Els aranzels de Donald Trump, funcionen!
· Els aranzels que a partir d'ahir dilluns el govern dels Estats Units d’Amèrica (EUA) amb Donald Trump al capdavant de la presidència apliquen, funcionen, perquè són exactament allò que necessita el món lliure per seguir existint com fa segles
Segurament us ha arribat la remor de la indignació generalitzada dels polítics i comentaristes dels mitjans subvencionats
i públics pagats absolutament pel govern woke de Vichy del nostre païset del “never
jamai” que es dediquen a remarcar, entrevistar i fer homenatges al Parlament de
Catalunya a personatges nefastos relacionats amb el tràfic de drogues i altres despropòsits,
amb els titelles socioconvergents Salvador Illa i Josep Rull al capdavant, i
aquí no passa absolutament res de res. Vinga, que “to er mundo e güeno!”. Els
titulars dels activistes que es diuen periodistes, pagats amb sous procedents
dels impostos dels catalans, dels teus, dels meus, dels de la iaia Maria i del
tiet Joan criden Armagedon econòmic! El comentarista a sou dels globalistes ha
quedat “col·laUpsat”: "Trump aplica els aranzels!", criden. "Amenaça
l'ordre global!"... Bé, això. Però resulta que l'anomenat "ordre
global" no ha aportat res més que un descens per a Occident, i els
aranzels de Donald Trump són la correcció que fa temps que s'espera. O si més
no, la correcció que fa molt temps que esperem molts que ja passem de la
seixantena i que hem treballat molt igual que els nostres avantpassats perquè
aquest món sigui civilitzat com és, occidental com és i lliure, sí, lliure!, com
és, perquè ara quatre idiotes que el volen liquidar per fer un món d’esclaus a
la seva mida i benefici, o sigui i ho reitero, els globalistes com Soros, Gates
i les seves hordes de criminals col·laboracionistes, es carreguin segles de
civilització occidental en quatre dies.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 8-4-25
Dimarts assolellat i relaxat a la Blanca Subur, al cor
marítim del Garraf. Mar plana, blava i verda i cel clar amb boirineta a l’horitzó
que a poc a poc el sol va esvaint per netejar la visual i destacar el cromatisme d’aquest dia de feiner
de primavera, un regal pels que ja no hem de fer horari laboral per raons d’edat
i perquè ja n’hem tingut prou amb mig segle només interromput per les vacances anuals
i dos mesos per la COVID, el 2020. La vida continua i els que hem tingut la
sort de treballar en oficis relacionats amb les ciències socials, generalment
seguim treballant a casa fins que, com Josep Pla, Eugeni Xammar, Josep Carner, Agustí Calvet Gaziel, JV Foix o
altres mestres del periodisme nacional català contemporani, acabem d’escriure
perquè ens tremola el pols (o ni encertem les lletres del teclat, en el cas
actual) o ens falla la vista, les quals coses, de moment, aquest que redacta i
per sort encara no pateix.
Ahir
us parlava de la caiguda de les borses a tot el planeta com a conseqüència de
la revolució econòmica que l’aplicació dels aranzels de Donald Trump havia
causat a nivell mundial, i avui en faré una segona part en què intentaré
fer aportacions igual de reflexives perquè tot aquest moviment econòmic
revolucionari de substitució d’armes i camps de batalla per economia de
conquesta (per citar un símil del moribund bel·licisme) és molt important per a
tots, especialment per aquells que fins ara, creguts que les coses mundanes són
eternes i que les momes duren per sempre, han estat ajaguts dormint a la palla
mentre altres com Donald Trump i el seu equip de patriotes (en el sentit de no
deixar caure el país, terme que faig servir habitualment per referir-me a
aquests fets i a altres de conservació de les sobiranies nacionals i dels
ancestres de cada pàtria i que s’aparta absolutament del patrioterisme) han
estat treballant de manera incansable i lluitant contra el pistolerisme dels gàngsters
globalistes com els criminals Soros, Gates i les seves tropes d’arreplegats
aprofitats fills de mala mare que ens pretenen esclavitzar a tots, i
això també ho explico en el darrer punt, el⚫24, del meu assaig de fa gairebé
un any i mig: llegiu-lo, si teniu una estona. I si podeu llegiu també els
dos anteriors (22 i 23) en cas que no tingueu temps de llegir-lo tot, que per
això el vaig fragmentar.
