Terroristes amb armilla de periodistes
El portaveu de l’exèrcit d’Israel va anunciar ahir que les FDI van matar Anas Al-Sharif, un terrorista de Hamàs que també
treballava com a corresponsal d'Al Jazeera a la Franja de Gaza. Segons Al
Jazeera, va ser eliminat juntament amb cinc persones més, inclòs un segon
reporter, Mohammed Qreiqeh. També van morir tres càmeres, segons el lloc web
qatarià, anomenats Ibrahim Zaher, Mohammed Noufal i Moamen Aliwa. Al-Sharif era
responsable de promoure atacs amb coets i havia servit com a membre de Hamàs
des del 2013, segons les FDI. Ni Al Jazeera ni cap altre mitjà alineat amb la
narrativa pro-palestina han pogut desmentir ni aportar proves que contradiguin
la informació de la intel·ligència israeliana. Els documents compartits per les
FDI incloïen llistes de personal, cursos d'entrenament antiterrorista, guies
telefòniques i documents salarials d'Al-Sharif. Segons que va explicar el
portaveu de les FDI, “abans de l'atac es van prendre mesures per mitigar danys
a civils, inclòs l'ús de municions precises, vigilància aèria i informació
addicional”.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista /11-8-25
Dilluns d’agost, tranquil i calorós al màxim a la Blanca Subur. Sessió de tirar boles al Golf de Terramar en companyia d’un grup de periodistes amics, coetanis i més joves, amb els quals la meva amiga sitgetana i veïna de la zona i jo hem gaudit d’una conversa entre fustes i ferros (o sigui, pals de golf) i boles catapultades cap al verd horitzó sobre l’eliminació d’ahir del terrorista Anas Al-Sharif que es disfressava amb armilla de periodista per deixar l’ofici i els professionals compromesos que el volem el més objectiu possible a l’alçada de les sabates. Conversa tensa però respectuosa, tot i que la part més antijueva / antisemita / antisionista del grup destaca per les seves abrandades afirmacions sobre el dimoni banyut israelià i els beneïts palestins “que són les víctimes de tot i més i als quals el maleït Israel va provocar per”... Per què? Perquè es carreguessin més de 1.200 joves civils innocents ajudats pels que havien obtingut feina als quibuts que al damunt eren de caire comunista i els tractaven de germans? Perquè matessin sinistrament i a sang freda bebès, dones, avis i mascotes i emportar-se’ls cap a la ratera de Gaza per negociar amb els cadàvers? Perquè, al cap de gairebé 2 anys seguissin torturant els més de 20 hostatges vius que es calcula que queden a les clavegueres palestines? Israel va provocar res de tot això? O allò que ho provoca és el simple fet de l’existència d’Israel des del mateix dia de la seva independència, el 1948? Es pot ser periodista (de veres) i justificar aquest pogrom? Personalment, ho dubto. Tot i que molts d’aquests que el justifiquen i el tapen van ser els inventors “professionals” d’allò de “la banda terrorista ETA”, que ho era, cert, però, i aquests, no en són de criminals i terroristes sanguinaris? Es veu que potser no. En fi, tot dinant en seguirem parlant perquè, per sort no estic sol en les meves tesis, d’altra banda, no juraria que em deixessin badar boca, alguns estimats “companys”. Però, un dia és un dia.
1. La connexió entre periodisme i terrorisme
■ Al-Sharif va publicar a les xarxes socials minuts abans de ser
objectiu, afirmant que “els atemptats s'havien estat produint durant les
últimes dues hores”. Al Jazeera va difondre que havia deixat un missatge pòstum
dient: “Mai he dubtat a transmetre la veritat tal com és, sense distorsions
ni tergiversacions, amb l'esperança que Déu fos testimoni d'aquells que van
guardar silenci”.
■ Cal recordar que Al-Sharif va formar part de l’equip de Reuters
que el 2024 va guanyar un premi Pulitzer per la cobertura de la guerra
entre Israel i Hamàs.
