La "malèfica" xarxa X, tot i els mals averanys dels mafiosos criminals globalistes woke, el 2023 ja tenia 153 milions de seguidors i aquest 2025 ja ha superat els 200 milions

 

Els comptes anònims de l’odi i el combat llibertari des de Twitter

Des que Elon Musk va adquirir Twitter el 2022 per 44.000 milions de dòlars i el va rebatejar com a X, la xarxa ha patit una revolució profunda. Sota el lideratge d’aquest magnat iconoclasta, s’han enderrocat moltes de les barreres que imposava l’aliança entre el poder polític, els lobbies globals i la censura progressista. En el punt 23 del meu assaig sobre geopolítica del febrer de l’any passat ja us explicava que internet és una eina lliure que els estats no poden controlar del tot. Musk ha fet d’X un mitjà alternatiu que dóna veu a la voluntat popular, no al “deep state” que abans el dominava. Avui, doncs, us explicaré com ha canviat les polítiques de publicació, què ha implementat per combatre la censura, i per què ha guanyat seguidors malgrat les crítiques del bolxevisme globalista d’avui. També us parlaré de l’odi a X contra el Barça, un símbol de resistència catalana, i de com aquests comptes anònims difamen i menteixen sobre el club esportiu social més important de Catalunya i sobre tot allò que no convé els interessats en fer llenya de l'entitat i que els antibarcelonistes no volen que tiri endavant. En un moment de màxima desinformació oficial, d’hegemonia woke i de repressió digital contra les veus dissidents, X s’ha convertit en un espai privilegiat de llibertat. I això fins i tot els seus estimats detractors ho saben, tot i que no poden impedir de cap de les maneres que el món en sigui conscient. Ja no hi ha algoritmes que silenciïn les veritats incòmodes. Ja no hi ha censura sistemàtica contra els qui qüestionen el relat oficial. Ara, l’expressió lliure torna a tenir veu. I això, naturalment, fa molta por als enemics de la llibertat. Els mateixos que durant anys van dominar l’opinió pública, ara es queixen amargament que la plataforma ja no està al seu servei. I bramen. I insulten. I amenacen. Però ja no manen.

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 17-5-25

■ Dissabte preciós i assolellat a Sitges, en què estirat a la coberta del petit iot de la meva amiga garrafenca, que llueix un vestit de bany de dues peces ben menudes que la fan exuberant i atractiva (i com que aquest passatge el dicto com a nota de veu al telèfon, em sent i se li escapa el riure, malgrat que és una gran veritat). Una imatge pictòrica a causa de la seva pell fina i ja lleugerament bronzejada per aquest primer sol fort de maig, en un ambient mariner amb música suau de fons del gran Pat Metheny, aroma de protector solar Fusion Water i cervesa sense alcohol, tot enmig d’un mar encalmat en què deixo volar el pensament i l’ideari que em bull a l’interior en què conjecturo aquest redactat, que plasmaré al word en arribar a la casa sitgetana i  després de la dutxa i el dinar de peix blau acompanyat d’una escalivada d’elaboració pròpia, que per això em vaig fer gran entre cuiners del restaurant dels meus pares i preguntes acadèmiques i tècniques de tota mena al meu progenitor, que prou paciència va tenir, l’home, per buscar respostes adients a la meva curiositat insaciable de la primera volada. Doncs, d’això i seguint amb la meva reflexió d’ahir sobre el la llibertat i el llibertarisme, continuaré parlant avui.  

1. Què vol dir ser llibertari?

■ El llibertarisme parteix d’un principi clar: l’individu ha de ser lliure, amb responsabilitat, i ha de poder expressar el seu pensament sense por, censura ni repressió. Aquesta visió contrasta frontalment amb l’actual hegemonia mediàtica i política de l’esquerra globalista, que es disfressa de progressisme mentre defensa un sistema coercitiu, uniformitzador i profundament autoritari. El llibertari defensa l’autonomia individual davant l’Estat, la veritat davant la propaganda i la transparència davant el relat fabricat. I avui, la seva veu es pot fer sentir amb força gràcies a l’existència de plataformes com X.

