Després que Ignacio Escolar publiqués a El Diario.es que OkDiario va pagar la defensa de Koldo García i reunir-se amb l'advocada d'aquest, un home el va abordar al carrer

                                  Crèdit: OkDiario

Ignacio Escolar, director de El Diario.es, abordat al carrer per un sicari d’Eduardo Inda després d’una reunió amb l’advocada de Koldo García   

«Quan Romero i jo estàvem passejant pel carrer, ens va abordar un home força corpulent, uns dos metres d'alt, vestit de vestit i amb el cap rapat. Ens va ensenyar el mòbil —amb el logo d'OkDiario— i em va dir: T'he estat fent fotos per a Eduardo Inda»

Avui replico aquest redactat del company director de El Diario.es perquè considero intolerables les amenaces i les intimidacions als periodistes que expliquem les veritats perquè un dia vam decidir —en una mena de jurament hipocràtic ser fidels a aquest ancestral ofici per servir la veritat i destapar la mentida, l’abús i la injustícia— dedicar la nostra existència en cos i ànima per ser una peça de servei públic sense diferència de colors ni de nivells socials ni dineraris. El company Escolar, jove periodista (si més no al meu costat perquè li passo vint anys) que sempre ha tingut un comportament informatiu responsable i una trajectòria periodística lloable, ja des dels seus temps a Público i molt abans, com cap periodista és perfecte però sí que és honest, la qual cosa en un company de professió és d’una vàlua absoluta perquè, dissortadament, podem comptar a grapats els venuts i els arribistes que fan vergonya aliena. Per això avui li republico el seu interessant article. Gràcies, de veres, en nom del vell periodisme honorable i incomprable que crec representar.    

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 30-10-26

Redactat d'Ignacio Escolar, director de ElDiario.es, publicat el 29 d'octubre de 2026 al seu diari (traducció pròpia de l’original en castellà)

■ «No revelo les meves reunions amb fonts. Veure'm amb elles és part de la meva feina, com la de tots els periodistes. Parlem sempre amb tota mena de gent, per intentar aconseguir informació i després poder explicar als lectors què passa.

■ No detallo aquestes trobades. Però tampoc m'ha passat mai el que m'ha passat aquest dijous.

■ Fa tot just unes hores, m'he vist amb una font: l'advocada Leticia de la Hoz, responsable del despatx que va defensar Koldo García en el judici al Tribunal Suprem pel qual va ser condemnat amb l'exministre José Luis Ábalos. Ha estat una reunió improvisada, que va organitzar el director adjunt d'ElDiario.es José Manuel Romero, després de conèixer-se que OkDiario va pagar la defensa de Koldo García al Suprem. Són 200.000 euros més IVA, 242.000 euros en total, que va abonar l’empresa editora del mitjà que dirigeix ​​Eduardo Inda al despatx d’advocats de Leticia de la Hoz.

■ La primera factura, de 150.000 euros, es va pagar exactament el mateix dia que es va publicar una entrevista a Koldo García feta pel mateix Eduardo Inda. El concepte de la factura és també força clar: “Honoraris, aranzels i despeses per assessorament jurídic i procediments del senyor D. Koldo García”.

■ Leticia de la Hoz ha revelat aquestes factures i també els comprovants de les transferències dins d'una investigació de l'Audiència Nacional, on està imputada per suposadament formar part de l'anomenada claveguera del PSOE. Entre altres coses, l’acusen d’haver cobrat d’aquest partit la defensa de Koldo García. Va demanar permís al jutjat per revelar qui havia pagat realment els honoraris i va resultar que no: que no va cobrar del PSOE sinó del mitjà d'Eduardo Inda.

■ Després de saltar aquesta notícia, que avui hem publicat molts altres mitjans, a elDiario.es vam voler demanar la versió de Leticia de la Hoz sobre aquests fets. A més de Romero, vaig anar acompanyat per un altre periodista de la redacció, de la secció de Tribunals. Jo vaig arribar l'últim, passades les 15.00, perquè venia de la tele. No va ser una reunió clandestina: vam quedar a dinar el menú del dia en un restaurant proper, que és en un hotel proper a la redacció. Ni tan sols ens vam amagar en un reservat; no hi havia cap motiu per amagar-nos.

■ Ens acomiadem al mateix restaurant a les 16:44. Sé l'hora exacta perquè tinc el tiquet del menjar, que vaig pagar just al sortir del restaurant. Leticia de la Hoz se'n va anar al bany i nosaltres vam anar caminant cap a la redacció. I quan Romero i jo estàvem passejant pel carrer, ens va abordar un home força corpulent, uns dos metres d'alt, vestit de vestit i amb el cap rapat. Ens va ensenyar el mòbil, amb el logo d'OkDiario. I ens va dir: “T'he estat fent fotos per a Eduardo Inda”. Es va girar i va marxar, en direcció una altra vegada cap al restaurant.

■ José Manuel Romero i jo ens vam quedar esbalaïts, sense entendre molt bé a què venia el que havia passat. Vam trucar a Leticia de la Hoz: mentre parlava amb nosaltres per telèfon, aquest mateix home va fer amb ella exactament el mateix. El mateix missatge, el mateix tipus corpulent. És aquesta persona de la foto adjunta. Es veu també el logo d'Ok Diario al telèfon.

■ Uns minuts després, a les 16:58, Eduardo Inda em va enviar un missatge de WhatsApp al meu telèfon. Molt breu: “Jojo”.

■ Leticia de la Hoz ens diu que presentarà una denúncia per aquests fets, que considera un intent d'intimidació. Nosaltres ho estem estudiant amb el nostre advocat. Probablement a les properes hores OkDiario publicarà les fotos d'aquest dinar per intentar presentar com una mena de conspiració el que va ser una reunió amb una font, com les que tenim tots els periodistes.

■ I sí, és clar que els periodistes d'elDiario.es ens vam reunir amb fonts. Ja vaig explicar en el passat aquella vegada que fins i tot vaig estar a casa de Francisco Correa, el capitost de la trama Gürtel. És part de la nostra feina. La diferència –entre moltíssimes altres– és que a elDiario.es mai paguem a les fonts: ni per informació ni per les entrevistes. Ni dos-cents mil euros ni dos-cents. Tampoc no recorrem a seguiments pel carrer.

■ Ja us deveu imaginar que no és un tràngol gaire agradable. Aquesta gent fa por».

 

Entrades populars d'aquest blog

El gran èxit del pujolisme va ser intentar convertir el règim del 78 en oportunitats que no sempre es van manifestar

Quan la critica és a Pujol, el país calla. Calla tothom. Callen els hereus polítics i els fills de la minyona. Callen els adversaris que es proclamen rupturistes o que es presenten com alternativa radical

Per saber qui és David Raventós cal començar per la seva aliança amb el subhaster Santiago Royuela, activista ultradretà i franquista declarat