"Un país que comet genocidi suplicaria els civils que marxessin?", va preguntar Netanyahu i va denunciar que mentre Hamàs demana l’assassinat de tots els jueus, Israel envia ajuda i avisa abans d’atacar

 

Netanyahu sacseja l’ONU i desmunta el relat woke: “Un estat palestí? Una bogeria. Això seria un suïcidi”

Mentre Benjamin Netanyahu pronunciava aquest dijous passat un discurs impactant a la seu de l’ONU, carregat de veritats que va provocar una espantada de representants del globalisme woke dels habituals països que són descaradament antisemites i ho posen de manifest a la primera de canvi i cada vegada que en tenen l’oportunitat, a Gaza segurament els hostatges dels terroristes islamistes criminals de Hamas i els seus proxis podien sentir Netanyahu dirigint-se a ells en hebreu a través d'altaveus instal·lats a Gaza: "Els nostres heroics germans, Benjamin Netanyahu està parlant, no us hem oblidat. Tota la nació és amb vosaltres. I no guardarem silenci fins que no us portem a tots a casa".

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 27-9-25

Avui, abans d’entrevistar-me amb un amic i alt càrrec del Govern d’Israel —sentint-me observat a distància per dos o tres homes alts i sapats, que ves que no fossin del Mossad perquè a la capital de Catalunya hi tenen base i em consta— que ha vingut al país (que coneix molt bé perquè durant anys hi va treballar alternativament amb la capital del país castellà veí) a parlar també amb altra gent que, com jo, estimen i respecten la nació (també la jueva) he passejat per Barcelona amb la meva amiga sitgetana a qui la capital de Catalunya té enamorada per la seva història, la manera de ser dels barcelonins (els de sempre com els de la meva família en ple, vull dir, no aquest aiguabarreig no identificat que hi ha des de finals dels 50) i el seu disseny intel·ligent, sobretot el brodat Eixample construït gràcies als catalans adinerats que van invertir en el país (la qual cosa molts forans i fills de forans que es fan dir catalans desconeixen com desconeixen el país en sí), que va cosir les estructures rurals dels vells pobles que la capital de Catalunya va absorbir, el darrer Sarrià, el 1921. Hem contemplat la placa dedicada al president de la Generalitat Pau Claris, en el carrer totalment recte que l’honora i que va de muntanya a mar i, ja a més de mig camí, es transforma en la Via Laietana, substantiu de gran record històric nacional, també. Pau Claris va ser president d'una Catalunya independent sota la protecció de França (1641-1645). Els reialmes espanyol i francès, que s’havien barallat entre sí, ens van castigar separant la nació amb el Tractat dels Pirineus (1659). I fins avui. Però això la Catalunya botiflera del delinqüent espanyolista Pujol (i la resta com ell) ho han amagat al màxim. Dubto que ni el xoriço del Maresme ni cap dels traïdors processistes tinguin mai carrers amb el seu nom a Barcelona. D’això en faré un repàs un altre dia, perquè avui parlaré del discurs del president israelià Benjamin Netanyahu i de les seves conseqüències i de com els mitjans de manipulació fa anys que menteixen sobre Israel i els israelians. Aquí us passo el meu redactat, un redactat que cap mentider oficialista amb sou i poltrona que es faci dir falsament “periodista” mai no us explicarà. Gaudiu, doncs, de les meves contrastades investigacions! (o no, qui sait).

1. Un discurs que trenca el guió globalista

■ Netanyahu va obrir el seu discurs a l’ONU amb una radiografia brutal de les amenaces que afronta Israel: míssils iranians, incursions terroristes, decapitacions, nadons cremats vius. “El 7 d’octubre, Hamàs va dur a terme el pitjor atac contra jueus des de l’Holocaust”, va recordar. “Però nosaltres recordem aquell dia.”

■ Va agrair la col·laboració militar amb els EUA, especialment amb el president Trump, i va afirmar que han derrotat l’Iran en una guerra de 12 dies. “Hem aixecat un núvol fosc que posava en risc milions de vides”, va dir. “Hem devastat el seu programa nuclear i hem eliminat els seus comandants.”

2. Missatge directe als ostatges i als terroristes 

■ Netanyahu va parlar en hebreu als ostatges a Gaza: “No descansarem fins que us hàgim portat a casa.” I va advertir a Hamàs: “Deixeu les armes. Si ho feu, viureu. Si no, us perseguirem.” 

■ L’IDF va desplegar altaveus a Gaza per retransmetre el discurs. Segons Times of Israel, nou sistemes de megafonia van ser col·locats en punts estratègics. L’operació formava part d’una campanya d’influència per pressionar Hamàs en les negociacions.