1.
Evitar la
destrucció total d’Occident
■ Ningú no pot negar, ho miri com ho miri, que el sistema globalista ha
destruït la indústria occidental, ha depassat el deute retornable i ha deixat
les nacions vulnerables: els aranzels de Donald Trump, doncs, aplicats als EUA
i a qualsevol nació o estat que es vulgui recuperar de veres, són la correcció
que necessita Occident i que necessitem aplicar col·lectivament durant
dècades.
■ Perquè aquests aranzels generen ingressos massius sense gravar els
ciutadans, protegeixen els llocs de treball locals i fan que els explotadors
estrangers paguin la seva part tal com és normal en qualsevol transacció
econòmica. Els aranzels redueixen els dèficits comercials, reconstrueixen la
producció interna i rebaixen en molts enters la dependència perillosa dels
règims hostils. I també són armes estratègiques que, tal
com escrivia en el meu article d’ahir en aquesta mateixa publicació,
s'utilitzen per pressionar les potències estrangeres, defensar la llibertat
d'expressió i exigir un tracte just com a països sobirans i nacions amb idiosincràsia
pròpia.
■ Ja sé que en llegir aquests paràgrafs els aferrats al
globalisme de manera malaltissa (que actua com una droga en el cas de l’aplicació
de tots els principis woke dissenyats amb aquest objectiu: vegeu el punt⚫23.
EL WOKE del meu assaig sobre l’eugenisme, el semitisme i la geopolítica) em
qüestionaran les afirmacions i el gran servei que aquesta posada en marxa
econòmica engegada pel president nord americà pot aportar a tot el món
occidental, però, si no el defensem nosaltres aquest sistema i aquesta
civilització, qui ho farà? Deixarem morir i tirarem a l’aigüera tants anys de
construcció i d’esforços de tantes generacions per assolir un món lliure (si
més no més lliure que la resta de mons del planeta)? No! De cap manera. Obriu
els ulls i observeu bé. I, sobretot, estudieu, que sempre hi sou a temps. I
estudieu economia real; no fantasmades utòpiques.
■ La Unió Europea, que va cap al seu final sostenible, i tots els països que hi pertanyen, s’haurien de deixar de collonades de guerres i de fer enemics allà on no n’hi havia, com és el cas de Putin i Rússia, cosa que després de les anàlisis de la realitat i de les veritats constatables (no de contes inventats) ja no discuteix ningú tret dels oficialistes a sou, que segueixen amb la matraca ad infinitum perquè, és clar, cobren per dir allò que els diuen que diguin. Altra cosa, tal com dic i explico amb proves fefaents, és la veritat, que dir-la i, sobretot, escriure-la, darrerament està més castigat que mai. La Unió Europea, per anar pel bon camí, hauria de fer un gran pacte amb els EUA, que és el seu aliat natural i no anar buscant problemes i omplint el continent de persones foranes; haurien d’incentivar el creixement econòmic, com fa Donald Trump, i també el demogràfic. I emplenar les ciutats i les llars d’Europa de nens i nenes europeus i fills i nets d’europeus; no intentar fer genocidis substitutoris perquè això beneficia els criminals globalistes i els seus objectius esclavistes. I això mateix ho haurien de fer el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i altres nacions occidentals o amb sistemes occidentals. Totes elles haurien de seguir l'exemple de Trump, no burlar-se d'ell, perquè la sobirania, la força i la supervivència estan en joc. I no és tremendisme ni fals alarmisme. Analitzeu bé la situació i penseu, sobretot, penseu, que és un dret i un privilegi humà i no fa cap mal. Creieu-me.
