Perinno Lligams

  Yuval Raphael, representant d'Israel, interpreta "New Day Will Rise" durant la Gran Final del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2025 a Basilea, Suïssa, el 17 de maig de 2025.  REUTERS/DENIS BALIBOUSE. Yuval Raphael, vencedora del terror islamista i símbol de la resiliència jueva Aquest dissabte passat, i en aquesta competició internacional dita Eurovisión (tot i que el globalisme uniformitzador lluiti contra les nacions i les sobiranies, coses a priori arcaiques com aquest festival amb un rerefons clarament polític subsisteixen) no em va sorprendre gens que hi hagués una diferència tan gran entre el vot del públic (ja què la israeliana que els terroristes palestins de Hamas van donar per morta durant la seva massacre al sud d’Israel del 7 d’octubre de 2023 al Festival Nova, Yuval Raphael va ser la número 1), i els vots dels jutges, que la van situar  14a. Però com que el recompte final atorga el mateix pes al públic que als jutges, va quedar segona. Queda molt clar...

  Els comptes anònims de l’odi i el combat llibertari des de Twitter Des que Elon Musk va adquirir Twitter el 2022 per 44.000 milions de dòlars i el va rebatejar com a X, la xarxa ha patit una revolució profunda. Sota el lideratge d’aquest magnat iconoclasta, s’han enderrocat moltes de les barreres que imposava l’aliança entre el poder polític, els lobbies globals i la censura progressista. En el punt 23 del meu assaig sobre geopolítica del febrer de l’any passat ja us explicava que internet és una eina lliure que els estats no poden controlar del tot . Musk ha fet d’X un mitjà alternatiu que dóna veu a la voluntat popular, no al “ deep state ” que abans el dominava. Avui, doncs, us explicaré com ha canviat les polítiques de publicació, què ha implementat per combatre la censura, i per què ha guanyat seguidors malgrat les crítiques del bolxevisme globalista d’avui. També us parlaré de l’odi a X contra el Barça, un símbol de resistència catalana, i de com aquests comptes anònims d...

  Alice Weidel descol·loca Friedrich Merz al Bundestag (14/5/2025). Dues cares, dues visions del món. El preu de la llibertat: per una ètica llibertària sense complexos Avui, “lliurement”, he decidit parlar de llibertat i dels llibertaris. D'aquells que entenen la llibertat com el principi bàsic i innegociable de la seva existència. Dels que creuen que tota autoritat ha de justificar-se, i que l'individu, no l'Estat, és el nucli fonamental de la societat. Parlaré del llibertarisme, que no té res a veure amb el llibertinatge, ben al contrari. Parlaré de respecte, de responsabilitat i de coherència, perquè defensar la llibertat implica assumir-ne les conseqüències, i no pas fer-ne una excusa per a l’hedonisme irresponsable o per a l’explotació encoberta. En temps d’hipocresia massiva, d’estats que s’inflen com monstres fiscals, de governs que censuren, que imposen dogmes climàtics, que criminalitzen els dissidents i que controlen cada aspecte de la vida privada, el missatge...

  Sobirania i antiglobalisme, la lluita per l’autodeterminació en un món canviant Tal com assegurava el febrer de l'any passat en el punt 23 del meu  assaig geopolític anomenat "SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS", el terme "woke" es presenta com un producte distorsionat d'idees foucaultianes, impulsat per l'antisemitisme ressorgit i la figura qüestionable d'Edward Said. Aquest últim, promogut per l'elit nord-americana a través del New York Times, va popularitzar la idea de l'orientalisme, culpant els intel·lectuals occidentals de racisme per qualsevol afirmació sobre Orient. Aquesta perspectiva va silenciar la crítica a l'islam, fins i tot davant preceptes alcorànics que inciten a la violència contra els infidels. A les universitats, la identificació "woke" s'ha simplificat a l'exhibició de la bandera palestina, sovint sense comprensió...