El sionisme, en la seva realitat històrica, no és cap doctrina imperialista ni conspirativa, sinó el moviment d'alliberament nacional del poble jueu

 

El perquè de quan dieu pejorativament sionisme esteu dient semitisme: aquí i a la Xina Popular

La metamorfosi del vell prejudici antisemita sota el vernís de la crítica geopolítica moderna

Escric en aquest dissabte estival que passo molt agradablement i com de costum en el darrers temps a Terramar, a Sitges, i després d'haver vist un parell de peces audiovisuals protagonitzades per autors que escenifiquen a bastament allò que narro a continuació clarament i detallada un cop més: per quines raons el concepte sionisme (el sionisme només és la teoria del nacionalisme dels jueus o hebreus, res més, amb intel·lectuals i il·lustrats com Theodor Herzl, Moses Hess o Leo Pinsker, i gràcies als quals avui tenen un Estat, el d'Israel) es torna pejoratiu i s'equipara clarament amb antisemitisme ("no soc antisemita", diuen, "soc antisionista", clar) i els seus manifestants ho fan, generalment, amb la boca retorçada i amb els ulls sortits i mig sanguinolents per la incontinència de l'odi i la ràbia evident que els surt de l'interior quan pronuncien —mentre mentalment esgrimeixen el dit admonitori— el substantiu SIONISTA. SIONISTA! SIONISTA! És com dir "no soy anti catalán, solo anti catalanista...". CATALÁN! CATALÁN! Res d'anti tubèrculs, doncs: només anti patates. Segur que sabeu de què parlo.

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 22-8-26

1. La gènesi nacionalista enfront de la distorsió semàntica

■ El sionisme, en la seva realitat històrica, no és cap doctrina imperialista ni conspirativa, sinó el moviment d'alliberament nacional del poble jueu. Intel·lectuals com Theodor Herzl, commocionat per l'antisemitisme de l'afer Dreyfus, o Leo Pinsker van teoritzar que l'única garantia de supervivència per als hebreus era fundar un Estat normal, democràtic i sobirà en els territoris de la seva llar ancestral, fets ratificats en els acords que van sorgir de la Declaració de Balfour, el 1917 i després de la Primera Guerra Mundial. 

■ I quan l'antisionisme modern ataca aquest concepte, no es limita a qüestionar les accions d'un govern temporal, sinó que esmena a la totalitat el dret d'existència d'Israel. Es tracta d'un moviment que busca deslegitimar l'autodeterminació d'un sol poble de tot el planeta, convertint una aspiració nacional justa en un terme pejoratiu de caràcter global.

■ En paraules clares de l'activista afroamericà pels drets civils Martin Luther King: "Quan la gent critica els sionistes, es refereixen als jueus. Estan parlant d'antisemitisme". Per entendre’ns de seguida: criticar un govern israelià, una decisió militar, una llei o un primer ministre és una cosa; negar al poble jueu el dret mateix a tenir Estat, identitat nacional i autodefensa col·lectiva és una altra de molt distinta. El primer és crítica política, com la que es pot fer a qualsevol govern del món. El segon és un doble raser: exigir al jueu que renunciï precisament a allò que es considera normal, legítim i fins i tot sagrat en qualsevol altre poble. I aquest és el moll de l’os del problema.

2. La mutació de la judeofòbia clàssica post-Auschwitz

■ Després dels horrors del Tercer Reich, el racisme biològic i l'antisemitisme explícit van quedar proscrits del discurs públic d'Occident, impedint atacar el jueu per la seva raça o religió sense rebre la condemna social. Per sobreviure, el prejudici va haver de mutar i adoptar una terminologia que fos acceptable en l'ecosistema polític contemporani. Com demostren les investigacions sobre la gestió de la realitat, l'antisionisme opera canviant sistemàticament la paraula "jueu" per "sionista" per poder canalitzar la mateixa estructura psicològica clàssica de l'odi sense assumir-ne el cost social.

■ Aquesta transformació actua com una vàlvula d'escapament per a la intolerància moderna. El filòsof francès Bernard-Henri Lévy ha assenyalat de manera contundent que l'antisionisme és, de fet, "l'asfalt que permet que l'antisemitisme torni a circular lliurement per les avingudes de la correcció política".

■ Amb aquesta metamorfosi terminològica, els manifestants antisemites  actuals obtenen una targeta d'immunitat que els permet expressar una ràbia visceral atàvica sota la disfressa del progrés o l'humanitarisme.

3. L'enginyeria de la propaganda i el paral·lelisme conceptual

■Aquesta equivalència no és un fenomen espontani, sinó el producte d'una operació de guerra psicològica dissenyada durant la Guerra Freda per l'aparell de propaganda de la Unió Soviètica i els blocs totalitaris. L'estudi històric de la documentació demostra que el KGB va reciclar els vells libels difamatoris tsaristes i medievals (com ara Els Protocols dels Savis de Sió), substituint el subjecte del complot global jueu pel "complot sionista" per fer-lo digerible al públic modern.

■Com apuntava l'historiador Robert Wistrich, l'antisionisme s'ha acabat convertint en "l'antisemitisme més longeu", actuant com un mecanisme que responsabilitza de forma selectiva i obsessiva un sol Estat de tots els mals del món. Va per vosaltres abans que per cap altre col·lectiu o ètnia, catalanets antisionistes, que sou clarament antisemites per cultura heretada, religió o racisme implícit i que ploreu quan algú criminalitza el nostre nacionalisme català, que no és més que el sionisme dels israelians, per dir-ho d’una altra manera.  

■ El paral·lelisme amb la fal·làcia de dir "no soy anticatalán, soy anticatalanista" mentre es demana la destrucció de les essències de Catalunya i de la gairebé nul·la representació institucional (Dret Civil i poc més) que ens queda (avui tota a mans de Castilla, España, que mou els fils catalans ja fa 614 anys), exemplifica perfectament aquesta trampa lingüística, pel que fa als jueus portada a terme sovint per catalans que es queixen i (com passava amb els jueus abans de l'Estat d'Israel) es victimitzen com a nacionals amb els drets conculcats.   

■ Negar a una minoria històricament perseguida el dret a la seva expressió política, identitària i territorial, mentre es respecta la de qualsevol altra nació, és la definició de llibre de l'antisemitisme modern, en nom de l’eufemisme “antisionisme”, absolutament sinònim d’antisemitisme. Quan la gesticulació de menyspreu i l'objectiu final coincideixen amb la liquidació de la llar hebrea (o la catalana pels catalanets antisemites de llibre), la distinció semàntica cau per si sola.

4. Per acabar 

■Ras i curt, malvolguts antisemites: si us penseu que per canviar el substantiu SEMITA (accepció majoritària que es refereix als jueus i no a cap altre poble amb llengües semites) pel de SIONISTA no se us veu la ploma de racistes i judeòfobs doctorats en nazisme i eugenisme, aneu lluny d'osques perquè, fins i tot els nazis del vostre pensament supremacista i intolerant (i malgrat les disfresses de "bona gent" i la pota blanca del xai innocent que mostreu i que per sota ensenya els pèls negres del llop depredador) ho saben. Fins i tot aquests, en són conscients.