2. Elon Musk: el revolucionari de la paraula lliure

■ Des de la seva entrada a Twitter, Musk ha capgirat totes les regles de joc: ha eliminat els controls ideològics que blindaven determinades narratives, ha restituït comptes censurats per motius polítics (com el de Trump o de periodistes lliures), ha implantat un sistema de subscripció que dona visibilitat als usuaris actius (no als “oficials”), i ha combatut la censura disfressada d’“antibulos”. El que abans era un espai controlat pel deep state, ara és una plaça pública en què el debat ha recuperat l’aire clàssic de la llibertat. El nombre de seguidors, contràriament al que deien els profetes del desastre, ha augmentat. L’atracció per la veritat, i no per la correcció política, és el nou motor.

■ Els mateixos bramadors anti llibertat (que no són ni més ni menys que els veritables feixistes de què acusen de ser els altres) diuen que Musk ha perdut seguidors, però això és una altra falsedat. El 2023 ja tenia 153 milions de seguidors (segons Mashable), i avui, el 2025, ha superat els 200 milions (segons Hindustan Times). I ha guanyat suport, ho reitero, perquè ha fet d’X un espai lliure, lluny dels mitjans que volen fer-nos oblidar la sang vessada pels nostres rebesavis per aconseguir la llibertat occidental de la qual gaudim avui i que si no volem perdre davant de totes aquestes misèries i miserables, hem de defensar amb ungles i dents, com vaig escriure en l’assaig de 2024 que cito en el meu comentari personal d’avui. La gent vol veritats, no censures.

■ Per això aquest èxit fa ràbia els estats i els globalistes. Critiquen Musk per no censurar prou, però ell no es deixa intimidar. X avui és un mitjà alternatiu que dóna veu a la voluntat popular, no al “deep state” que abans ho controlava tot.

3. Les esquerres estatals i el control de la paraula

■ L’ultraesquerra espanyola, amb el suport entusiasta dels seus aliats catalans, utilitza les xarxes per escampar l’odi i assetjar tothom que qüestiona la seva visió del món. Ho fan des de l’anonimat, des de comptes falsos, però també des de tribunes parlamentàries i mitjans subvencionats. I quan algú destapa les seves identitats o denuncia els seus abusos, aleshores s’escandalitzen i criden a la censura. Són els mateixos que volen fer-nos creure que la llibertat d’expressió és insultar, calumniar i amenaçar, però que exigeixen silenciar la veritat quan aquesta els resulta incòmoda. Volen fer de la mentida oficial l’única veu possible.

■ Des de l’ultraesquerra del PSOE, Podemos, Comuns i CUP parlen de “llibertat d’expressió”, però el que volen és difamar els que no són del seu programari maliciós i, per això sí que utilitzen X per insultar, calumniar i amenaçar des de l’anonimat tothom que no segueixi el seu globalisme destructiu i “woke”. Llençen missatges racistes, masclistes, xenòfobs i homòfobs contra els qui pensem diferent, tot i que ho disfressen de progressisme, multiculturalisme i wokisme orientalista anti blancs. I amb això criminalitzen els pocs periodistes que (com jo faig jo cada vegada que en tinc l’oportunitat) destapem aquests comptes d’odi. És a dir, que, clar i català, demanen a Musk que censuri veritats, mentre ells escampen mentides sense parar.

■ Són uns hipòcrites. Critiquen Musk perquè X ara publica i difon veritats a les quals ens adherim i corroborem milions de persones i no censura com abans. I fins i tot, en un intent lamentable de voler buidar el mar amb un cassó, demanen que la gent marxi de la plataforma. Però quan X tanca comptes per odi, s’escandalitzen i es fan les víctimes. Diuen que Espanya no és una dictadura, però persegueixen els qui pensem diferent perquè, en el fons, tot aquest progressisme esquerranós, enyora la dictadura franquista i ho canalitza amb la dictadura del wokisme i el globalisme criminals. I callen quan hi ha un 155 contra els catalans o quan es persegueix el Barça per ser un símbol del nostre país. Són llops amb pell de xai, plens d’odi, que ataquen paradetes d’Aliança Catalana i vells que encara lluiten per la llibertat catalana, no com ells, que l’empresonen amb els seus despropòsits pro immigració i pro islam.