3. La veritat capgirada. Genocidi, gana i propaganda

■ “Un país que comet genocidi suplicaria els civils que marxessin?”, va preguntar. Va comparar la situació amb els nazis, i va denunciar que mentre Hamàs demana l’assassinat de tots els jueus, Israel envia ajuda i avisa abans d’atacar.

■ “Hamàs utilitza civils com a escuts humans. Amenacen els habitants de Gaza perquè no fugin. I després ens acusen de matar-los.” Netanyahu va denunciar que el 85% de l’ajuda humanitària enviada per Israel ha estat saquejada per Hamàs.

4. L’estat palestí, una proposta suïcida

■ “Un estat palestí? Una bogeria. Això seria un suïcidi”, va dir Netanyahu. Va recordar que cada vegada que se’ls ha ofert un estat, han respost amb atacs. “No volen un estat al costat d’Israel, el volen en comptes d’Israel.”

■ Va denunciar que l’Autoritat Palestina paga terroristes, posa els seus noms a escoles i edificis públics, i ensenya als nens a assassinar jueus. “Donar-los un estat a una milla de Jerusalem és com donar-lo a Al-Qaeda a una milla de Nova York.”

5. La prevaricació mediàtica; del New York Times a TV3

■ El New York Times ha difós mentides perilloses: des del fals bombardeig a l’Hospital Al-Ahli fins a la portada manipulada de Muhammad Zakariya Ayyoub. La manipulació informativa ha estat sistemàtica i calculada. 

■ Titulars com “No hi ha proves que Hamàs hagi robat ajuda de l’ONU” contradiuen les declaracions oficials de les FDI. El Times ha glorificat terroristes i ha publicat xifres grotesques com la mort de 14.000 nadons en 48 hores.

■ Estudis de Lilac Sigan i Eytan Gilboa demostren que els articles pro-palestins superen els pro-israelians en una proporció de 4,5 a 1. La cobertura és esbiaixada, militant i irresponsable.

6. El cas Kingsley. Contractacions vergonyoses i propaganda antisemita

■ Patrick Kingsley va contractar Fady Hanona, que havia escrit: “Estic a favor de matar jueus allà on siguin. Estic a favor de cremar-los com va fer Hitler.”

■ Després d’acomiadar-lo, Kingsley va reincorporar Soliman Hijjy i Hosam Salem, que també havien lloat Hitler i el terrorisme.

■ Kingsley va justificar la infiltració del fotògraf Yousef Massoud amb Hamàs el 7 d’octubre, dient que la frontera entre Israel i Gaza no és reconeguda internacionalment. Mentides, relativisme i complicitat.

7. Halbfinger, el retorn del biaix

■ David Halbfinger va descriure la tanca de Gaza com a “electrificada”, evocant la imatge de nens electrocutats. Es va negar a corregir-ho fins que el Times ho va fer per pressió externa.

■ El 7 d’octubre de 2023, Halbfinger va compartir un fil que racionalitzava la massacre com a conseqüència dels “pogroms” israelians.

■ Durant el seu mandat, el Times va legitimar la violència contra israelians amb titulars passius i eufemístics. Halbfinger no és un observador neutral: és un activista disfressat de periodista.

8. El cas català: TV3 i VilaWeb, corretges de transmissió del relat espanyol

■ A Catalunya, TV3 i VilaWeb són els màxims exponents de la mentida sistemàtica. Amb directors que mai han trepitjat Israel, actuen com a corretja de transmissió dels interessos espanyols i del règim de Vichy.

■ La seva cobertura és una caricatura: tergiversen, oculten, i criminalitzen Israel mentre blanquegen el terrorisme islamista. No informen: militen.

9. Israel no cedirà ni per pressió ni per propaganda

■ “Els líders occidentals poden haver cedit, però Israel no ho farà”, va afirmar Netanyahu.

■ Va destacar les oportunitats obertes amb Síria i el Líban, i va fer una crida a la cooperació regional.

■ “Els nostres fills i filles van lluitar com lleons. Avui la determinació d’Israel brilla més que abans.”

10. Per acabar. Veritat o propaganda: la decisió del món

■ Davant d’un discurs com el de Netanyahu, el món té dues opcions: cedir al relat woke que blanqueja el terrorisme islamista, o reconèixer que Israel defensa els valors que Occident diu defensar.

■ El que s’ha vist a l’ONU no és només una espantada de diplomàtics: és la por a la veritat dita en veu alta. Israel no demana permís per existir, ni per defensar-se.

■ La pregunta no és si Israel té dret a existir. La pregunta és si el món té el coratge de defensar-lo quan ho fa amb dignitat, força i veritat. Perquè si no ho fa, el que està en joc no és només el futur d’Israel, sinó el futur d'Occident i de tota la civilització.