2.
Occident: compendi
d’economies i sistemes fallits
■ Alguns aclariments: els Estats Units s'ofeguen en
deutes. Més de 34 bilions de dòlars i escalada. La ràtio deute/PIB ronda el
120%, un nivell que abans es reservava a les economies fallides. I el sistema
global que els va portar allà, el defensat pels tecnòcrates de Davos, els
buròcrates no elegits del Banc Mundial, els responsables de l'aplicació de
l'FMI i els portaveus del Fòrum Econòmic Mundial, és el mateix que va buidar la
seva indústria, va enviar riquesa a l'exterior i va convertir la major economia
industrial de la història de la humanitat en una capa de consumidor addicte al
deute. La resposta de Trump i els seus economistes, doncs? Aranzels. No per
castigar, sinó per reiniciar. Tothom que ha estudiat una mica coneix el New Deal, aplicat pel 32è
president dels EUA Franklin Delano Roosevelt entre el 1933 i el 1938, després
de la Gran Depressió, oi? Doncs, això mateix amb les seves lògiques
variacions de passats 92 anys i aplicat a tota l’aldea global i precisament
contra la globalització depredadora que se'ns està menjant vius a tots. Ho reitero: penseu-hi. Penseu!
■ En imposar aranzels (10%, 30%, fins i tot 54% a la
Xina en qui precisament es reflecteix en aquest viratge econòmic), Donald Trump
està fent el que haurien d'haver fet els líders occidentals fa dècades. Amb
aquesta posada en pràctica econòmica, el 47è president dels EUA està creant un flux massiu d'ingressos federals
sense augmentar els impostos a les famílies nord-americanes. En lloc d'esprémer
els treballadors i els productors, està fent que les corporacions estrangeres
paguin, simplement i justa allò que els pertoca. I ara ho paguen i abans no. I aquesta lògica, qui no la reconegui és perquè és
negacionista de la realitat tangible, perquè és una lògica inapelable i a prova de bomba. Els aranzels
generalitzats podrien aportar centenars de milers de milions anuals. I això no és
especulació: és una realitat econòmica, sempre que els volums comercials es
mantinguin. I encara que els preus pugin lleugerament, aquest és un preu que
val la pena pagar. És millor pagar una mica més pels béns de fabricació local
que pagar tot en sobirania a les economies estrangeres de treball esclau. I això
tampoc no és nou. Històricament, els aranzels eren la principal manera en què
Amèrica finançava el seu govern, molt abans que es concebés l'impost sobre la
renda. Van pagar la infraestructura, la seguretat nacional i el creixement. I
lluny d’incomplir les regles, avui Donald Trump està tornant a la fundació de
la Unió.
■ Aquest és el primer cop contra el globalisme que,
reitero que personalment i com Occidental, celebro: recaptar diners sense
dessagnar la teva pròpia gent, tal com fa 613 anys que ens passa als catalanets
que depenem de Castella, Espanya, des del Compromís de Casp i la traïció de Bernat
de Gualbes al respecte. Un graciós pro espanyolista com Pujol i com
Puigdemont, entre altres miserables arrossegats i llepes dels ocupants.
3.
La previsió de
beneficis no s'atura aquí
■ Els aranzels de Trump també afecten el cor del
dèficit comercial d'un bilió de dòlars dels EUA. Aquesta xifra no és només
sorprenent, sinó que és una responsabilitat estratègica. Una nació que
consumeix més del que produeix, any rere any, és una nació que hipoteca el seu
futur. Cada any, els EUA envien un bilió de dòlars a l'exterior, sovint a règims
que s'oposen als seus valors, només per alimentar la bèstia del consum. I això
va contra la pròpia economia i el creixement nacional.
