Perinno Lligams

Rajoy, vés per on, és el gran defensor de l’anglès Santi Capellera i Rabassó*periodista L ’argument que ha llançat el líder del PP, en una actitud simètrica a la dels jacobins del PSOE com en Bono i altres elements corrosius, que en aquests temes mantenen actituds clòniques, barroers els uns i sibil•lins els altres, és que davant de l’ús generalitzat de l’anglès arreu del món i del seu coneixement imprescindible, cal fer-se forts en l’anglès com a eina de comunicació universal, conjuntament amb el denominat idioma común de los españoles, és a dir, el castellà i prou. La resta, ja que no ha de fer-se servir més que al clos pairal –que diria en Foix– no mereix més atenció que la que s’ha de donar a les rèmores folklòriques i sentimentals. Com el mateix Rajoy fa respecte al seu gallec natal. Com les grans famílies de la burgesia barcelonina o del funcionariat recalcitrant que durant molts anys han mantingut amb l’exemple el principi segons el qual el català, que fins i tot fa gràcia, s’ha...

Els objectius dels partits i els de la democràcia Santi Capellera i Rabassó*periodista A la Grècia antiga, el gran historiador Tucídides va escriure, fa més de dos mil anys i en referir-se a les conseqüències de la guerra del Peloponès, aquesta reflexió: “més encara, els vincles de la sang eren menys forts que els lligams del partit, ja que aquest inspirava una audàcia sense reserves; perquè la finalitat d’aquestes associacions no era un benefici en conformitat amb les lleis vigents, sinó la satisfacció de la cobejança al marge d’elles”. En aquest sentit, algú que observés la situació actual dels partits a l’estat espanyol podria pensar que les coses no han canviat gaire en tot aquest temps. I si ens decidíssim a llegir l’extraordinari llibre El mundo clásico. La epopeya de Grecia y Roma, de Robin Lane Fox, catedràtic d’història antiga a la Universitat d’Oxford, publicat en edició castellana el maig del 2007, ens adonaríem de les trifulgues constants de bona part de la classe polític...

No es pot frivolitzar davant el perill d’atemptats Santi Capellera i Rabassó*periodista E l passat dissabte dia 19 de gener hauria pogut esdevenir una nova data sanguinolenta per al nostre record, si no s’hagués interromput a temps el pla d’uns presumptes terroristes islamistes a Barcelona. Només la sort, i la guàrdia civil que n’estava al corrent a través de les investigacions que feia temps que portava a terme, van impedir que tal acte de terrorisme, que hagués pogut portar greus conseqüències en víctimes i danys materials, es fes realitat a la capital catalana. En qualsevol ciutat del món, després de conèixer-se un extrem tan greu es detectaria immediatament un intens moviment de forces de seguretat al voltant dels mitjans de transport públics, però en canvi a Barcelona l’alcalde Hereu afirma que no té constància de cap requeriment d’extremar les mesures de seguretat per part del govern de la Generalitat ni del de l’estat, malgrat que els investig...

La polèmica lletra de l’himne deslletrat Santi Capellera i Rabassó*periodista L a lletra proposada de l’himne d’Espanya de moment ha quedat desestimada. Esportistes d’elit i cantants lírics de primera línia com el tenor Plàcido Domingo –pròxim al Partit Popular- s’han negat a acceptar-la i a cantar-la per carrinclona i poc consistent. Si els promotors de posar lletra a l’himne espanyol pensen que, si la seva iniciativa prospera, els ciutadans ens sentirem més espanyols, s’equivoquen de ple. Per què doncs no deixen en pau aquest himne que ni té lletra ni l’ha tinguda mai? I arran d’això m’endinso en una altra qüestió que potser és la veritable espoleta i fonament d’aquest propòsit, i que jo diria que està més que preparat com a estratègia política que no pas com altra cosa. En plena precampanya electoral el Comité Olímpico Español y la Sociedad General de Autores y Editores s’han entestat a introduir un nou element més que patriòtic i tan significativament fet a la mida dels interessos ...

Ens fa canviar d’humor sovint la democràcia? Santi Capellera i Rabassó*periodista S eria ingenu –per no dir absolutament pretensiós– pensar que es pot arribar a tenir la resposta definitiva a una de les qüestions que han suscitat més debat i més controvèrsies entre els politòlegs i els estudiosos i redactors de la teoria política contemporània. I la qüestió es pot abordar, entre altres coses, amb les preguntes, Què és una democràcia? i Ens fa canviar d’humor sovint en el pla personal aquest sistema polític? La proximitat d’unes noves eleccions generals sempre és una bona ocasió per anar una mica més enllà del debat polític del dia a dia, i reflexionar –malgrat que sigui a grans trets i en un petit espai com aquest– sobre el que podem entendre avui per democràcia, cosa potser també pretensiosa per la meva part. Començaré per dir que no crec que es pugui afirmar, per exemple, que la democràcia és el sistema polític que millor s’escau a la idea de procés. És a dir, un sistema capaç d’ad...

Quadrant de Menorca, cultura i societat a IB3 Ràdio Santi Capellera i Rabassó*periodista D es del passat dia 2 de gener IB3 Ràdio emet cada capvespre de sis a set un nou espai cultural anomenat Quadrant de Menorca, que tracta sobre tots els temes susceptibles de ser socioculturals i interessants pel nostre territori. Aquest programa, presentat per servidor i auspiciat a les vies de so i tècniques per Frankie Pizá i José Luis Linares, pretén abordar l’actualitat menorquina a través de personatges rellevants de la cultura illenca, als quals els faig en directe una entrevista en profunditat de caire desenfadat, i que toca des de temes personals del convidat als vessants més especialitzats d’aquest. L’espai disposarà en breu d’una adreça de correu electrònic on es podrà enviar l’anomenada carta diària que llegirem en antena, triada entre totes les més interessants. També obrirem la via telefònica i posarem en marxa una tertúlia cada divendres, per dial...

Quins temps aquells del ministre Brousse Santi Capellera i Rabassó*periodista F rança ha tingut i té la tradició democràtica quasi des que Pèricles va concebre aquesta manera de governar a partir del 495 aC. Una definició força fidedigna del polític grec podria ser aquesta: "Pèricles, molt influent pel seu prestigi i per la seva intel·ligència, i manifestament insubornable, dominava la multitud respectant la llibertat i la guiava més que no pas era guiat per ella [...]. En fi, allò era de nom una democràcia, però de fet el govern del primer ciutadà". (Tucídides, II 64, 8-9). Pèricles doncs, va donar nom a tot el segle V aC. Fill d'un estratega militar reconegut i líder del partit democràtic d'Atenes, va aconseguir que la seva ciutat fos líder política i cultural de la zona Bé, reflexionant seriosament però, i retornant al nostre temps, jo diria que tampoc no és això, ja que l’estat veí n’ha passades de tots colors abans de poder esgrimir allò tan ambigu de les tres di...