Entrades

Els polítics corruptes no solament ja no s’amaguen de ser-ho i d’haver malversat diners públics o haver evadit impostos sinó que si denuncies la seva mala praxi et titllen de mentider o de difamador

Imatge
Manegar impunement mentre el poble calla i atorga Alguna cosa no funciona a Occident. Els líders no escolten els seus pobles. Els mitjans menteixen de manera descarada. I, dir la veritat en veu alta com faig jo periodísticament i personal, sembla, fins i tot, perillós. Segurament passeu per les notícies i us pregunteu: qui dirigeix ​​realment aquest informatiu o aquest programa? Els polítics corruptes no solament ja no s’amaguen de ser-ho i d’haver malversat diners públics o haver evitat impostos que la resta paguem religiosament sinó que, al damunt, si ho denuncies com a periodista, o simplement com a ciutadà, es tornen en contra teva i et titllen de mentider o de difamador perquè s'enerven quan expliques amb detall les seves maldats i indignitats. És el cas de polítics condemnats a anar a la presó per corrupció com Laura Borràs , expresidenta del Parlament de Catalunya amb sentència ferma de quatre anys de privació de llibertat per múltiples delictes, tal com li va passar al ...

Com passa a Barcelona, en pocs anys Dublín ha esdevingut una de les capitals més insegures d'Europa a causa de l'augment migratori, la violència de bandes i els enfrontaments culturals

Imatge
Dublín i Barcelona entre les ciutats més perilloses d'Europa Segons que revelen algunes enquestes locals fetes a la ciutat i la seva metròpoli en les darreres setmanes, la capital d’Irlanda, Dublín, ha passat de ser una de les ciutats més segures a una de les més perilloses d'Europa, amb un fort augment de les taxes de criminalitat, expliquen periodistes irlandesos de diversos mitjans i maneres de pensar que han contrastat les dades. La causa principal és l'augment important de la immigració des de l'any 2004, acaparant gran part dels serveis públics i alterant el teixit social de la ciutat. Els enclavaments ètnics, la violència relacionada amb les bandes i els enfrontaments culturals han provocat la fragmentació i la tensió social en barris abans cohesionats. Les protestes contra la immigració han crescut i el govern irlandès ignora les preocupacions públiques mentre reprimeix la dissidència i la llibertat d'expressió. El sistema polític està compromès al servei ...

El Regne Unit, abans terra capdavantera i avui una burocràcia inflada i en decadència a la vora del col·lapse

Imatge
El Regne Unit, de societat pionera a decadència social absoluta Les Illes Britàniques com a societat capdavantera ja no existeixen. El Regne Unit ha passat de ser un estat pioner a un estat burocràtic víctima d’una plaga de lluites ideològiques internes, declivi econòmic i regulacions excessives en què l'estancament econòmic, la migració massiva i l'increment del cost de la vida han provocat una pobresa generalitzada, l'augment de la gent sense sostre (també abundant entre els mateixos britànics de famílies mitjanes ancestrals que han anat a menys i, per tant, han passat a ser de classe baixa) i la fragmentació social, que es pot percebre a peu de carrer. L'aplicació de la llei i el sistema de justícia s'han esbiaixat políticament i els seus dirigents, amb cosa de 15 anys, han prioritzat la policia ideològica sobre la lluita contra el crim violent. Com passa a Catalunya, vaja. La caiguda del Regne Unit s'atribueix per norma general i a parer de la gent que la ...

L’article de Joaquín Rivera Chamorro LA DECLARACIÓ UNILATERAL DE L’ESTAT CATALÀ DE 1873 publicat e-notícies el dia 12 de març em fa repensar sobre la constant i ancestral manipulació flagrant de la nostra història catalana

Imatge
  La història política de Catalunya no comença, en cap cas, ni amb la primera república espanyola ni el 1873 L’article de Joaquín Rivera Chamorro LA DECLARACIÓ UNILATERAL DE L’ESTAT CATALÀ DE 1873 publicat e-notícies el dia 12 de març em fa repensar sobre la constant i ancestral manipulació flagrant de la nostra història catalana, que sempre hauria de ser rigorosament contrastada i en cap cas s’hauria esbiaixar ni fragmentar a discreció i interessadament en funció del pensament o de l’ideari polític de l’autor o del mitjà en què la publiqui. Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 17-3-25 He de confessar que des que l’amic Xavier Rius va deixar de ser director de l’e-notícies i es van fer càrrec de l’edició i direcció Carles Borja i Arnau Borràs, respectivament (als quals conjuntament amb Guillem Bargalló felicito per la majoria de continguts i entrevistats del podcast La Catalunya Woke ) llegeixo a diari aquest mitjà que ha guanyat força en molts aspectes, tot i ...