Sílvia Orriols: “Després de dir-nos feixistes i fer pactes antidemocràtics contra nosaltres, @JuntsXCat redirigeix el discurs mirant cap a Aliança. A veure si és que no érem feixistes i només és que us fèiem nosa i competència”

 

Foto: ACN

La doble moral del pujolisme processisme: el gran peatge nacional català

Aquest país nostre viu una decepció generacional, i el pujolisme, amb la seva farsa de catalanisme, n’és el culpable des de fa gairebé mig segle. Jordi Pujol deixava prescriure l’impost de successions mentre parlava de “valors catalans”. Artur Mas caminava cap a “Ítaca” mentre signava pactes amb el PP d'Aznar. I els seus hereus, Junts, encara tenen la barra d’alliçonar-nos amb propostes com el “Padró Social” (que afavoreix abusos) perquè “cal afrontar el desafiament demogràfic amb mesures clares i garantir que tothom tingui protecció, sense fer cabal de les etiquetes que els posarien deixant clar que hem de mullar-nos i no mirar cap a una altra banda”, diuen sense despentinar-se, tot i que segueixen fidels al putaramonetisme del seu gran mestre, l’evasor d’impostos Pujol, i alhora demanen “prohibir l’empadronament a les persones que ocupin habitatges de manera il·legal”, en referència als okupes comuns (i l’adjectiu “comuns” no és casual!). Queda clar, doncs, que porten el coet al cul d’Aliança Catalana i s’han de rendir a les evidències.

Són molts exemples de la riota que ens han fet als catalans al llarg del darrer mig segle, aquests voltors desaprensius, una de les més importants l’explicava fa uns mesos, entre altres perles interessantíssimes, Alfons López Tena, posant sobre la taula clarament que el pujolisme sociològic va inflar el mite del 1714 per vendre’ns autonomia com a llibertat, mentre políticament ens collava a Madrid (El Món, 22/02/2025). Amb aquesta entradeta reflexió, intento que els qui encara no hi hàgiu arribat, obriu la ment i us desperteu de les mentides continuades amb què el pujolisme, avui convertit en processisme multicolor, fa mig segle que enreda i atura el país de manera continuada amb la seva doble moral, mentides, subterfugis i falsedats de tota mena sempre en favor propi i personal que ha portat el país a haver de pagar un peatge nacional sense parangó ni precedents històrics, intentant destruir o silenciar tot aquell que s’hi oposa o s’hi posa al davant com és ara el cas del partit de Sílvia Orriols, Aliança Catalana, a qui combaten com els pitjors enemics (que segurament, per ells ho són) deixant de banda els veritables enemics de la la nació amb qui tenen connivència continuada des de fa anys.

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 11-5-25

■ Nit de dissabte sitgetà amb inspiració casolana per esbossar unes quantes idees al voltant d’un tuit de la presidenta d’Aliança Catalana i diputada al Parlament de Catalunya, Sílvia Orriols, en què diu “Després de dir-nos feixistes i fer pactes antidemocràtics contra nosaltres, @JuntsXCat redirigeix el discurs mirant cap a Aliança. A veure si és que no érem feixistes i només és que us fèiem nosa i competència...”. Doncs, sí, té tota la raó Sílvia Orriols, perquè és allò del ni mengen ni volen deixar menjar que resa aquell refrany castellà del gos de l’hortolà. Són gasòfia parasitària i cucs llefiscosos que només es preocupen de la seva menjadora fa anys i panys, no són patriotes, ni maulets, ni lluitadors per la catalanitat: només són del seu propi partit, cadascú del seu personal, perquè només miren la seva conveniència, la seva poltrona autonomista i com van augmentant el saldos del seus comptes corrents pagant els soferts catalans que cotitzen a l’Agència Tributària espanyola, per la qual recapten ells com els subalterns que són. I aquesta mena de claveguera política social no mereix cap vot més a les urnes, perquè, potser ja n’hi ha prou de mig segle més d’enganyifes després de 40 anys de franquisme precedits d’una desastrosa república del no res, sense cap ordre ni concert, no us sembla, catalanets? I tal com va dir el patriota Pau Claris dirigint-se al poble com a 94è president de la Generalitat (no el merdeta autonomista Prat de la Riba a qui l’altre merdeta autonomista Pujol tant enlaira perquè amb Pau Claris no podria haver fer ni de mosso de quadres), “què us falta, catalans, sinó la voluntat?”.    

