Missatge als líders occidentals: els palestins no volen cap pau, volen jueus morts
Abbas
predica pau a Londres mentre OAP-Fatah celebra assassinats a Jerusalem
En
plena reunió amb el primer ministre britànic Keir Starmer, el president de
l’Autoritat Palestina, Mahmoud Abbas, es proclamava
compromès amb la pau i la convivència. Mentrestant, la seva pròpia
organització, OAP Fatah, celebrava l’assassinat de sis israelians i de
vint-i-dos ferits en un atac terrorista a Jerusalem, alhora que garantia
subsidis de per vida a les famílies dels assassins. Aquesta contradicció
flagrant mostra fins a quin punt el relat oficial palestí és una mascarada per
a Occident, que continua aplaudint unes paraules buides mentre es nega a mirar
la realitat als ulls.
Matí
plujós a la Blanca Subur. Recolliment a casa abans d’agafar el tren per anar al cor de Barcelona a reunions de feina i gestions de caire personal. La meva amiga és a la City de
Londres treballant i em truca per saber quin temps fa. Quina paradoxa: plou!
Igual que a la capital del Regne Unit. Després de trobar-me amb amics i
companys periodistes, dino amb una excompanya de la redacció de Mallorca d’IB3,
que ara viu a Barcelona, ben casada i ben mare de tres quasi adolescents. Riem
i recordem el tempus fugit a les Illes. Recordem el programa Quatre illes,
en què treballàvem i del qual jo n’era director. Un programa itinerant per les
quatre terres precioses d’aquell arxipèlag. Mai no havia fet —ni molt menys
dirigit— un programa de ràdio tan apassionant i singular com aquell, creació meva, tot sigui dit. Al capvespre, sopar magnífic amb àpats
deliciosos amb el think tank Barcelona 2020. Gent molt diversa i molt
interessant. Una quarantena de persones d’idees molt políticament i social distintes
però totes amb un gran esperit democràtic i de respecte mutu. El convidat: l’exconseller
Santi Vila, que ha explicat coses realment interessants en què s’hi pot estar d’acord
o no (com en el meu cas en moltes de les que ha asseverat perquè jo soc independentista
i ell no) i heus aquí el sentit de la democràcia aplicat a un cas real.
Felicito els membres participants i també el convidat, que, d’altra banda, és
un pou de saviesa històrica i també política. Debat totalment respectuós i
intercanvi d’opinions amb el rerefons de les eleccions catalanes de 2027.
Content. Ha estat un dia rodó. I per això ara marxaré en el meu imaginari uns milers de quilòmetres
cap al Llevant mediterrani i uns altres centenars fins a Londres per parlar d’actes
hipòcrites com el que ha portat a terme a la capital dels britànics el líder de
l'OAP-Fatah, Mahmoud Abbas, que parlava de pau mentre els seus terroristes
assassins celebraven la mort de civils innocents a la capital d’Israel. Cada
dia veig més clar que el mal no pot guanyar. I que Israel vencerà perquè en cas
contrari tot
Occident moriria al mateix temps. Aquest món encara és massa bo i la
majoria de gent massa coherent com perquè aquests criminals se surtin amb la
seva: la desaparició d’Israel. I això sí que és voluntat genocida.
1. La
hipocresia del discurs
■
Abbas va assegurar a Londres que volia un estat “pacifista, sense armes i basat
en el pluralisme”. Però la mateixa
jornada, els canals oficials de OAP-Fatah glorificaven la massacre de Jerusalem
com una “operació heroica”.
■ No hi ha res més cínic que prometre pau a
les capitals occidentals mentre s’incentiva la mort de jueus a casa pròpia.
Aquesta duplicació no és error: és estratègia.
2. Els
diners de la sang
■ El
govern palestí paga mensualitats de per vida a les famílies dels terroristes. En aquest cas, 1.400 NIS (xékels) al mes.
■ Això no és assistència social: és un
incentiu directe al crim. Quan l’assassinat d’israelians es premia amb
salaris estatals, la pau esdevé una farsa.
3. El
missatge de l’odi
■ Fa només dues setmanes, la televisió
oficial palestina incitava a “matar jueus un per un”. L’atac de dilluns és
la translació literal d’aquesta consigna.
■ La violència no és un accident: és una
política. I els qui neguen aquest fet esdevenen còmplices.
4.
L’estratègia internacional
■
Malgrat aquesta realitat, països com Canadà, França i el Regne Unit han anunciat que reconeixeran l’estat
palestí a l’Assemblea General de l’ONU.
■ Reconeixen un estat que no condemna el
terror, que no governa ni Judea i Samaria (Cisjordània pels antisemites) sense la coordinació d’Israel i que
aspira a controlar Gaza amb el mateix discurs de sang.
5. El
veritable significat del “genocidi”
■ Genocidi vol dir exterminar un poble pel
simple fet de ser-ho. Això no passa a Gaza. Ningú vol exterminar tots els
àrabs palestins.
■ El conflicte actual és conseqüència directa
de la massacre del 7 d’octubre de 2023, amb 1.200 israelians assassinats i
250 ostatges segrestats per Hamàs.
■ Israel no lluita contra un poble, sinó
contra una organització terrorista que utilitza la seva gent com a escuts
humans.
6. Per
acabar: la claredat moral que Occident evita
■ Si Hamàs alliberés els ostatges i abandonés
el poder, la guerra s’acabaria demà. I ells ho saben.
■ Però mentre Abbas i els seus prometen pau
de cara a fora i glorifiquen la mort de jueus de cara endins, qualsevol
procés de reconeixement estatal és una burla al sentit comú.
■ Defensar Israel avui és exigir coherència,
veritat i responsabilitat a uns líders palestins que han fet de la
hipocresia i de la sang la seva principal diplomàcia.
