.jpg)
El candidat Simion en una intervenció en campanya. Foto: EFE Euskadi.George Simion sacseja Romania i fa tremolar la UE de Von der Leyen
El poder de Brussel·les, encarnat en la Unió Europea d’Ursula von der
Leyen, tremola en estat de pànic. A Romania, George Simion, líder de l’Aliança
per la Unitat dels Romanesos (AUR), arrasa a la primera volta de les
presidencials del 2025 amb un 40% dels vots, un cop sobiranista que sacseja
l’establishment globalista. Com Alice Weidel, Giorgia Meloni, Viktor Orbán i
Sílvia Orriols, Simion és demonitzat com a “populista” per defensar la
sobirania, la identitat i els interessos del seu poble. La
premsa servil de què us parlava a bastament dissabte en aquestes mateixes
pàgines (The Guardian, Politico, etc., entre altres com els mitjans catalanescs
més nostrats i subvencionats) i els buròcrates de Brussel·les el volen al
cadafal, però els romanesos, farts de pobresa, emigració i humiliacions, diuen
“prou”. És el crit d’un poble que, com Catalunya, rebutja ser lacai de la
“família benestant europea” i aposta per la dignitat per damunt dels interessos
aliens.
Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 6-5-25
■Dimarts ennuvolat a Sitges, amb Catalunya en remull com si el cel plorés per la llibertat política perduda, venuda per alguns dels nostres per plats de llenties castellanes, un record amarg que ens urgeix a preservar la dignitat i la història del nostre poble. Esmorzo al saló lluminós de casa de la meva amiga garrafenca, amb qui comparteixo hores molt agradables, davant una vidriera que em deixa entreveure un horitzó plujós en un mar galvanitzat de color blau gris, entre el violat i el cian a l'espectre de la llum visible, un color fred i oposat al taronja que em fa mirar endavant amb atenció com si talment navegués en un vaixell de passatgers de fa un segle en direcció a les costes orientals del llevant mediterrani, cap a Beirut, Tel Aviv o Haifa. La penombra dels núvols i la fina pluja creen ombres inefables, que observo mentalment mentre em perdo en l’ambient musical que emplena l’estança de la veu dolça i contundent de Georges Moustaki amb la seva guitarra i acompanyat de Barbara, interpretant meravelles com Je ne sais pas où tu commences, La mer m'a donné, La ligne droite o Le facteur. Cafè amb llet i brioixos encara calents amb mantega i melmelada em donen força per escriure sobre George Simion, un altre dels objectius de la màfia globalista de la UE, un líder romanès que defenso —com tothom que crec que he de defensar i mereix la meva defensa— en aquest article d’opinió, que per això és una peça d’opinió. Des de la vila més bella del Garraf, doncs, uneixo aquesta lluita romanesa a la nostra catalana. Visca la sobirania dels pobles!
1. George Simion: trajectòria i perfil
■ Orígens i formació: George-Nicolae Simion, nascut el 1986 a Focșani,
Romania, es va graduar en Administració i Negocis a la Universitat de Bucarest
i va obtenir un màster en Història a Iași, especialitzat en els crims del
comunisme.
■ Activisme unionista: Des de jove, Simion defensa la unificació de
Romania i Moldàvia, fundant iniciatives com Acció 2012 i la Marxa del
Centenari. Aquest compromís li va costar prohibicions d’entrada a Moldàvia,
l’última el 2018.
■ Ascens polític: El 2019, va fundar l’AUR, un partit nacionalista i
conservador que va irrompre el 2020 al Parlament romanès. L’AUR defensa la
família, la nació i la fe, i rebutja polítiques globalistes com els
confinaments a tot el continent i a la majoria del món per la pandèmia COVID-19.
■ Candidatura presidencial: El 2025, Simion lidera la primera volta
presidencial amb un 40,96% dels vots, favorit per al 18 de maig. La seva
retòrica nacionalista genera “preocupació” als sectors pro-UE.
■ Influència europea: Com a vicepresident
del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) des del 2025,
comparteix lideratge amb figures com Morawiecki i Maréchal. El seu estil
directe, comparat a Orbán, Meloni, Weidel o Orriols, i la seva simpatia pel
moviment MAGA de Trump, el converteixen en una figura controvertida però
creixent.