■ Heus aquí, doncs, com els aranzels giren el guió econòmic
seguit fins ara pels darrers vuit o deu governs nord-americans. Desencoratgen les
importacions barates, tornen a fer la producció nacional competitiva i
possibiliten que es quedin més dòlars a casa. Redueixen la dependència de
creditors hostils com la Xina i el Japó. I a mesura que augmenta la producció
interna, també augmenta el PIB, millorant la relació deute/PIB no per
l'austeritat, sinó per la fortalesa. Trump està atacant la malaltia, no els
símptomes. I aquesta és la mare dels ous.
■ I la cosa no s’acaba aquí perquè resulta que els
aranzels no són només política econòmica, sinó que són armes geopolítiques, i
Donald Trump ho sap. Per això també els utilitzarà per forçar règims
desfavorables i aliats febles per igual a la taula de negociacions. Els
aranzels elevats poden obligar els països a comprar productes americans, obrir
els seus mercats, invertir en indústries nord-americanes i, sí, també, deixar
d'interferir en la llibertat d'expressió. Ho
explicava a bastament en el meu article d’ahir.
■ Imagineu-vos dir-li a un règim: si voleu que us abaixem els aranzels,
deixeu de censurar plataformes americanes com Meta i X. Aquest és el tipus
de palanquejament que hauria d'utilitzar Occident, no rendir-se. Alguns
fins i tot suggereixen que els aranzels es podrien utilitzar per pressionar les
nacions que tenen deutes perquè perdonin o reestructurissin les obligacions
dels EUA a canvi d'alleujament comercial, convertint el mercat de consum nord-americà
en una moneda de negociació. I això no és poca cosa. Aneu sumant i calculant i
us adonareu que aquestes no són teories d’economia salvatge sinó jugades
estratègiques d'un home de negocis molt experimentat i triomfant i d’un govern que
entén el joc a llarg termini. Ni més ni menys.
4. Els aranzels també protegeixen els treballadors
i els petits empresaris i comerciants
■ “No puc competir. M’enfronto a productes d’importació
elaborats per treballadors que guanyen dos euros al dia en països sense
estàndards de seguretat. Si no canvia res, em veuré obligat a tancar”. Això
és economia salvatge, no competència. Bé, més que economia salvatge
personalment diria que és directament sabotatge. I el mateix passa amb les franquícies
que paguen molts diners per locals emblemàtics de tota la vida de la capital de
Catalunya, que estan totalment desprotegits i els altres, en molts casos,
exempts d’impostos. Sabotatge a les famílies de comerciants de tota la vida, de
petits empresaris, d’autònoms que han de plegar perquè una gran multinacional
ofereix el doble de lloguer “perquè no paga impostos o els paga fora del país”.
No. Prou. Trump ha dit prou. Si vols botiga al carrer de Ferran o a la Rambla
de Catalunya, paga impostos, et diguis com et diguis.
■ Els aranzels de Donald Trump igualen el terreny de joc. Diuen: si vols
accedir als nostres mercats, jugaràs amb les nostres regles. Pagaràs un salari
just. Compliràs les normes de seguretat. No contaminaràs ni explotaràs només
per soscavar els que juguen net. I aquí Trump, us agradi o no, està
reequilibrant la balança, i ja era hora.
5.
Els brams d’ase
dels que perden la moma
■ Fa dos dies que el món sencer s'està retorçant d’indignació i reclamant el seu “statu quo” privilegiat de sempre arran dels nous aranzels de Donald Trump. M’explica un amic australià que aquest és el cas que ell està vivint a Canberra. A Austràlia, que actualment es troba en unes eleccions federals, “tots dos líders polítics, el d'esquerra i el de dreta, intenten superar-se mútuament en les crítiques al president dels EUA”, em diu per videoconferència rient. No obstant això, “Austràlia és un gran exemple de com, darrere de la postura política i la retòrica dels líders nacionals d'arreu del món, hi ha molta hipocresia i, sobretot, indiferència davant la situació de la seva pròpia gent i indústries”, també m’explica. De fet, tal com ens passa a Catalunya, que molts australians estan ofegats per aquestes circumstàncies mentre els responsables governamentals atorguen subvencions i drets a la sanitat i a mil i una coses més als immigrants sense papers acabats d’arribar. Quin desori. I a casa nostra, encara hi ha carallots com la miserable woke d’ERC Ester Capella, una mòmia que va ser consellera i vividora de no sé quantes coses més, que demana sancionar els ajuntaments que es neguin a empadronar tothom que ho vulgui, sense papers, ni documentació ni històries. Tots cap dins saltant-se la llei i volent sancionar qui la compleix o la vol complir. Mare meva, quin personal! Tinc ganes d’anar a Austràlia a veure el meu amic Juanjo, català que fa 30 anys que hi viu. Però hi aniré quan tot aquest despropòsit de la immigració, el woke i el globalisme hagi passat i estigui tot mort i enterrat. I espero que sigui ben aviat per poder visitar els cangurs i la resta d’habitants d'aquell continent.