■ En el context de guerra total entre Israel i el terrorisme
islamista incentivat per l’Iran i finançat per Qatar, Israel ha eliminat tot
un esquadró terrorista dirigit per Al-Sharif, que estava a càrrec d'un
equip que disparava míssils contra Israel.
2. La reacció mediàtica i la manipulació
■ Al-Sharif i el seu equip també treballaven per a Al Jazeera, fet
que ha provocat l’habitual clam mediàtic pro-palestí contra Israel. No han
trigat a sonar veus acusant-lo de “matar periodistes”, obviant
deliberadament la seva condició de combatents armats.
■ A Catalunya, gran part de la premsa finançada públicament ha repetit
aquesta narrativa. Igualment, mitjans “privats” afins al globalisme i al
woke han publicat titulars i editorials amb la mateixa línia. Però resulta que,
a hores d’ara i amb tants mitjans alternatius i periodistes que diuen la
veritat pel seu compte i risc, com fa aquest que escriu, això ningú ja no s’ho
creu. I els que se’ls creuen ho fan, o per odi i antisemitisme o,
senzillament, perquè la pagueta els cau cada mes.
■ La realitat és que aquests “periodistes” eren terroristes disfressats
amb armilles de premsa. I que Al-Jazera és, des de fa dècades, el
braç propagandístic de Qatar, segon màxim finançador del terrorisme
salafista després de l’Iran. I la realitat, també, és que lamento molt que el
periodisme, que, tal com deia molt sàviament i transparent Hans-Dietrich
Gensche, hauria de ser l’artilleria de la llibertat i de la veritat sense
matisos, es torni corrupte per interessos i es torni fanàtic i doni
suport a assassins perquè els que en fan mala praxi són, com en aquest cas,
radicals extremistes presos de l’odi i la xenofòbia. Per això lamento que un
periodista sigui terrorista i celebro cada terrorista abatut, també
si es fa dir periodista.
3. Un missatge clar a Qatar
■ Com a periodista amb documentació contrastable sobre el conflicte
recopilada durant més de 40 anys, puc afirmar que Al Jazeera ha estat un
dels principals promotors de mentides i propaganda contra Israel.
■ L’eliminació d’Anas Al-Sharif és un missatge directe a l’emir
de Qatar i al seu entorn antisemita: Israel no deixarà impune cap
col·laborador actiu de Hamàs.
4. Les queixes de Hamàs i la hipocresia internacional
■ Grups de periodistes i Al Jazeera han denunciat les eliminacions. La relatora
especial de l'ONU, Irene Khan, va afirmar que les acusacions d’Israel
contra ell “no tenien fonament”.
■ Les FDI, però, han aportat documents que demostren la integració
d’Al-Sharif dins la xarxa qatari Al Jazeera.
■ Hamàs ha declarat que l’assassinat de “periodistes” prepara el camí per a
un “gran crim” a Gaza. Una afirmació grotesca vinguda dels mateixos que el 7
d’octubre de 2023 van assassinar més de 1.200 civils i segrestar-ne gairebé
300.
5. Per acabar: els antecedents i les proves
■ L’octubre
passat, l’exèrcit israelià havia assenyalat Al-Sharif com membre de Hamàs i
de la Gihad Islàmica Palestina, amb proves documentals de la seva
participació en cursos de formació i percepció de salaris. El seu compte a X,
amb més de 500.000 seguidors, va ser el seu últim altaveu minuts abans
de ser abatut, denunciant bombardejos israelians mentre ell mateix formava
part de l’engranatge militar que els provocava.
■ Que no, i ja pot dir i escriure allò que vulgui qui sigui, que no hi ha
justificació possible: o ets periodista i defenses la veritat des de la
ploma, el micro o la càmera de manera pacífica i civilitzada, amb tot el
fetge que vulguis però sense armes, o ets un terrorista que possiblement
acabis com aquest pobre diable, que a hores d’ara ja deu gaudir de les 72
verges i de la protecció eterna d’Alà. Bona quimera, doncs.