Perinno Lligams

Desfeta ultradretana a les eleccions franceses Santi Capellera i Rabassó *periodista G ir cap a la dreta, irrupció del centre i debilitat de l'esquerra. Més que d'una dretanització brutal de tot l'electorat francès, es va tractar d'una concentració del vot dretà en un sol candidat o un sol partit. Això no passava des del 1974, quan el centrista Valéry Giscard d'Estaing va aconseguir el 32,6% dels vots. El triomf de Nicolas Sarkozy sobre Ségolène Royal consisteix, sobretot, a haver obtingut aquesta unificació del vot, a costa de l'electorat del Front Nacional (FN) de l'ultradretà Jean-Marie Le Pen, que ha perdut ni més ni menys que un milió de votants respecte de l'any 2002, malgrat que la participació ha estat 13 punts superior. De moment doncs, a França ja sabem que passen a la segona volta Sarkozy i Royal i ja veurem els resultats que obtenen aquests candidats el proper 6 de maig. I com que això ja és sobradament conegut, intentaré fer una anàlisi més ...

Quo Vadis Catalunya política? Santi Capellera i Rabassó *periodista P ocs mesos després de constituït, el govern de la Generalitat de José Montilla té problemes molt similars al de l'anterior Executiu català encapçalat per Pasqual Maragall. Aquest nou equip havia intentat donar una imatge de concòrdia entre els tres partits d'esquerres que el componen, a diferència de les desavinences d'aquell primer Tripartit, ja que, segons els seus responsables, aquest havia d’anar com una seda en tots els camps. La realitat però, de moment, és una altra. El govern de Maragall havia funcionat malament a causa de la falta de cultura de mandat del govern de coalició, i a la singular personalitat d’alguns dels protagonistes. Així, alguns d'aquells excessos verbals i d'obra més o menys enllaçats dels Maragall o Carod, s’havien d’acabar amb la substitució del primer i la reconducció de l’altre. O si més no aquesta era la creença dels socialistes, republicans i ecologistes catalans ara...

Infants que moren injustament Santi Capellera i Rabassó *periodista A ra fa set anys, governants de 189 països, pobres i rics, van assumir el compromís de fixar vuit objectius que acabessin amb la pobresa extrema arreu del món l'any 2015. La realitat és que encara avui, 30.000 infants moren diàriament per motius derivats de la pobresa i que 800 milions de persones passen gana. Literalment, els falten els aliments indispensables per poder subsistir. I, a hores d'ara, tot i que en alguns països la fam ha disminuït, no s'ha avançat gens, o fins i tot s'ha reculat en el compliment d'aquests objectius a llocs com l'Àfrica subsahariana, a l'Àsia occidental, a l'Amèrica Llatina i al Carib. L’amenaça de la misèria segueix planejant damunt els mons allunyats d’aquest nostre i primer, sense que res pugui aturar el seu sinistre avanç. La política, la gestió d'allò que és de tots, abasta totes les tipologies comunitàries: des de la dels petits llogarrets i viles...

La llibertat d’expressió, un dret de tots arreu Santi Capellera i Rabassó *Periodista A questa reivindicació ancestral dels ciutadans i dels professionals dels mitjans de comunicació, ha provocat tantes situacions d’injustícia per poder-la portar a terme, que ara resulta que s’està acotant en molts fronts, i això ja és en sí mateix una injustícia. La llibertat d’expressió no es pot minvar, i els jutges no poden decidir què i què no es fa públic, ja que això representa “amagar” imatges i fets que malgrat el dret a la intimitat de les persones, també, en molts casos, són temes d'interès social en molts aspectes i nivells. Els ciutadans d'un país democràtic tenen dret a la informació veraç que els mitjans de comunicació els aporten en multitud d'ocasions, sobretot si és una informació que, malgrat estar subjudice, és d'interès general pel fet que, entre altres coses, pot ser causa d'alarma social. I ara em refereixo al veto que de facto els responsables del Poder Judic...

L'"idò"al diccionari: un reconeixement cultural a Menorca Santi Capellera i Rabassó *periodista E l passat dia 27 de març l’Institut d’Estudis Catalans presentava la segona edició del “Diccionari de la Llengua Catalana”. És una bona notícia per tots els seus usuaris. Perquè és un gran instrument al servei de la llengua –la que l’Estatut defineix com a pròpia de les Balears-, i que cal seguir defensant arreu com s'ha fet fins ara des de les institucions i la particularitat, i també a l’escola. Aquesta edició inclou un gran ventall de nous mots, adjectius i substantius, i una de les novetats d'aquesta versió és que introdueix la paraula menorquina per antonomàsia: idò. Aquest és, de ben segur, el mot més pronunciat cada dia a la nostra illa, a molta distància de totes les altres paraules de corrent i habitual ús a la vida quotidiana menorquina. Aquest és un reconeixement implícit, però també explícit, d'una paraula d'indubtable menorquinitat, que enriqueix l...