■Aquests mateixos líders que condemnen Donald Trump
per “proteccionisme” són els que als catalans ens apliquen tota mena d’impostos
i, paradoxalment, com en el cas del lladregot Pujol, ells deixen prescriure els
seus. Barruts i pocavergonyes, aquests i els que són com ells, uns vividors de
la cosa pública, sí. Aquests sí. Que critiquen Trump mentre s’enfonsen en el
seu pou de merda personal.
6.
Copets a l’esquena
des de Davos i para de comptar
■ Mentre tots aquests paràsits al servei del globalisme destructiu i de la nefasta multiculturalitat que erradica les cultures nacionals només esperen copets a l’esquena dels mafiosos de Davos, Donald Trump se’n desmarca i fa allò que hauria de fer qualsevol líder nacional/estatal seriós. I ho fa reduint el dèficit comercial, augmentant la producció nacional, augmentant els ingressos sense colpejar els contribuents i refermant la independència nord-americana a l'escenari mundial. Aplica aquests aranzels com les armes geopolítiques que són: exigint millors condicions comercials, defensant la llibertat d'expressió i capgirant el rumb contra el globalisme econòmic. No està aïllant Amèrica, com diuen les peixateres cridaneres de la UE, o com bramen els esclavistes del globalisme que paguen sous de dos euros al dia a humans sense recursos ni coneixement dels seus drets i que ara es veuran obligats pagar allò que els correspon. No aïlla Amèrica, sinó que l'està fortificant. I cada nació que valori el seu futur n’hauria de prendre nota i aplicar-se i aplicar la pràctica, si realment es pretén un mon més just en què tothom s’esforci i no un món ple de dròpols que visquin de les subvencions i les paguetes per no fer res de res més que intentar destruir cultures mil·lenàries, civilitzacions ancestrals i història universal.
■ No es tracta de nostàlgia. No es tracta solament de proteccionisme. Es tracta de la
supervivència. Supervivència estatal i nacional. Es tracta de recuperar la
força, recuperar el control i negar-se a ser un abocador de productes fets per
esclaus embolicats en falses virtuts i venuts com a gent que necessita solidaritat
mentre els globalistes els exploten.
■ Els aranzels de Donald Trump són una amenaça per als globalistes. No pels treballadors. No pels ciutadans. No per a les nacions que volen recuperar la seva dignitat. Ell lidera la càrrega, i altres els seguiran, si tenen el coratge. A veure quants el tenen. És hora de deixar de burlar-se’n i començar a aprendre’n. Protegiu les vostres indústries. Protegiu els vostres treballadors. Defenseu el futur econòmic (com fa ell) de la nostra nació, Catalunya, evitant regalar l’esforç de tots els catalans convertit en impostos als aprofitats estrangers que només venen al país a xuclar, a delinquir, a no integrar-se i a desintegrar-nos mentre els miserables que els blinden i protegeixen s'emplenen les butxaques, com els polítics corruptes o les màfies que els transporten il·legalment fins a les nostres costes perquè assaltin casa nostra. I això Trump tampoc no ho permet ni ho permetrà.
