L’assassinat
de Charlie Kirk: un cop contra el diàleg i Occident
Llegir
i sentir els anti occidentalistes, o sigui, aquells que en general també
acostumen a ser els antisionistes del nostre temps, que no són més que els
antisemites de sempre, és simplement sorprenent. El missatge irracional i
enrevessat que transmeten, combinat amb falsedats, així com el mètode
d'invertir la història i la realitat és clamorós i demencial alhora. En plena
Universitat de Utah Valley, un tret precís va acabar amb la vida de Charlie
Kirk, fundador de Turning Point USA, defensor de la llibertat d’expressió i de
la identitat occidental. Només tenia 31 anys. La seva mort no és només la
pèrdua d’un líder jove, sinó també un avís sinistre: el nostre món occidental
lliure és sota l’atac del totalitarisme en mil i una formes, des dels defensors
del terror islàmic que simbolitza un lloc inexistent que es fa dir Palestina i
els que es fan dir palestins, els defensors d’uns falsos drets dels no blancs
sobre els de color blanc (com el negre que van assassinar a sang freda una jove
ucraïnesa en un tren perquè era blanca) i els que defensen el diàleg, que també
es converteixen en objectius a eliminar.
Matí d’Onze
de Setembre remullat, passat per aigua, per molta aigua. Ofrena floral dels
grups polítics i socials al monument de Rafael de Casanova. Tot i el mal temps,
molta assistència a la cerimònia. Enguany, la tensió es palpa al carrer.
Cridòria forassenyada de grups radicals de l’esquerra “anticapitalista”, que
també ja és ben curiós que es facin dir així, quan la majoria són “mantingudes”
de bona casa i amb bones llars per viure de la moma fins a 40 anys o més.
Cridaven contra l’opció política del país que té més números per arrasar en les
pròximes autonòmiques. Però cap crit violent ni cap agressió física podrà
convèncer els catalans d’allò que tenen pensat votar. De moment, encara som
Occident. De moment, i malgrat difamacions de tota mena per part de difamadors
de tot color, segurament atemorits de poder perdre els bous i esquelles del
conte de fades i la cançó de l’enfadós de què segueixen vivint post 2017, el
cert és que la democràcia impera en el sí de la societat catalana des de fa
molts anys: més, molts més, que des del 1978. I que les opcions polítiques que
la nostra societat ofereix inclouen partits que pugen com l’escuma perquè no
tenen por de parlar clar, tot i el perill que això representa, fins i tot, per
les seves vides. I d’això parlaré avui i arran del trist assassinat del jove Charlie
Kirk per part de la intolerància antidemocràtica que creix de manera molt
perillosa arreu del planeta, tal com han demostrat avui els taujans que han
trencat l’harmonia de la celebració matinal de la Diada Nacional de Catalunya.
Però no duraran. Enlloc. Perquè només la raó i les dades tenen la força
necessària per imposar-se sense violència ni crims per fer callar la llibertat i amb claredat davant les urnes.
1. Un
tret que no era casual
■
Segons les primeres investigacions, el tirador va disparar des de 200 iardes de
distància i va encertar al coll de Kirk. Aquest tret exigeix una destresa
extraordinària o bé una planificació professional. Encertar al coll a
aquesta distància és gairebé impossible sense un entrenament específic o
equipament sofisticat.
■ La
policia descriu el sospitós amb equipament tàctic complet i roba negra. Aquesta
estètica paramilitar buscava infondre por i transmetre el missatge que cap
dels defensors d’Occident estem segurs.
■
Disparar amb precisió a més de 150 metres requereix molta pràctica, control de
la respiració i coneixement del vent. Que Kirk rebés un tret al coll indica una
habilitat o una planificació especialitzada.
■ Les
autoritats dels EUA ja parlen d’un assassinat polític. L’objectiu no era
qualsevol persona: era un home que simbolitzava la resistència cultural i
política de l’Occident modern.
■
Aquest cas ens recorda altres episodis foscos de la història recent dels EUA,
on figures incòmodes per al poder establert han estat silenciades amb
violència. El missatge és clar: si qüestiones el relat dominant, pots
pagar-ho amb la vida.
2. El
llegat de Turning Point USA
■ Des
de la seva adolescència, Kirk va demostrar que la democràcia creix amb debat i
no amb censura. Amb només 18 anys va fundar Turning Point USA.
■ El
seu lema «Demostra’m que m’equivoco» s’havia convertit en marca
registrada. Kirk no buscava adoctrinar, sinó confrontar idees.
■ Turning
Point USA va empoderar milers de joves americans a participar en política.
Amb conferències, tallers i campanyes, Kirk va posar la llibertat d’expressió
al centre del debat.
