Perinno Lligams

Processó tradicional a Verges. Mentre el poble rememora amb respecte els valors d'una cultura mil·lenària, 500 alts càrrecs de la Generalitat cobren sous celestials per desfilar sense penitència, ni trajectòria, ni tampoc vergonya. La Generalitat de Catalunya: una superestructura política sense estat propi, amb sous astronòmics i càrrecs duplicats Cada any, la Generalitat de Catalunya destina més de 50 milions d’euros només en sous d’alts càrrecs i directius del seu entramat institucional i parainstitucional. Aquesta xifra, ja impressionant per si sola, amaga una realitat encara més preocupant: una estructura administrativa sobredimensionada, amb càrrecs duplicats, poc transparents i, en molts casos, difícils de justificar. En un context on sectors com la sanitat, l’educació o la seguretat pateixen mancances cròniques, la pregunta és inevitable: realment cal aquesta superestructura? I, sobretot, està al servei dels ciutadans o d’altres interessos?   Santi Capellera i Rabassó, p...

Macron, el gran valedor d’un utòpic i perillós estat palestí al bell mig d'Israel El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat que França reconeixerà l'Estat palestí el juny de 2025, coincidint amb una conferència internacional copresidida amb l'Aràbia Saudita. Aquesta iniciativa busca fomentar una dinàmica recíproca que encoratgi altres països de l'Orient Mitjà a reconèixer Israel. Macron ha subratllat que aquest moviment recolza tant els drets dels palestins com la seguretat d'Israel, denunciant explícitament la negativa d'Iran i Hamàs a reconèixer l'existència d'Israel, informa Reuters. Emmanuel Macron, doncs, intensifica el seu suport a la creació d’un estat palestí, una postura que ha generat fortes crítiques a Israel, entre la comunitat jueva internacional i per part del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu ja que, en una trucada recent, el president de França va instar el premier israelià a avançar cap a una solució de dos estats, ...

L’ONU: una institució fallida amb data de caducitat Fa gairebé vuit dècades, les Nacions Unides es van constituir com l'esperança d'un món que volia deixar enrere els horrors de dues guerres mundials. Però avui, a les portes dels seus 80 anys, l'ONU sembla més un teatre d'ombres que no pas un far moral del sistema internacional. Aquest article vol posar llum sobre les contradiccions, els silencis i els fracassos d'una institució cada cop més qüestionada. És ridícul que, després de totes les evidències que ho desmenteixen, l'ONU encara tingui l'audàcia d'afirmar que “treballa per mantenir la pau i la seguretat, donar assistència humanitària, protegir els drets humans i defensar el dret internacional” quan resulta que, a més de no fer res d’això, paradoxalment, dona suport als règims més tirànics de tot el món a l’empara del seu funcionament gegantí. Vista la seva àmplia història d'activitats i declaracions en contra, doncs, personalment considero qu...

Què us falta, sinó la voluntat, catalans? El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià proclamava la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat. Aquesta acció venia precedida de la victòria electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 12 d’abril, però no va tenir continuïtat real: al cap de pocs dies, Macià va acceptar el pacte amb el nou govern provisional espanyol i va reconvertir la República Catalana en Generalitat de Catalunya dins de la Segona República Espanyola. Aquell gest simbòlic, esperançador per a molts, va acabar sent un miratge sense poder real ni autonomia efectiva. Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 14-4-25 Dilluns ennuvolat però tranquil i relaxat a la Blanca Subur, al cor marítim i emocional del massís del Garraf. El mar, un pèl picat, es fon amb una boirineta persistent que impedeix veure l’horitzó. Aquest punt visual, des d’on contemplo el paisatge assegut al saló de casa de la meva amiga, amb l’ordi...

Per què els mitjans i les esquerres titllen d’extrema dreta tothom que qüestiona la immigració? ·          L’etiqueta “extrema dreta” ha perdut el seu significat i la gravetat del mot perquè, per mor dels que en tot hi veuen extremisme, s’ha convertit en una eina de manipulació per deslegitimar les veus dissidents que formen part, no de cap radicalisme ni extremisme sinó, de la mateixa democràcia a la qual els acusadors i assenyaladors contraris a les seves idees els intenten negar la pertinença. En un món on qüestionar l’islamisme o les polítiques migratòries descontrolades et converteix automàticament en un “extremista de dreta”, cal preguntar-se: per què passa això? Els mitjans de comunicació i l’establishment, sobretot si és d’esquerres i woke, semblen obsedits a demonitzar qualsevol veu crítica amb l’islam radical o amb la desaparició d’Occident tal com el coneixem. Però, és realment extremisme de dretes oposar-se a una ideologia totalità...