Perinno Lligams

Infants que moren injustament Santi Capellera i Rabassó *periodista A ra fa set anys, governants de 189 països, pobres i rics, van assumir el compromís de fixar vuit objectius que acabessin amb la pobresa extrema arreu del món l'any 2015. La realitat és que encara avui, 30.000 infants moren diàriament per motius derivats de la pobresa i que 800 milions de persones passen gana. Literalment, els falten els aliments indispensables per poder subsistir. I, a hores d'ara, tot i que en alguns països la fam ha disminuït, no s'ha avançat gens, o fins i tot s'ha reculat en el compliment d'aquests objectius a llocs com l'Àfrica subsahariana, a l'Àsia occidental, a l'Amèrica Llatina i al Carib. L’amenaça de la misèria segueix planejant damunt els mons allunyats d’aquest nostre i primer, sense que res pugui aturar el seu sinistre avanç. La política, la gestió d'allò que és de tots, abasta totes les tipologies comunitàries: des de la dels petits llogarrets i viles...

La llibertat d’expressió, un dret de tots arreu Santi Capellera i Rabassó *Periodista A questa reivindicació ancestral dels ciutadans i dels professionals dels mitjans de comunicació, ha provocat tantes situacions d’injustícia per poder-la portar a terme, que ara resulta que s’està acotant en molts fronts, i això ja és en sí mateix una injustícia. La llibertat d’expressió no es pot minvar, i els jutges no poden decidir què i què no es fa públic, ja que això representa “amagar” imatges i fets que malgrat el dret a la intimitat de les persones, també, en molts casos, són temes d'interès social en molts aspectes i nivells. Els ciutadans d'un país democràtic tenen dret a la informació veraç que els mitjans de comunicació els aporten en multitud d'ocasions, sobretot si és una informació que, malgrat estar subjudice, és d'interès general pel fet que, entre altres coses, pot ser causa d'alarma social. I ara em refereixo al veto que de facto els responsables del Poder Judic...

L'"idò"al diccionari: un reconeixement cultural a Menorca Santi Capellera i Rabassó *periodista E l passat dia 27 de març l’Institut d’Estudis Catalans presentava la segona edició del “Diccionari de la Llengua Catalana”. És una bona notícia per tots els seus usuaris. Perquè és un gran instrument al servei de la llengua –la que l’Estatut defineix com a pròpia de les Balears-, i que cal seguir defensant arreu com s'ha fet fins ara des de les institucions i la particularitat, i també a l’escola. Aquesta edició inclou un gran ventall de nous mots, adjectius i substantius, i una de les novetats d'aquesta versió és que introdueix la paraula menorquina per antonomàsia: idò. Aquest és, de ben segur, el mot més pronunciat cada dia a la nostra illa, a molta distància de totes les altres paraules de corrent i habitual ús a la vida quotidiana menorquina. Aquest és un reconeixement implícit, però també explícit, d'una paraula d'indubtable menorquinitat, que enriqueix l...

La carretera és qüestió d’operativitat: res més Santi Capellera i Rabassó *Periodista S ’atansa el bon temps i les eleccions. D’aquí a quatre dies tornarem a llegir articles i notícies sobre la carretera –única- principal de Menorca, que es una constant en els temes de debat de les forces polítiques representatives a l’illa. D’una banda el Consell insular acusa el Govern balear de fomentar la "balearització" –paraula que sembla que fa por- de tota l’illa en voler portar a terme accions com aquest, per molts, esperat desdoblament, i per altres mai desitjat. Se suposa que els motius són per raons ben diferents, ja que uns esgrimeixen uns arguments i altres d’altres, però, sincerament, la carretera principal de Menorca, vista per un foraster, ja sigui estranger o peninsular, es un despropòsit de totes a totes, que no té comparança de cap de les maneres, ni representa la seguretat que les normes europees reclamen per totes les vies de comunicació dels estats de la Unió. Sóc barce...

Més zones verdes? Menorca és tota una zona verda! Santi Capellera i Rabassó *periodista E n un any de treballar com a professional del periodisme a Menorca he conegut gairebé tota la classe política de l'illa, i també molta de la social. El costum del meu ofici excercitat durant la major part de la meva vida curricular en una mena de jungla informativa com és la Ciutat Comtal, m'ha fet molt procliu a la relació pública i també a la sinceritat amb la gent, i sobretot amb tots els polítics que he anat tractant, bàsicament per fugir dels estàndars que caracteritzen la gran majoria de periodistes i que són gairebé l'únic tret –i tòpic molt injust per cert-, que l'opinió pública, la gent del carrer en definitiva, copsa en els professionals dels mitjans de comunicació de masses. Em refereixo a característiques tan certes en alguns com la malícia, el groguisme emprat per plasmar grans titulars i petits continguts, o l'"avui descobrirem el pa amb oli", en emulaci...

B é , avui finalment m'he decidit a crear el meu propi blog. Una pàgina que de ben segur serà intrínsicament periodística i comunicativa, però també personal, i de vegades tendra, poètica, sarcàstica o agra, ja veurem, segons vagin passant els dies i els ànims d'aquest any, començament de la segona meitat del meu segle personal, o sigui dels cinquanta als cent, Déu que optimista sóc! He de dir que avui tinc una bona notícia per inserir aquí i publicar: Finalment tindré un treball de comunicació 'digne i ben remunerat' a Menorca (tal com els darrers anys l'havia tingut a Barcelona), ja que, sortosament, i després de deu mesos de ser a l'illa, algú se n'ha adonat de la meva professionalitat. Ho sento pels que no m'han sabut aprofitar, però els meus coneixements comunicatius, socials i relacionals són tants que sóc una mineta que raja sense parar, i això els llestos ho valoren. Conèixer-me, de fet, és estimar-me, encara que per alguns (i algunes) -ben pocs ...