4. X: la trinxera digital de la dissidència occidental

■ A X es pot dir avui el que no es pot dir a cap altre lloc. Es pot denunciar la persecució ideològica, destapar casos de corrupció, qüestionar el feminisme imposat, criticar la immigració descontrolada, desemmascarar els pactes entre governs i islamistes o denunciar l’arbitrarietat judicial i policial. I la defensa d’Occident, —i ho repeteixo una altra vegada— comença amb aquestes converses, amb aquesta capacitat de comunicar-nos sense filtres i a través de la xarxa, a través de twitter (X), des de Barcelona a Nova York, des de Tel-Aviv fins a Sitges, i compartir veritats el coneixement de les quals la premsa oficialista i subvencionada ens nega dia sí dia també.

5. El cas Barça i l’odi a Catalunya: l’exemple perfecte

■ El cas recent del Barça, després d’una victòria neta al camp de l’Espanyol, però polèmica per inacceptada per un rival impotent que va proferir insults fins i tot a la terra i un club que, lluny de tenir senyoriu i reconèixer que el seu rival acabava de guanyar el torneig de la regularitat, va urdir tota mena de ridiculeses per evitar-ho; des d’intentar suspendre el partit ja a l’inici a causa de tercers factors de fora del recinte del camp d’esport a engegar els aspersors d’aigua de reg de la gespa una vegada acabat el partit i el Barça proclamat campió de la Lliga de Primera Divisió de futbol. Ells, com els detractors de twitter (X) i de Musk, que resten impotents davant la realitat dels fets, saben que ancestralment el sentiment del país català és majoritàriament blaugrana, perquè és el sentiment de Catalunya que surt de la catalanitat del país i de la seva identificació amb la terra, la llengua i la nació: “Tenim un nom i el sap tothom”, diu l’himne del Barça (perquè, a veure, què vol dir Espanyol? doncs això, que també tenen un nom i que també el sap tothom, oi?).

■ Tot aquest despropòsit de bilis anònima, doncs, es va tornar a posar de manifest i a mostrar la seva cara més grotesca a les xarxes: insults, acusacions falses, referències tòxiques al cas Negreira... I tot això orquestrat per comptes que viuen en l’anonimat, impulsats pel ressentiment contra Catalunya, contra el seu club, contra el seu poble. En cap altre lloc com X es pot contraatacar aquesta bilis amb dades, amb memòria, amb arguments. Quan el relat oficial calla, la veu del poble es fa sentir. La plataforma és ara el camp de batalla entre la veritat i el relat imposat.

6. Per acabar

■ “Llibertat d’expressió”, en diuen ells. Però en realitat volen el monopoli del discurs perquè a la resta, sobretot a Aliança Catalana li fan cordons sanitaris (que paradoxalment no fan a VOX), que quin eufemisme per dir racisme o apartheid. Aquesta esquerra globalista, que ha perdut tota essència de l’esquerrra tradicional en favor de derives com l’islamisme i el wokisme que fins i tot neguen els drets únics de les dones que ho son per naixement, aquesta esquerra globalista utilitza les xarxes i els mitjans com a armes per imposar la seva ideologia.

■ A X, però, ja no els és tan fàcil. Ara ja no poden escampar impunement els seus insults, les seves mentides i les seves amenaces. Ara hi ha qui respon, qui investiga, qui denuncia. I això els posa nerviosos. Per això criminalitzen la dissidència, titllen de “feixista” tot el que no controlen i demanen que es tanquin els comptes que els deixen en evidència. Però la llibertat no es negocia. I menys encara la veritat. Ens volen fer creure que això és democràcia mentre ens persegueixen per pensar diferent. Però nosaltres, sobretot els periodistes que no tenim por de res ni de ningú, i sobretot no tenim por de cap covard anònim, continuarem defensant el nostre dret a parlar, a informar i a resistir. Perquè la democràcia és això: pluralitat, coratge i llibertat.