Perinno Lligams

  La Cort Penal Internacional recrea 130 anys després l’Afer Dreyfus contra Netanyahu i Gallant Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 21-11-2024 L'Afer Dreyfus o Cas Dreyfus va ser un escàndol polític que va dividir França durant els darrers anys del segle XIX. El 1894 el Servei d'Intel·ligència francès va descobrir a la paperera de l'agregat militar de l'ambaixada alemanya una carta sense signatura que anunciava l'enviament de documents secrets. Els investigadors van concloure que el capità Alfred Dreyfus, destinat a l'Estat Major i d'origen jueu, n'era l'autor, sense més indici probatori que una lleu semblança cal·ligràfica. Dreyfus va ser arrestat enmig d’un ambient d'exaltat antisemitisme, i empresonat al penal de Cherche-Midi. Sotmès a consell de guerra va ser condemnat per traïció, expulsat de l'exèrcit i deportat de per vida al presidi de l'Illa del Diable, a la Guaiana. El 1895 hi va haver un canvi dels caps del...

  Si jo fos palestí... Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 20-11-2024 Si jo fos israelià i un àrab de Palestina, o sigui, que viu als territoris israelians de Judea i Samaria o, fins i tot, un de Gaza, em preguntés què hauria de fer ara, després que després de 76 anys Israel els ha tornat a vèncer bèl·licament i a deixar sota mínims arran del pogrom que van perpetrar el 7 d’octubre de l’any passat als quibuts pròxims a la Franja de Gaza, el meu consell seria que acceptés que durant més d'un segle, la campanya de terror violent armat contra els jueus que van tornar a un Sió en forma d’Estat, ha fracassat estrepitosament. “Vau matar gent i vau destruir propietats, però això no va aturar ni va desanimar els jueus de reconstituir la seva llar nacional. Vam venir, fins i tot de manera clandestina durant el Mandat Britànic de Palestina, i vam reubicar el nostre patrimoni i hem tirat endavant sempre amb la força que ens caracteritza durant tots aquests anys i, de fet,...

  Trump, d’entrada sí, però amb matisos Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 18-10-2024 Quan fa una setmana el president electe dels Estats Units, Donald Trump, va començar a seleccionar els seus candidats per a un càrrec governamental, molts israelians estaven amatents a la tria per saber si l'equip final seria amigable amb l’Estat d’Israel i els jueus en general. Al principi, quan es va anunciar que l'antic ambaixador nord-americà a l'ONU Nikki Haley i l'exsecretari d'estat Mike Pompeo, que havien estat membres destacats de la primera administració de Trump, no tindrien cabuda en la nova administració, entre l' opinió pública i la premsa israeliana hi va haver certa preocupació ja que aquests dos exmembres de l’anterior mandat de Donald Trump tenien uns posicionaments marcadament pro israelians, tot i que davant la preocupació popular de seguida va transcendir que el president no comptava amb ells per una certa deslleialtat d’aquests cap a la...