Perinno Lligams

Les mil i una nits del president de l’Iran Santi Capellera i Rabassó*periodista L a sentència dels atemptats de Madrid em recorda que el president de l’Iran, Mahmud Ahmadinejad, fa cosa d’un més i escaig va afirmar rotundament que Israel ha de ser "esborrat del mapa". El president iranià, a més, va explicar davant les Nacions Unides que a l’Iran no hi ha homosexuals i que l’holocaust va ser una enganyifa inventada per repotenciar encara més el poder dels jueus al món i justificar l’Estat d’Israel. Els exabruptes del líder de Teheran, que va guanyar les eleccions presidencials fa menys de sis mesos, van provocar una dura condemna dels Estats Units, la Unió Europea i d’Israel. Els representants d’aquests països van fer una crida a aturar Ahmadinejad, amb l’amenaça de l’expulsió de l’Iran de les Nacions Unides.Aquesta és la primera vegada des de fa molts anys que un alt dirigent de l’Iran preconitza en públic la desaparició de l’Estat d’Israel, malgrat que ja és ben sabut que aq...

Les incòmodes veritats i utopies d’Al Gore et al Santi Capellera i Rabassó*periodista A l Gore ha guanyat el Premi Nobel de la Pau del 2007 per la seva lluita contra el canvi climàtic. Ho ha fet conjuntament amb l’International Panel on Climate Change (IPCC), la xarxa científica creada per l’ONU per estudiar aquest mateix fenomen. Tots dos han tingut un paper decisiu per sensibilitzar la gent sobre un dels grans reptes que té plantejats la humanitat, però el cert és que observades les reaccions públiques a fons, la concessió ha estat rebuda amb divisió d’opinions. Fracassat el seu intent de guanyar la presidència dels Estats Units, Al Gore és vist per molts segments polítics i socials com un hàbil propagandista d’ell mateix, que ha trobat en el filó ecologista i en el llibre i el documental “Una veritat incòmoda”, que ha impulsat i protagonitzat, un argument per tornar a tenir pes, nom i presència internacionals. Ara viatja arreu del món fent conferències i rebent els honors de totes l...

Adéu doncs, Albert Boadella Santi Capellera i Rabassó*periodista E l sempre polèmic dramaturg torna a ser notícia i, no precisament , tal com ens té acostumats des de fa anys, per dedicar lloances a la terra on va néixer i en la que es va desenvolupar cuturalment i professional. Boadella anuncia ara, a través d’un llibre presentat en el decurs del trajecte d’una “golondina” al Port de Barcelona –com si d’una genialitat estravagant d’en Dalí es tractés-, que no tornarà a actuar a Catalunya, i fa responsable la societat catalana de ser un malcontent amb gairebé tot i tohom que faci i desfaci en els aquests límits territorials. Boadella acusa la societat catalana –tota- del seu descontentament personal, i de la seva més que tangible derrota com a professional de la faràndula a les terres de parla catalana, sobretot darrerament que ha quedat en l’ostracisme, i pràcticament oblidat per tothom. Però el que més li dol a Boadella és el seu estrepitós fracàs al Principat com a polític i com a l...

A cor que vols, entre socialisme i nacionalisme Santi Capellera i Rabassó*periodista Després de les polèmiques dels darrers mesos entre l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i el seu partit, per temes com la continuïtat al capdavant de la presidència del Govern –d’on va ser apartat per ordre directa de Rodríguez Zapatero- , l’expremier català va donar a entendre que ja no era ni militant de base del PSC. Fa uns dies, en el decurs del programa “Problemes domèstics” de Catalunya Ràdio, que condueix el CQC Manuel Fuentes, Maragall va afirmar que ja no pagava la quota de militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, i també va anunciar que feia uns mesos li havien diagnosticat un principi d’Alzheimer, notícia que “alguns havien aprofitat malintencionadament”, segons que va dir. De fet la baixa en la militància socialista no sorprèn, perquè ben mirat aquesta era una mort anunciada fa molts mesos. Rodríguez Zapatero va fer honor al seu tarannà, i va donar l’e...

Menorca surt molt més ara que abans a IB3 Santi Capellera i Rabassó*periodista He observat atentament les evolucions i canvis que IB3 ha fet en aquests darrers mesos, i constato que des que el nou executiu balear, encapçalat pel president Francesc Antich, va prendre les regnes del Govern, els canvis a la televisió pública IB3 han estat substancials. Crec que això ha estat per bé i en alça de la qualitat de la programació, sobretot la informativa. Ho dic amb coneixement de causa perquè a banda d’haver treballat a la redacció de Menorca de la televisió pública del Govern, sóc telespectador habitual per causes tan òbvies com la meva feina. Els informatius d’ara crec que tenen una qualitat i una objectivitat bastant superior a la de fa uns mesos, quan jo treballava allà. Les substitucions i les noves incorporacions dels presentadors i directius de les emissores públiques, han aportat una alenada d’aire nou al anquilosat producte audiovisual que fins ara rebiem a les nostres llars. Voldria ...

Bona l’ha feta Ibarretxe amb la consulta popular! Santi Capellera i Rabassó*periodista L a decisió del lehendakari Ibarretxe de convocar un referèndum el 25 d’octubre de 2008 obre la porta a un any de discussions inacabables. L’orientació de l’esmentada consulta és, de moment, un brindis al sol, perquè parteix d’un supòsit que, coneixent la política espanyola, no es pot donar: la lleial negociació entre l’estat i una part d’aquest –Euskadi en aquest cas- sobre el dret d’autodeterminació. Amb el PSOE ja seria difícil que això succeís, però és que si per casualitat el PP guanyés les eleccions del mes de març vinent, llavors seria impossible del tot. Quan això passi si guanya el PP, i enviï els soldats a Vitòria per deixar clar qui mana de debò, què farà Ibarretxe? Doncs molt probablement convocarà el poble basc “a una consulta il·legal”, a l’estil de les que també s’han fet sobre el deute i coses així (semitolerada, per tant), que potser tindrà molta participació però uns efectes pràctic...

El propi poder, l’únic que permet els grans canvis Santi Capellera i Rabassó*periodista L libertat, igualtat i fraternitat, tres termes que són massa amplis per fer-los servir de referent únic, i són probablement les divises que més s’han usat per justificar totes les atrocitats conegudes arreu del món. Hi ha dues opcions extremes: eliminar la llibertat o eliminar la igualtat com a objectius de l’estat. El comunisme eliminava la llibertat, l’anarquisme conservador la igualtat. Ambdues donen problemes, com és sabut. Les discussions polítiques d’aquesta mena normalment obvien el context, són reflexions teòriques que difícilment troben la seva aplicació pràctica en un país determinat si no és a base de violència. I la recerca de l’equilibri en cada cas és la principal batalla política que hi ha darrere les declaracions més innocents. Avui, totes les democràcies occidentals són liberals en certa mesura. És a dir, totes tenen la llibertat com a dret fonamental. Però la llibertat, la llibert...