dijous, 24 de maig del 2007

Va morir en mi (dedicat...)

Era un capvespre d’ombres llargues, de llum feble i moribunda, com un mar que s’encalma després d’una tempesta i s’afebleixen els seus esquitxos contra les penyes. El paisatge s’eixugava a poc a poc de la llum del dia, com els llençols estesos al clarobscur del hivern. Tu eres al meu costat i jo et mirava, com un infant, com un follet d’algun bosc màgic, com algú que és capaç de renéixer dia rere dia per tornar a reviure la intensitat d’un altre primer cop. I jo et mirava i et demanava, però se'm van tancar el ulls, i el meu sol va morir rere les cortines, i va morir també un tros de la meva infantesa. Van morir també els desitjos, apressats per aquella foscor impensada. Va morir tota la màgia d’un cop de bastó, i va ser com qui mata una mosca que badava caminant pel vidre d’una finestra.

L'ús de propaganda per part de Hamàs amb la complicitat dels mitjans de comunicació internacionals destapa la perillosa guerra psicològica #woke que s'està lliurant a escala mundial

           La primera pàgina del 'New York Post' va publicar valentament allò que altres van ignorar. Caure en la trampa de la propa...