L'atemptat antisemita a Sydney és fruit d'haver situat Israel i els palestins en el mateix pla moral i d'establir una distinció artificial entre judaisme i sionisme

 

     Foto: REUTERS/Izhar Khan

El tiroteig de Hanukà a Austràlia, amb 16 morts, també deixa sota mínims la immunitat dels jueus en aquell país

Els jueus, éssers humans que a més de ser jueus són moltes altres coses, no podran viure amb seguretat enlloc si el món sencer no posa fre a l’antisemitisme, avui disfressat d’antisionisme

La terrible massacre de Bondi Beach amb 16 morts, a Sydney, un atac terrorista contra la comunitat jueva australiana durant Hanukà —una de les festes més felices i sagrades del calendari jueu— ha estat un nou punt d'inflexió terrorífic que no sorgeix del no-res ni del buit. Des del 7 d'octubre de 2023, la comunitat jueva d'Austràlia ha estat vivint un malson sostingut. Aquest brutal atac és el producte directe de la creixent onada d'antisemitisme i antisionisme que s'estén per Austràlia i per tot el món, una onada que es manifesta en crims d'odi i violència contra jueus i israelians, una tendència que s'ha intensificat fins i tot després de l'alto el foc que va posar fi a la guerra de Gaza. Almenys 16 persones han estat assassinades, inclòs l'emissari de Chabad, el rabí Eli Schlanger, i diverses més han resultat ferides, després d'un tiroteig massiu aquest diumenge durant una celebració de la Festa de les Llums segons que han confirmat en una roda de premsa aquest migdia (hora catalana) el primer ministre de Nova Gal·les del Sud, Chris Minns i el comissari de policia Mal Lanyon.

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 14-12-25

Diumenge de Fira de Santa Llúcia. La meva amiga sitgetana i jo hem fet un recorregut per la mostra catalana més especial de Nadal en què, des del 1786, l’avinguda de la Catedral de la capital del país acull desenes de parades a les portes de les festes que endinsen la ciutat de ple en l’ambient nadalenc. Ens comenten alguns paradistes coneguts de sempre que enguany celebren la 239a edició del que és considerat el mercat de pessebres més antic del món i una de les fires més visitades per les festes. La meva sitgetana preferida, que tot i ser nata al país i des de petita haver visitat la Fira, queda embadalida com si la veiés per primer cop i em comenta que ni a l’Alemanya (país dels seus besavis paterns) tan absolutament tradicionalista en aquesta mena d’esdeveniments (que per cert s’han de celebrar envoltats de protecció arran dels atacs islamistes de passades edicions, molt especialment de la de l’any passat en què hi va haver atropellaments massius amb morts i en què les informacions de Vilaweb i altres mitjans del wokisme català deien que eren obra d’islamòfobs, que també cal tenir cara dura i exercir zero l’ofici per negar tals evidències més tard contrastadíssimes) no hi ha ni l’extensió ni l’oferta de la que s’esdevé a la capital de Catalunya amb pessebres i figures amb tota mena de personatges que formen la representació més tradicional de Nadal.

  • Un dels productes més venuts, per exemple, i segons els amics paradistes, és la cova o el portal que representen el naixement de Jesús, però també altres clàssics com els Reis d’Orient, els pastors i el caganer en més de 160 parades exclusives d’aquests productes.
  • Espai dedicat al verd: s’hi poden trobar els clàssics avets de nadal i el Tió (i avui també hi hem vist el Tió gegant), però també branques, rams de vesc de la sort i fulles d’eucaliptus i molt més. Tota aquesta vegetació, procedent en exclusiva dels boscos catalans i de les localitats com Espinelves i altres que s’hi dediquen en exclusiva, es pot trobar en prop d’un centenar de parades.
  • Artesania: també hi trobem detalls de joieria, ceràmica, peces de roba, bosses de mà i joguines per ús propi o per fer regals, tot en unes 30 parades amb aquests tipus d’articles.
  • Simbombes: també hi ha aquest instrument tradicional de Nadal, panderetes i altres objectes amb què fer música per les festes.

