Perinno Lligams

Montserrat recupera aspectes molt més que religiosos Santi Capellera i Rabassó*periodista                                                                                        Q uan sembla que el pes de les altres crisis mundanes -d'altra banda socialment letals- poden afectar greument els valors del catolicisme i de la fe cristiana, i quan de fet les ordenacions sacerdotals de l'Església catòlica ja fa anys que a Catalunya i a Europa en general perden pes, Montserrat continua conreant la llavor de la dedicació eclesiàsti...

La plaça Catalunya: avui la seu d'uns indignats E ls que han pretès fer una revolució social pel facebook, a cop de piulada del twitter i via SMS, han optat per ocupar la via pública com a mètode de queixa per les injustícies socials imperants, i que també patim molta altra gent en silenci i cada dia, que malgrat aquestes dificultats seguim a casa i a les nostres feines, si és que les tenim, esperançats en un avenç positiu. Hi ha qui ha volgut comparar aquesta “#spanishrevolution” amb el mític Maig del 68, i personalment diria que cal matisar les dues situacions, i molt. Aquell mes de maig del 1968, pels joves de Praga i de Mèxic va ser realment important i impactant, ja que allà ho patien també en silenci obligat, a causa de la repressió de les sengles dictadures que feia feredat. Paradoxalment, però, les manifestacions es materialitzaven a França de la mà dels joves parisencs de la “gauche divine” d’aleshores, que s’ho podien permetre perquè vivien en un país demòcrata i o...

El PSC, cap a la marginalitat i la inconsistència Santi Capellera i Rabassó*periodista S egurament ningú no ignora la tradicional dualitat del PSC en relació al que fa i el que diu a Catalunya, i el que fa i el que diu a Madrid. I és que, fins ara, al PSC se li coneixien dues cares, com a mínim. Ara però, i a partir de la seva negativa de fer front comú a Madrid amb la resta de forces catalanes per lluitar -a proposta de CiU-, per aconseguir el pagament del Fons de Competitivitat que el Govern del PSOE nega avui a Catalunya, el PSC només n’ensenya una: la que se li va veure al Congrés dels Diputats en discurs i acció. Com era previsible, els socialistes catalans es van arrenglerar amb els espanyols per votar en contra d’exigir al Govern central que faci efectiu el pagament d’enguany del Fons de Competitivitat, tal com ho ha vingut fent els anys 2009 i 2010. La darrera vegada que el PSC va ensenyar l’altra cara va ser fa pocs dies, al Senat, quan va votar en positiu el mateix ...

La Catalunya d’avui: hipotecada i sota mínims Santi Capellera i Rabassó*periodista A Catalunya, el govern tripartit anterior (PSC-ERC-ICV) ens ha hipotecat fins a la sacietat. Ens ha condicionat en passat, en present i en futur. Malgrat tenir acord de finançament, i el dèficit fiscal del país amb l’Estat ser més que colossal, feia temps que estàvem sota mínims i havent de viure de l’avançament del pagament del fons de competitivitat. Allò era viure a crèdit consumint els diners de demà i que encara no havíem guanyat, però, malgrat la injustícia manifesta, era viure. Ara, en canvi, tot i les reiterades crides i demandes que el president Mas i CiU han fet en aquest aspecte al Govern central, Zapatero i el seu executiu es neguen a pagar aquest avançament a Catalunya. Zapatero ara no el vol retribuir, i pel que diu el Govern català no el deixarà anar fins després del 22-M. No es pot entendre aquesta classe de política irresponsable que practica el Govern espanyol i el seu preside...

Canviar la mentalitat de l’Estat: una utopia? Santi Capellera i Rabassó*periodista E l Govern català és conscient que ha de fer els deures, perquè corren mals temps i perquè després de cent dies fa balanç i s’adona que ha rebut una herència nefasta, per mala gestió, mala praxi política i mala administració, a més de falta de previsió econòmica. La Conselleria de Salut, un dels punts de mira d’estalvi del Govern Mas per la important partida pressupostària que hi dedica, i no menys mirat per contribuents i oposició, amatents fa moltes setmanes al que l’executiu català hi retalla (massa pel poc temps que fa que CiU és al capdavant de la Generalitat) rep les crítiques, sovint excessives i fruit de falsos o mals arguments de l’oposició socialista, però també -i molt- de la del Partit Popular. La diputada del PP, Eva García, va adreçar unes paraules certament molt dures i carregades de demagògia i males intencions al conseller Boi Ruiz, davant el Parlament de Catalunya: “que no s’obli...

Mitjans públics de qualitat i amb lideratge Santi Capellera i Rabassó*periodista “Uns mitjans públics molt potents i que són mostra d’orgull de país, són els que posseeix Catalunya”, per la qual cosa no és gens estrany que aquests siguin capdavanters en les audiències, també a les Illes Balears i fins fa poc al País Valencià, malgrat l’aparició en els últims anys i en aquests indrets de ràdios i televisions autonòmiques pròpies com ara IB3 o Canal 9, cosa que reflecteixen tant el Baròmetre de la Comunicació com l’Estudi General de Mitjans (EGM). Doncs d’aquesta manera han estat qualificats pel portaveu del Govern català, Francesc Homs, els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en una clara al•lusió a la seva qualitat i a la gran professionalitat dels seus periodistes i treballadors en general, persones i mitjans referents que poden lluitar mes rere mes pel lideratge d’audiència sense que això estigui renyit amb una aposta per la qualitat i la innovació, ...

La Barcelona turística: un patrimoni de tots Santi Capellera i Rabassó*periodista E n moltes ocasions quan passejo per Barcelona, m’adono del gran potencial de la ciutat i també dels seus pros i contres. Carrers plens de gent, abundant trànsit rodat, comerços de tota mena amb ofertes més que variades; voreres plenes de motos que sovint impedeixen la lliure circulació dels vianants, i alguns policies municipals que, de tant en tant es deixen veure, i que generalment fan cas omís d’aquests vehicles que es desplacen a tota velocitat –amb o sense carril bici- pel tradicional feu dels vianants: les voreres. I podria citar tot un seguit inacabable de coses bones i altres de no tan bones, o directament dolentes que observo en la vida quotidiana de la ciutat on vaig néixer. Tenim una urb molt visitada, famosa arreu del globus per posseir edificis emblemàtics, monuments carismàtics, importants museus i bon lleure, a banda d’una gastronomia de primera línia. A Barcelona es pot gaudir d’espec...