Perinno Lligams

L’ONU: una institució fallida amb data de caducitat Fa gairebé vuit dècades, les Nacions Unides es van constituir com l'esperança d'un món que volia deixar enrere els horrors de dues guerres mundials. Però avui, a les portes dels seus 80 anys, l'ONU sembla més un teatre d'ombres que no pas un far moral del sistema internacional. Aquest article vol posar llum sobre les contradiccions, els silencis i els fracassos d'una institució cada cop més qüestionada. És ridícul que, després de totes les evidències que ho desmenteixen, l'ONU encara tingui l'audàcia d'afirmar que “treballa per mantenir la pau i la seguretat, donar assistència humanitària, protegir els drets humans i defensar el dret internacional” quan resulta que, a més de no fer res d’això, paradoxalment, dona suport als règims més tirànics de tot el món a l’empara del seu funcionament gegantí. Vista la seva àmplia història d'activitats i declaracions en contra, doncs, personalment considero qu...

Què us falta, sinó la voluntat, catalans? El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià proclamava la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat. Aquesta acció venia precedida de la victòria electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 12 d’abril, però no va tenir continuïtat real: al cap de pocs dies, Macià va acceptar el pacte amb el nou govern provisional espanyol i va reconvertir la República Catalana en Generalitat de Catalunya dins de la Segona República Espanyola. Aquell gest simbòlic, esperançador per a molts, va acabar sent un miratge sense poder real ni autonomia efectiva. Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 14-4-25 Dilluns ennuvolat però tranquil i relaxat a la Blanca Subur, al cor marítim i emocional del massís del Garraf. El mar, un pèl picat, es fon amb una boirineta persistent que impedeix veure l’horitzó. Aquest punt visual, des d’on contemplo el paisatge assegut al saló de casa de la meva amiga, amb l’ordi...

Per què els mitjans i les esquerres titllen d’extrema dreta tothom que qüestiona la immigració? ·          L’etiqueta “extrema dreta” ha perdut el seu significat i la gravetat del mot perquè, per mor dels que en tot hi veuen extremisme, s’ha convertit en una eina de manipulació per deslegitimar les veus dissidents que formen part, no de cap radicalisme ni extremisme sinó, de la mateixa democràcia a la qual els acusadors i assenyaladors contraris a les seves idees els intenten negar la pertinença. En un món on qüestionar l’islamisme o les polítiques migratòries descontrolades et converteix automàticament en un “extremista de dreta”, cal preguntar-se: per què passa això? Els mitjans de comunicació i l’establishment, sobretot si és d’esquerres i woke, semblen obsedits a demonitzar qualsevol veu crítica amb l’islam radical o amb la desaparició d’Occident tal com el coneixem. Però, és realment extremisme de dretes oposar-se a una ideologia totalità...

  Els aranzels de Donald Trump, funcionen!   ·          Els aranzels que a partir d'ahir dilluns el govern dels Estats Units d’Amèrica (EUA) amb Donald Trump al capdavant de la presidència apliquen, funcionen, perquè són exactament allò que necessita el món lliure per seguir existint com fa segles Segurament us ha arribat la remor de la indignació generalitzada dels polítics i comentaristes dels mitjans subvencionats i públics pagats absolutament pel govern woke de Vichy del nostre païset del “never jamai” que es dediquen a remarcar, entrevistar i fer homenatges al Parlament de Catalunya a personatges nefastos relacionats amb el tràfic de drogues i altres despropòsits, amb els titelles socioconvergents Salvador Illa i Josep Rull al capdavant, i aquí no passa absolutament res de res. Vinga, que “to er mundo e güeno!”. Els titulars dels activistes que es diuen periodistes, pagats amb sous procedents dels impostos dels catalans, dels te...