat ben lluny del territori israelià, o sigui, pels
contribuents nord-americans. Sander Gerber, director general de Hudson Bay
Capital, empresa global de gestions ho va destapar el
2017 i ho va posar en coneixement del Congrés dels Estats Units (EUA) després
que l’any anterior, Taylor Force, de 29 anys, fos assassinat per un terrorista
palestí que el va apunyalar a Jaffa el 8 de març de 2016.
■ Aleshores, el Congrés nord-americà va aprovar la Taylor Force Act, que
tallava d’arrel el suport dels EUA a l'Autoritat Palestina fins que l'Autoritat
Palestina deixés de pagar els estipendis als terroristes que assassinen
israelians als EUA i arreu del món, i altres a Israel, a través del Fons de
Màrtirs de l'Autoritat Palestina. La Taylor Force Act, que porta el nom d'un
veterà nord-americà assassinat per un terrorista palestí, va ser dissenyada per
aturar aquest finançament, però els seus principis han de ser acceptats per la
mateixa Autoritat Palestina, no només aplicats externament. Sense això, docs,
sense aquesta acceptació, l'Autoritat
Palestina no pot ser formalment ni seriosa un soci legítim de govern a Israel
perquè, clarament recompensa els que maten israelians.
Requisit previ per al futur govern
de Gaza
En aquests moments i amb la guerra
gairebé acabada, només a falta que s’alliberin el centenar d’ostatges
segrestats que retè Hamàs i que després s’acabi de desmantellar el que queda de
l’organització terrorista finançada per l’Iran, la possibilitat que l'Autoritat
Palestina tingui un paper en la futura governança de Gaza. Però perquè això es
tingui en compte i perquè Israel tingui finalment seguretat, l'AP ha
d'abandonar completament aquest sistema de pagament recompensatori per cometre
assassinats i comprometre's de manera demostrable a combatre el terrorisme de
qualsevol mena.
■ Però no es tracta només d'aturar els pagaments, sinó de transformar fonamentalment una cultura que celebra la violència contra els civils israelians de manera recurrent, tal com es va poder comprovar entre la població civil de Gaza després dels 1.200 assassinats pels terroristes de Hamàs el 7 d’octubre de 2023, per la qual cosa Israel ha d'exigir i fer complir sense fissures aquest principi perquè la violència perpetrada per Hamàs contra els civils israelians exigeix un canvi de pensament i cultura, tant per part d'Israel, en la seva manera de veure el paper del lideratge palestí en el govern, com per l'AP, si vol convertir-se en un soci legítim en el govern de Gaza.
■ L'atac covard a Ludmila Lipovsky i el tiroteig a prop de Kedumim subratllen per què aquesta transformació és innegociable. La pau no es pot construir sobre una base on una de les parts incentivi econòmicament l'assassinat dels civils de l'altra. L'AP (i a més venint d’on ve, que per això en l’entrada remarco la importància del context informatiu) no pot mostrar simultàniament el desig de governar com una organització política allunyada totalment de la il·legalitat i el terrorisme a Gaza i alhora mantenint un sistema que premia el terrorisme. Per això ha de ser proactiva per aturar el terrorisme, no per fomentar-lo. I ha de fer complir les mesures antiterroristes, posar fi al programa "pagar per matar" i treballar activament amb Israel i altres socis regionals i internacionals per prevenir i castigar els actes de terrorisme. Sense aquests compromisos, no es pot confiar que governi una regió com la Franja de Gaza, que ha demostrat ser un foc de terrorisme des que Israel va abandonar el territori i Hamàs va expulsar la mateixa AP el 2005.
■ Per això, de la mateixa manera
que Sander Gerber va demostrar al Congrés i va rebre suport de demòcrates i
republicans a la Taylor Force Act, també cal que el govern israelià reconegui i
declari amb veu unificada que fins que l'AP no prengui mesures concretes per
desmantellar el seu sistema de recompensa del terrorisme i els terroristes
qualsevol conversa sobre el seu paper en els futurs acords de
govern no serà un principi vàlid per a cap negociació de pau duradora i
seguretat, fets molts importants per a tothom que requereixen un canvi
fonamental en les estructures institucionals i els incentius culturals que avui
i davant el silenci de molts països i mitjans de comunicació, utilitza
descaradament l'AP per perpetuar la violència, cosa que fa des de després de la
conferència de pau (clar eufemisme!) de Madrid del 1991 i de la seva entrada
permesa pel Govern d’Isaac Shamir en territori israelià després de la cimera madrilenya, la qual cosa va ser com
posar la rabosa dins el propi galliner. I d’aquella pols, vénen aquests fangs.