Perinno Lligams

Campanyes i discursos , Santi Capellera i Rabassó *periodista http://perinnolligams.blogspot.com Queda clar que Ada Colau segueix sent una activista amb càrrec d'alcaldessa a l'Ajuntament de Barcelona, però d'alcaldessa només en té el nomenament i l'acta, com si fos una funcionària més o una delegada, no pas la líder de l'Ajuntament de la capital d'un país que cal prioritzar pertot i arreu. Evidentment, la pròpia llibertat de gestionar com vulgui és indiscutible, però els barcelonins, en la seva gran majoria, necessiten tenir un primer edil pel qual la capital de Catalunya sigui la màxima preocupació, i que intenti aconseguir que aquesta capital arribi a les màximes cotes en tots els aspectes. No pas que la difumini i l'empetiteixi. Anar a fer campanyes polítiques a altres derroters en defensa de no se sap ben bé què, quan a Barcelona i a Catalunya estem vivint un moment polític excepcional, no ajuda gaire a que els seus electors i tota l...

Mani de la CUP contra el Tribunal Constitucional * Santi Capellera i Rabassó, periodista Compatriotes de la CUP, m'agrada que reaccioneu de manera immediata i us mogueu per Catalunya i les seves essències nacionals: si senyor! Ara, apliqueu a la resta aquesta excepcionalitat puntual -que potser serà llarga- per què estem passant al país. Entenc que no us agradi Mas, que no us agradi CDC. O una part de CDC que a mi, un nacionalista socialdemòcrata esquerranós convençut, periodista per a més INRI -fill d'un nacionalista socialdemòcrata esquerranós (ACS) més convençut encara, que va ser un il·lusionat fundador en una part del país tan complicada com el Priorat d'aquest nostre ramat convergent- amb 40 anys de carnet gairebé heretat, tampoc no m'agrada, sincerament. I no és d'avui: és des de sempre. Sobretot no m'agrada -ni m'ha agradat mai- aquella part tan, tan pròxima a Duran en què no sé sap qui és qui. Una part que encara hi és i que espero que ...

De vestits i poltrones –Raimundo Viejo-   * Santi Capellera i Rabassó, periodista E ls trencaments polítics mai no s'han fet sense revolucions bèl·liques, però també pacífiques o intel·lectuals. La nostra, la Revolució Catalana, n'és un clar exemple. I cal acceptar els nous temps i els nous vents, només faltaria voler perpetuar les estructures malgrat que moltes estiguin putrefactes, però, no és només això. Les coses i el món mateix canvien constantment, i és inútil (com fan els immobilistes de les espanyes) voler aferrar-se a la seva suposada història, escrita per ells -els habituals guanyadors- plena d'èpica bèlica de batalles pretèrites que no suma res de res; al contrari. Però s'entossudeixen i només esgrimeixen aquesta seva "grandeur", un cartró sense res a l'interior que sigui capaç d'enamorar ningú. Però ells ho intenten i piquen contra les onades que els vénen de cara i que es van tornant tempesta de manera inexorable. I malgrat tot ...

L’odi mai no triomfa a Catalunya   * Santi Capellera i Rabassó, periodista L a dimissió de Gemma Ubasart al capdavant de Podemos Catalunya era la crònica d’una mort anunciada i que s'esdevingués només era qüestió de temps. Aquesta noia, tot i ser una professora universitària, diuen que amb un doctorat i altres parafernàlies de titulitis aguda amb parapet funcionarial assegurat com tots els dirigents del fals neocomunista Podemos, no ha estat mai a l’alçada de les circumstàncies polítiques del país, perquè ha volgut vendre esquerranisme suposadament igualitari per tothom encara que exceptuant-ne molta gent de la societat catalana que té un altre pensament i uns altres paràmetres de vida. I aquí ja hi brolla el sectarisme mafiós de què precisament acusen tothom que no és com ells, la qual cosa és ben trista i lamentable. Aquesta noieta, que és com Gemma Galdón, filla d’una casa acomodada en què li han procurat un benestar, una preparació acadèmica i un lloc a la nostr...

Què se n’ha fet dels immigrants de les pasteres? Santi Capellera i Rabassó *periodista Trobo admirable la solidaritat amb les persones afectades per guerres, conflictes ètnics i repressions dictatorials. I crec, com han manifestat els integrants de la llista de Junts pel Sí, que donar-los ajut en tots els aspectes i acollir-los és una demostració de sentiment humanitari. Perquè tota aquesta gent mereixen tenir una existència digna, naturalment. Tant refugiats que marxen dels perills de les bombes i els atacs personals etnicistes i ideològics, com immigrants que, per causa econòmica, passin gana i penalitats als seus països d’origen, siguin els que siguin, i estiguin immersos en conflictes armats o no. Dit això, jo em pregunto, on són avui tots els immigrants de les pasteres, moltíssims dels quals encara naufragaven i morien fa un mes escàs en aigües de la Mediterrània, i que queien com a mosques dia sí, dia també? Els immigrants subsaharians, marroquin...

És Colau qui lliga el MWC fins el 2023? *Santi Capellera i Rabassó, periodista                                                                                                                         En relació al Mobile World Congress (MWC), cal deixar clar que aquesta va ser una excel·lent gestió de l’equip de govern de l’alcalde Xavier Trias i de la Fira de Barcelona que, malgrat els en...

Els nostrats traïdorets de TV3 i Catalunya Ràdio Santi Capellera i Rabassó *periodista Aquests  traïdorets nostres de TV3 ja fa molt de temps (des del mandat de l'inefable tripartit exactament) que aprofiten qualsevol eventualitat per repetir les paraules "España, español, españols" reiteradament i ensenyar la rojigualda en cada TN o programa de producció pròpia, i en cada imatge que poden. Fins i tot, no se'n descuiden i l'ensenyen en els gossos experts que "des del Creixell" (Tarragonès) aniran amb missió de salvament al Nepal, no sigui que algú no sàpiga que els cans representen la "España Grande y Libre", concepció que sembla que cada dia abracen de manera més oberta. A TV3 ja s'han acabat els vaixells, que s'han tornat "barcos"; i les pasteres, que s'han convertit en "pateres", i l'Estat espanyol, que s'ha tornat directament “España” sense matisos. I els Països Catalans, en boca d'algu...