■ La
seva capacitat de connectar amb els joves feia por als qui volien mantenir
l’hegemonia cultural. Per això molts campus intentaven censurar-lo.
■
Aquest moviment ha estat sovint atacat i demonitzat, però ha resistit i s’ha
convertit en un referent per a les noves generacions conservadores. Kirk va
crear un espai que ja no es pot esborrar fàcilment.
3. La
dimensió política de l’assassinat
■ Tal
com dic abans, el governador d’Utah ha qualificat l’atemptat d’«assassinat
polític». No és una definició menor: implica reconèixer que el mòbil anava més
enllà de l’odi personal.
■ Al
mateix temps, la Cambra de Representants aprovava el projecte de llei de
defensa de 2026, incloent-hi la derogació de l’AUMF (Authorization for Use
of Military Force, és a dir, “autorització per a l’ús de la força militar”,
una resolució del Congrés que permet el president utilitzar les forces armades
sense una declaració formal de guerra. Aquesta derogació simbolitza un canvi de
paradigma en la política exterior nord-americana, amb menys intervencionisme
militar directe.
■ Dins
del debat, dos congressistes demòcrates advertien que els moviments actuals israelians
podien posar en perill els Acords d’Abraham. El context internacional i el cas
Kirk s’entrellacen: el debat sobre la seguretat, la legitimitat i el paper
d’Occident al món és avui més viu que mai.
■ El
fet que Kirk fos assassinat precisament mentre Occident revisa els seus
instruments de defensa no és casual. Les batalles culturals i les militars
són dues cares d’un mateix conflicte global.
4. El
simbolisme de la mort
■ La
vestimenta del tirador –tot negre, amb casc i ulleres d’aviador– no era
funcional sinó simbòlica. Es tractava d’una estètica paramilitar que buscava
infondre por i transmetre anonimat i poder.
■
Aquest assassinat no és només un atac a una persona, sinó a un símbol: Kirk
representava la joventut conservadora i l’esperança de diàleg.
■ La
mort de Kirk busca generar un buit i intimidar els seus seguidors, però també
pot galvanitzar els qui creuen en la seva missió.
■ Com
en altres moments històrics, els màrtirs no són recordats per la seva mort sinó
pel que van defensar. El veritable llegat de Kirk és la veu de milers de
joves que no callaran.
■ El
simbolisme del tret al coll, precisament a l’òrgan de la veu, és
glaçant. Es volia fer callar el portaveu del diàleg, literalment.
5. Un
buit dolorós i un llegat viu
■ Kirk
era més que un activista: era marit, pare i mentor. Deixa enrere una família
jove i un moviment en expansió.
■ Els
qui el coneixien destaquen la seva capacitat d’escoltar, la seva proximitat i
la seva humilitat.
■ El
buit que deixa és enorme, però també ho és el llegat: milers de joves formats
per ell, motivats per defensar la llibertat i el debat.
■ Turning
Point USA ara té el repte de demostrar que un assassinat no pot apagar
un moviment. El millor homenatge és continuar el camí que Kirk va traçar.
■ El
record de Kirk se suma al d’altres líders que, massa joves, van ser assassinats
per les seves idees. La història ens mostra que aquests buits sovint es
converteixen en llavors.
6.
Occident sota atac: connexions més àmplies
■ El
cas Kirk no és aïllat. A Europa, universitats i mitjans castiguen les veus
conservadores. A Israel, l’assetjament diplomàtic és constant.
■
Aquesta ofensiva té un denominador comú: el rebuig als qui defensem la
civilització occidental i judeocristiana.
■ Els
esforços defensius dels israelians i els Acords d’Abraham mostren la tensió
entre pragmatisme i ideologia. Igual que Kirk, Israel és demonitzat no pel
que fa, sinó pel que representa.
■ La
pregunta és clara: fins quan Occident tolerarà que els seus millors
defensors siguin criminalitzats o fins i tot assassinats?
■ El
futur dependrà de si som capaços de veure que la batalla cultural, política i
mediàtica és part de la mateixa guerra per la supervivència dels nostres
valors.
7. Per
acabar: defensar Occident parlant
■
Charlie Kirk va caure pel mateix que defensava: la llibertat d’expressió com a
fonament de la democràcia occidental.
■ Honorar
la seva memòria vol dir continuar parlant, encara que ens vulguin fer callar.
■ Els
qui l’han volgut silenciar amb un tret han demostrat la seva feblesa: tenen por
de les paraules.
■
Defensar Israel, defensar la llibertat d’expressió i defensar la nostra
herència comuna és avui més necessari que mai. El silenci és la mort; la
paraula és la vida. I no hi ha més.
