Perinno Lligams

  Hamas demana al papa Lleó XIV “que segueixi les passes de Francesc en la seva repetida solidaritat palestina” Segons que m’explica un bon amic diplomàtic del Govern d’Israel, mentre que el president del país, Isaac Herzog i l’executiu de Benjamin Netanyahu van felicitar de seguida Robert Prevost, el nou papa catòlic per la seva elecció i li van demanar aportacions de pau i concòrdia, els terroristes de Hamas li van fer arribar un missatge que s’ha publicat en diversos mitjans de tot el món amb el contingut “us desitgem èxit en el compliment de la vostra missió espiritual i humanitària enmig de les tragèdies i els desastres que afecten el món, entre els quals destaca la brutal agressió sionista contra el nostre poble palestí a la Franja de Gaza", que segueix amb un "valorem profundament les valentes posicions humanitàries expressades pel difunt papa Francesc, la seva repetida solidaritat amb el poble palestí i el seu rebuig a l'ocupació i les seves polítiques repressives...

  Del Compromís de Casp al cul del pa Bimbo de Puigdemont: la farsa pujolista entronitzada en el ridícul Tal com us deia en el meu article d’ahir , aquest país pateix la decadència del pujolisme, i Carles Puigdemont, l’ invent dels Pujol, n’és la prova més ridícula. Aquesta setmana, el líder de Junts ha fet el paperot discutint amb Unai Sordo, secretari general de CCOO, per un tuit sobre el pa Bimbo, acabant amb receptes de ChatGPT T  que han fet riure mig internet. Jo mateix vaig veure néixer aquesta farsa el 2011, quan Oriol Pujol, fill de Jordi Pujol, va presentar Carles Puigdemont com la “panacea sobiranista ”  en un esmorzar a l'Hotel Ritz de Barcelona. Avui, el que es va fer dir president legítim fins i tot quan ja feia temps que no ho era, és un deliri en caiguda lliure i una paròdia de si mateix, envoltat de palmeros com el seu secretari general, Jordi Turull o la multimilitant i processista incombustible Pilar Rahola. Aquest és el declivi absolut d’un home i d...

  Foto: ACN La doble moral del pujolisme processisme: el gran peatge nacional català Aquest país nostre viu una decepció generacional, i el pujolisme, amb la seva farsa de catalanisme, n’és el culpable des de fa gairebé mig segle. Jordi Pujol deixava prescriure l’impost de successions mentre parlava de “valors catalans”. Artur Mas caminava cap a “Ítaca” mentre signava pactes amb el PP d'Aznar. I els seus hereus, Junts, encara tenen la barra d’alliçonar-nos amb propostes com el “Padró Social” (que afavoreix abusos) perquè “cal afrontar el desafiament demogràfic amb mesures clares i garantir que tothom tingui protecció, sense fer cabal de les etiquetes que els posarien deixant clar que hem de mullar-nos i no mirar cap a una altra banda”, diuen sense despentinar-se, tot i que segueixen fidels al putaramonetisme del seu gran mestre, l’evasor d’impostos Pujol, i alhora demanen “prohibir l’empadronament a les persones que ocupin habitatges de manera il·legal”, en referència als okupes ...

  Schopenhauer, la saviesa de la vida i els valors de la soledat El dia 15 faré 69 anys (Barcelona, 15 de maig de 1956) i avui, segurament de manera inconscient perquè en el següent aniversari tocaré la setantena, la qual cosa no és intranscendent de cap manera, deixaré de banda la meva anàlisi política i geopolítica que habitualment redacto gaudint de l’entusiasme de l’actualitat periodística contrastada per centrar-me en aquest article sobre la filosofia contemporània i constructiva del mestre Arthur Schopenhauer (1788, Gdansk , Polònia-1860, Frankfurt del Main, Alemanya) i m’endinsaré una mica en el seu mestratge i abordaré concretament el capítol “De la soledat i l’existència solitària” dels seus Aforismes sobre la saviesa de la vida, que estat llegint durant les darreres setmanes i que m’ha atret especialment per seu tractament de la soledat humana. La seva visió de la soledat com a refugi i del desaferrament com a llibertat ha captivat pensadors d’arreu. Josep Pla, en les ...

  Els partidaris de la Lliga Musulmana Markazi del Pakistan cremen una bandera índia i un cartell de Narendra Modi, el primer ministre de l'Índia, durant una manifestació a Karachi, FAREED KHAN/AP. El conflicte Índia-Pakistan: una anàlisi geopolítica del paper britànic i estatunidenc El conflicte entre l’Índia i Pakistan —en que fa poques hores ja s’havien donat algunes accions bèl·liques— centrat principalment en la regió disputada del Caixmir, té les seves arrels en la partició de l’Índia britànica el 1947, un procés caòtic que va desplaçar milions de persones i va causar centenars de milers de morts. Aquesta divisió, orquestrada pels britànics, va crear dos estats amb identitats oposades: l’Índia, secular i de majoria hindú, i el Pakistan, una república islàmica de majoria musulmana. La disputa pel Caixmir, amb una població majoritàriament musulmana però governada per un maharajà hindú, va desencadenar la primera guerra indo-pakistanesa (1947-48) i ha estat el detonant de tre...