Et veig passar (dedicat a ella...)
De vegades sembla que el temps pugui aturar-se. Aleshores aprofito qualsevol pretext com a paràmetre per a mesurar-lo a la meva mida. L'eternitat es condensa en la sonoritat de la teva veu i la banalitat consisteix en viure sense pensar que pots aparèixer en qualsevol moment. Et veig passar i perdo l'equilibri que havia après d'altres trapezistes. El pit em torna l'últim record dels teus dits i el cor troba, per fi, el seu camí de retorn.
I mentre tu passes, silent, amb la seguretat de qui pot creuar la mar a peu sense mullar-se; jo m'intento agafar a qualsevol excusa que em deixi tornar a caminar de puntetes sobre les cordes més altes, i em deixi creuar el mar encara que sigui mullant-me els racons de pell que mai han aprés a salvar-se. Per si de cas dissimulo perquè no sembli que tot es para, ni que l'eternitat se'm concentra en aquest instant de res. Perquè no sembli que estic més melancònic del que és habitual en mi darrerament.
Llavors és quan començo a mesurar el temps a partir de la duració exacta dels teus mots tan ben articulats, i que encara quan vull puc reproduir in ment, i sentir-los a la perfecció. I com ells, la resta no trontolla en moments com aquest d'ara, que tinc sort i, sense que te n'adonis, veig com passes decididament.
I mentre tu passes, silent, amb la seguretat de qui pot creuar la mar a peu sense mullar-se; jo m'intento agafar a qualsevol excusa que em deixi tornar a caminar de puntetes sobre les cordes més altes, i em deixi creuar el mar encara que sigui mullant-me els racons de pell que mai han aprés a salvar-se. Per si de cas dissimulo perquè no sembli que tot es para, ni que l'eternitat se'm concentra en aquest instant de res. Perquè no sembli que estic més melancònic del que és habitual en mi darrerament.
Llavors és quan començo a mesurar el temps a partir de la duració exacta dels teus mots tan ben articulats, i que encara quan vull puc reproduir in ment, i sentir-los a la perfecció. I com ells, la resta no trontolla en moments com aquest d'ara, que tinc sort i, sense que te n'adonis, veig com passes decididament.
