On són les crides de les ONG de “drets humans” en
favor dels petits Bibas, assassinats per Hamàs?
Els drets humans no són universals: no s'apliquen als jueus ni als
israelians perquè no és estratègicament útil per als autoproclamats àrbitres
dels drets humans que han monopolitzat i abusat d'aquests principis per a les
seves agendes polítiques. Si això no estava prou clar fins ara, s’ha aclarit
dolorosament aquest dijous al matí quan les principals organitzacions
internacionals de drets humans han callat quan quatre ostatges israelians
assassinats, inclosos dos petits de 2 i 5 anys, han estat repatriats en una macabra
cerimònia de propaganda de Hamàs acompanyada en els fastos pels mateixos
membres de la Creu Roja Internacional a Gaza, que semblen estar més al servei
dels terroristes que del proïsme que els necessita de veres. On són, avui, les proclames de les ONG de
“drets humans” en favor dels nens Bibas, assassinats per Hamàs? Des de la
captura d’Oded Lifshitz i Shiri, Ariel i Kfir Bibas per hordes palestino
terroristes de Gaza durant la massacre del 7 d'octubre, fins a l'exposició
aquest dijous de les seves restes a l'escenari en un exercici de fastigosa propaganda,
les ONG internacionals de drets humans han mantingut de manera vergonyosa el
seu silenci còmplice.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 20-2-25
Ahir vaig anunciar sarcàsticament en públic que avui prendria “decisions dràstiques” pel que fa a la meva vida, però el fet d’aquest desencadenant inhumà perpetrat pels assassins terroristes palestins de Hamàs , un poble inventat pels antisemites i els àrabs anti Estat d’Israel que odien els jueus ancestralment i que no han existit mai com a poble denominat així perquè el 1946, dos anys abans del naixement de l’Estat d’Israel, els àrabs dels territoris del Mandat Britànic de Palestina ja en van fundar un d’estat: Jordània, on fins i tot es van inventar un rei i en què els que en van quedar fora (perquè van voler o no els van acceptar pel què sigui) són els avui dits “palestins” que diuen que la Terra d’Israel (des del riu fins al mar) els pertany. Palestina i els filisteus (o palestins) no figuren enlloc més que en els relats bíblics que parlen de Jesús de Natzaret, un profeta jueu nascut a Judea (avui Israel i Terra Santa del judaisme des de fa 4.000 anys) que sempre va practicar el judaisme. I també figura en els substantius del dit per la Societat de Nacions el Mandat Britànic de Palestina 1920-1948 (si aneu a “mostra la publicació” hi podreu llegir el context en el redactat de la meva autoria escrit el 8 de febrer de 2024), nom que precisament s’origina arran dels textos bíblics sobre Jesús el Jueu que esmento. Un poble, aquest inventat avui, tal com dic, sense cap mena d’història ni antiga ni contemporània pròpia, i que si alguna vegada va existir com a tal era un altre poble que res tenia a veure amb el qual avui es vol fer passar bou per bèstia grossa amb població d’orígens àrabs perquè resulta que els palestins o filisteus als quals es refereix la Bíblia (i la Torà) i que es van extingir com a tals procedien del nord Mediterrani perquè eren un poble indoeuropeu (de la família grega) que formaven part dels pobles del mar, o sigui, que ni àrabs, ni mahometans i encara menys islamistes, els veritables filisteus. Fixeu-vos en la diferència entre la història constatable i els relats ficticis!
Bé, pel que fa a mi, finalment i en comptes de fer allò que vaig dir ahir que faria avui i que us enllaço més amunt, he passat el tràngol de la comèdia cínica terrorista islamista que ha retransmès fil per randa en anglès el Canal i24News. I així estic avui de ben fotut, perquè hi ha coses que, per molts anys que tinguis, mai no es poden normalitzar. Bé, deixaré les impressions personals i seguiré en el context de l’anàlisi.
1.
El silenci de
les ONG de "drets humans" sobre els nadons Bibas és complicitat amb
l'agenda de Hamàs
■ Amnistia Internacional ha utilitzat
els darrers 15 mesos per produir informes acusant Israel de tots els crims que
es podia pensar, però durant 500 dies l'organització que es va fundar per
alliberar presos polítics no ha dit res dels membres de la família Bibas mentre
estaven en captivitat. No han dit res a les xarxes socials que les restes dels
quatre segrestats assassinats, en què hi ha els dos nens Bibas, han desfilat abans
de lliurar-los a les famílies mentre els “civils” de Gaza se’n burlaven, feien fotos i vídeos i
aplaudien.
■ Human
Rights Watch aquest dijous no ha fet res més que “observar” sense fer cap
declaració sobre les indignitats perpetrades als ostatges assassinats
utilitzats per amenaçar els que encara són en captivitat terrorista. L’única
excepció d’aquesta ONG va ser esmentar els abusos a la família Bibas en un
informe fet el juliol passat.
■ El Fons
de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), que suposadament treballa
per a tots els nens, va esmentar els petits segrestats Bibas només una vegada i
de passada durant la sessió informativa de setembre que va fer el director
executiu adjunt Ted Chaiban i en una publicació de l’aniversari del 7
d'octubre.