2. Simion, el rebel que fa tremolar Brussel·les
■ George Simion ha transformat l’AUR en la força més votada de Romania
el 2025, amb un 40% dels vots a la primera volta presidencial. El seu missatge
—sobirania, dignitat, família, tradició— ressona entre els romanesos i
espanta els buròcrates globalistes, segons The Times (2025). Com Weidel,
que defensa “primer els alemanys”, o Orriols, que reclama una Catalunya
catalana, Simion denuncia que Romania és un “apèndix logístic” de la UE,
forçada a exportar gra i míssils Patriot mentre els pagesos s’arruïnen i els
pensionistes viuen amb 150 € al mes. La premsa progressista, amb The
Guardian al capdavant, l’etiqueta d’“extremista”, però els atacs només
amplifiquen el seu suport, com va passar amb Meloni el 2022. Farts de pobresa
(un terç al límit) i emigració (4 milions a l’estranger), els romanesos veuen
en Simion una veu autèntica i sense filtres.
3. La mateixa cacera de bruixes contra els sobiranistes
■ Simion no està sol. La seva lluita és la de Weidel, perseguida pel BfV
alemany per defensar fronteres tancades; Orriols, acusada de “xenòfoba” per
protegir la cultura catalana i parlar clar al Parlament i al carrer,
desemmascarant els “mentiders” des de Pujol fins a la CUP; Meloni, titllada de
“feixista” abans de ser primera ministra; i Orbán, demonitzat per rebutjar el
globalisme. L’establishment de Von der Leyen usa la premsa per desacreditar
qui desafia la seva agenda. Segons Frankfurter Allgemeine Zeitung
(2025), les acusacions de “radicalisme” i “influència russa” contra Simion són
un bumerang: cada atac li suma vots. Els romanesos, com els catalans, saben
qui menteix. La diàspora (60% dels vots per Simion) i els joves,
viralitzant els seus discursos a X, mostren que la veritat no necessita
subvencions. Com vaig escriure dissabte, la premsa catalana, sovint venuda, em
fa sentir vergonya aliena pels seus “esclaus redaccionals” que bramen per
diners. Catalunya i Romania comparteixen aquesta revolta: la dignitat no es
ven.
4. Romania, mirall de la revolta europea
■ Romania és un mirall d’Europa. La seva rebel·lió reflecteix un
despertar contra el jou de Brussel·les. Simion lidera un “cinturó conservador”
amb Hongria (Orbán), Eslovàquia (Fico) i potser Itàlia (Meloni), que rebutja
l’aventurisme militar i defensa els interessos nacionals. La UE ha convertit
Romania en un lacai, forçant-la a exportar gra i lliurar defenses Patriot
mentre els hospitals es col·lapsen i els joves marxen a recercar feines de qualitat a Itàlia o a collir maduixes a Espanya, segons The Telegraph (2024). Simion, com Weidel, exigeix un
“debat igualitari” amb la UE i aposta per recuperar figures com George
Șorchescu, exclòs per suposada “propaganda russa”. Si Simion guanya el 18
de maig, serà un precedent per a Catalunya, Alemanya i Europa, i, com la pluja que ha caigut avui a la nostra Catalunya, ajudarà a netejar una mica més el fang empastifador de l’establishment polític globalista i woke.
5. Per acabar
■ L’ascens de George Simion marca un punt d’inflexió per a Europa. La seva victòria a la primera volta evidencia que els pobles rebutgen l’agenda globalista de Brussel·les. Líders com Von der Leyen viuen atrapats en un passat obsolet, incapaços d’entendre que el món ha canviat. Allò que fa tres dècades era “reaccionari” avui és la defensa legítima de la identitat, la llengua i els valors de cada pàtria, que refusen diluir-se en una amalgama sense ànima o ser erosionades per migracions massives descontrolades.
■ Les esquerres, ancorades en un progressisme caduc, són reliquies d’un temps esvaït, sostingudes només per una manipulació mediàtica que ja no enganya els ciutadans desperts. En aquest context, Donald Trump, amb la seva decisió de recuperar Alcatraz com a emblema de llei i ordre, esdevé un aliat dels nous líders europeus com Simion, Weidel, Meloni, Orbán i Orriols. Alcatraz simbolitza la restauració dels valors occidentals: seguretat, justícia i orgull dels pobles ancestrals. El futur no serà woke ni una rendició d’Occident, sinó una aliança de nacions sobiranes que s’enforteixen juntes. El 18 de maig, Romania pot obrir el camí cap a una Europa lliure de Brussel·les, fidel a la seva essència.