Ens allunyem una mica del centre neuràlgic i ens trobem en un lloc determinat del Barri Gòtic amb uns amics periodistes israelians que ens expliquen la massacre d’avui a Austràlia, un nou i vergonyós atac antisemita indiscriminat que ens entristeix perquè demostra que malgrat l’Holocaust, el món continua pres de l’odi antisemita i, els més adeptes al terror i a aquest mateix odi, no dubten a utilitzar les armes i els moments de més felicitat familiar per portar a terme assassinats i massacres com la del 7 d’octubre de 2023, que va fer 1.200 morts i més de 250 segrestats, molts dels quals han acabat assassinats pels segrestadors o han estat en captivitat fins fa unes quantes setmanes. I d’això escriuré avui.       

1.    Què ha canviat? Com hem arribat aquí?

■ L'impacte d'aquest darrer atac antisemita repercuteix no només en la comunitat jueva, sinó també en tota la societat australiana en general. Durant anys, hi va haver la reconfortant il·lusió que Austràlia era immune a l'antisemitisme. Fins i tot ara, continua sent difícil per al públic en general, i especialment per als líders governamentals, interioritzar que aquesta realitat ha canviat fonamentalment. En els darrers mesos, malgrat el fort augment dels incidents antisemites i la violència contra els jueus, les autoritats han tranquil·litzat repetidament la comunitat jueva: "Tot anirà bé. Esteu segurs i protegits". I, tanmateix, som aquí, davant d'un altre atac terrorista d'un tipus que Austràlia no havia vist mai abans, dut a terme descaradament i sense cap mena de por.

2.    L'antisemitisme a Austràlia avui

■ Durant dècades, Israel va gaudir d'un ampli suport bipartidista dels governs australians, un suport que també va estendre un paraigua protector sobre la comunitat jueva. Però en les eleccions recents, es va produir un canvi. El govern actual va adoptar un enfocament aparentment "equilibrat": va situar Israel i els palestins en el mateix pla moral i va establir una distinció artificial entre el judaisme i el sionisme (que seria com dir que el catalanisme i el nacionalisme català són coses diferents; què és doncs un catalanista sinó un amant de la nació catalana?). No podem afirmar que aquest d’avui és un govern antijueu. Però el canvi retòric i polític ha creat un buit perillós, que s’ha emplenat ràpidament per veus extremistes que de sobte s’han sentit legitimades per actuar obertament.

3.    Cal aturar l’amenaça antisemita arreu i per sempre

■ L'antisemitisme a Austràlia –i a nivell mundial– ha arribat a nivells no vistos des d'abans de l'Holocaust. El govern australià ha de reconèixer aquesta realitat i respondre-hi amb decisió. Si no ho fa, tràgicament, ens enfrontarem a més atacs com el de Sydney.

■ Crec, com a periodista, analista, operador semàntic de la realitat i també com a Santi Capellera, humà i amb emocions i sentiments, que els líders australians han de passar de les paraules a l'acció. Han de lluitar contra l'antisemitisme de manera proactiva, no només intentar —i fracassar com en aquesta ocasió— protegir reactivament les comunitats jueves, sobretot després d’aquesta acció que ha causat tants danys morals i la pèrdua de 16 vides humanes.

■ Aquesta lluita ha de prendre totes les formes necessàries: educació, legislació, aplicació de la llei, diplomàcia pública i un lideratge moral clar. Aquest és el moment d'una acció real i valenta. Sense això, els jueus, éssers humans que a més de ser jueus són moltes altres coses, ja no podran viure amb seguretat, ni a Austràlia, ni enlloc que continuï negant la gravetat d'aquesta amenaça ancestral.


Entrades populars d'aquest blog

El gran èxit del pujolisme va ser intentar convertir el règim del 78 en oportunitats que no sempre es van manifestar

L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

Sílvia Orriols posa el dit a la nafra amb un discurs centrat en la identitat i la seguretat que connecta amb un poble fart de mentides i disposat a lluitar per la llengua i la nació