■ L'Oficina
de Drets Humans de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides ha fet silenci
sobre la família Bibas i, el més greu: mentre que dimarts passat va publicar
una declaració sobre les degradants exhibicions públiques de captius de Hamàs
(en un intent de mostrar equanimitat), acte seguit va equiparar els ostatges als
terroristes empresonats i detinguts per assassinats múltiples, violacions i
atemptats contra la població civil israeliana a Judea i Samaria (Cisjordània pels
antisemites) i a la resta de l'Estat d'Israel.
■ Si repasseu
els textos publicats per l’ONU i altres estaments i organitzacions, resulta que
“el dret internacional humanitari prohibeix els ultratges a la dignitat
personal, en particular els tractes humiliants i degradants". O sigui, que
fer desfilar ostatges com a trofeus de guerra, en un espectacle de propaganda,
viola clarament aquesta regla.
■ Si Hamàs i els
altres grups terroristes de Gaza són els que en última instància són
responsables de la mort dels quatre ostatges que han ensenyat avui com a
trofeus de guerra, aquestes ONG són igual de responsables en posar els drets humans en un
taüt al costat dels cadàvers dels innocents assassinats.
2.
La terrorista
antisemita Albanese i els seus capsigranys
■ “Tot això
també és angoixant per a les seves famílies”, van dir a principis de setmana
els suposats experts en una roda de premsa al respecte, entre els quals hi
havia la relatora especial sobre la situació dels drets humans als territoris
palestins Francesca Albanese, sempre disposada a comentar molt
vehementment qualsevol percepció o al·legació d'abús per part de les forces
israelianes (FDI). Tant Albanese, l'alt comissionat de les Nacions
Unides per als Drets Humans, Volker Turk, i la seva oficina aquest
dijous al matí han fet silenci mentre Hamàs passejava taüts com a trofeus de
guerra i en contrast amb la manera
constant i zelosa en què ataquen Israel amb reclamacions de genocidi, o
apartheid, o qualsevol altre terme nou que hagin inventat com a baralla
setmanal, la qual cosa evidencia una ridícula doble moral que fa feredat. És a
dir, la resposta d’avui a la cerimònia de Hamàs és absolutament indicativa d’aquesta
doble moral, però, sincerament: com a periodista en exercici des dels 19 anys i
a punt de fer-ne 69, m’adono que tal norma no ha existit mai mai i sí la doble
moral, que ha existit sempre en les suposades ONG de “drets humans” i qui les
compon.
■ Fins i tot el 7 d'octubre, quan Israel encara estava repel·lint els atacs
de Hamàs i intentant desactivar els llançaments de coets i morters, aquestes
mateixes ONG van instar a la moderació israeliana invocant els “drets humans”.
En totes les etapes de la guerra, aquestes organitzacions de drets humans han
pressionat Israel perquè no parapetés i mitigués les amenaces de les
organitzacions terroristes de Gaza i no fessin justícia contra els que van
violar i assassinar a través del sud d'Israel. Això sí.
■ També invocant les sagrades paraules "drets
humans" sobre crisis dubtoses, aquests grups que avui no han badat boca
van exigir pauses humanitàries i ajuda i socors pels “activistes militants” de
Gaza permetent-los reorganitzar-se i proveir-se, uns grups terroristes que han
sobreviscut dia rere dia a les guerres que van ells mateixos van provocar
(igual que va fer Zelenski a Ucraïna assassinant 11.000 russòfons del
Donbàs i quan Putin -al cap d’anys, no pas l’endemà- s’hi va tornar ja
va estar la guerra muntada i el victimisme escenificat, pobrets ucraïnesos!) i instigar
per lluitar contra Israel gràcies a la cruel misericòrdia i a la insistència
dominant de les organitzacions de drets humans, que finalment van provocar el 7
d'octubre en què els petits pelrojos i els pares van ser arrencats pels
criminals palestins de casa seva, al quibuts de Nir Oz.
■ En la meva opinió, les ONG de "drets humans" són puntals bàsics d'un règim globalista woke d'interessos mundials antioccidentals que amb la màscara de la defensa de suposats
drets humans ha facilitat l'agenda de Hamàs i ha obstaculitzat els que pretenen
aturar-los. I en la seva complicitat amb l'agenda terrorista, han fet
irrellevant el motiu pel qual se suposa que lluiten: els drets humans. I avui,
aquests miserables col·laboracionistes probablement han fet silenci perquè han
cregut que manifestar indignació contra els cafres que celebren la mort de dos
petits infants podria facilitar que la comunitat internacional reaccionés
durament contra Hamàs i contra qui els dona suport explícit i implícit, en
aquest cas, ells mateixos.
■ Si els principis universals només s'invoquen quan
són adequats per qui els difon, aleshores no són un estàndard per al tractament
de les persones sinó una arma que s'utilitza fanàticament per dur a terme la
pròpia agenda política o la agenda a la qual se serveixi. I això no és gaire
transparent. I encara menys net ni moral.