1. Pujol: valors de cara a la galeria

■ Jordi Pujol ens venia “valors catalans” mentre amagava una herència a Andorra, evadint i deixant prescriure els impostos de successions durant 34 anys, tal com explica l’exdirigent convergent Alfons López Tena (El Món, 22/02/2025): Pujol, “defraudava impostos mentre predicava moral”. Les seves comissions eren un secret que tot el pujolisme sabia, un pujolisme que convertia la Generalitat en un niu de favors, tal com passa ara i no ha deixat de passar mai. El pujolisme va inflar el 1714 com a mite per fer-nos creure que l’autonomia era sobirania, mentre pactava amb Madrid. Aquesta doble moral va frenar l’independentisme real, perquè el pujolisme ha estat i encara és una màscara per mantenir sotmesos tots aquells que el votàvem encoratjats en què un dia ens alliberaria, com el Moisès català mentre feia de virrei espanyol i a la metròpoli el declaraven Español del Año.

2. Mas: cap a Ítaca mentre pactava amb el PP

■ Artur Mas parlava d’Ítaca i d’independència, però signava pactes amb el PP per aprovar pressupostos i acceptava retallades de Rajoy. Mentre ens venia somnis, negociava amb els que ens oprimien. La seva doble moral ha estat el gran peatge nacional a causa d'aquest processisme, que va prometre llibertat i independència política a través del titella Puigdemont, un altre fantasma que va intentar enredar tot el país i gairebé ho va aconseguir, però aquesta vegada el pujolisme no va poder rematar la jugada de manera impune i el castell de cartes va fer llenya. El titella Puigdemont va fugir com el covard que és després de renunciar a la proclamació de la independència de manera vergonyosa en un espectacle lamentable al Parlament de Catalunya després que més de dos milions de catalans haguéssim votat i guanyat un referèndum per golejada i amb moltes garrotades espanyoles de tota mena pel mig. Aquest pujolisme perdut, fracassat i a punt del traspàs, ara, encara ara, demana conformisme i pactar amb l'estat (dit pel mateix Pujol que segueix tirant aigua al vi de tot el país quan se'n va d’aquest món i ho fa seguint llepant el cul a Espanya, lloant la seva llengua i la seva força, com ha fet sempre, parlem clar). Ara és el moment d’enviar un clar missatge a tots aquests capsigranys que viuen de la menjadora del règim del 78 des del principi, molts dels quals amb hereus nascuts molt més tard que encara hi pasturen força bé. "Líders" que parlen alt i sovint pacten molt baix. Molt baix. No us votarem mai més. Dels patriotes, que som molts, no tornareu a tenir el nostre vot. Per dignitat i principis.  

3. Junts: hereus de la farsa

■ Aquesta entelèquia anomenada Junts, que no se sap ni què és més enllà que són la reproducció natural del miserable pujolisme, segueixen la mateixa línia. Ara callen i atorguen en molts camps proposats per les esquerres woke més ridícules, lamentables i contranatura. Ara proposen un “Padró Social” que, lluny d’ajudar els vulnerables, permet immigrants il·legals accedir al padró, sanitat i ajudes, afavorint, tal com queda clar i evident que fa molt temps que passa, delinqüència i robatoris arreu del país per part de molts d'aquests il·legals que se senten impunes. Però, alhora, aquests mateixos processistes pujolistes, volen competir amb Sílvia Orriols i amb els principis d’Aliança Catalana, un partit que vol tancar les portes de tota immigració il·legal com ho ha fet Giorgia Meloni a Itàlia, Viktor Orbán a Hongria o com ho vol implementar Alice Weidel a Alemanya en cas d’esdevenir presidenta. I no, no tots som extrema dreta (molts no som ni de dretes), no tots els partits sobiranistes europeus pertanyen a l’ultradreta, no, però sí que són defensors de la terra: no recordeu el “bon cop de falç, defensors de la terra?” Doncs, ara és l’hora, segadors! Ara és l’hora. L’hora de deixar de banda aquesta farsa que ens enreda amb la doble moral de qui diu “Catalunya primer” però manté polítiques que la perjudiquen igual que als seus ciutadans. Aquesta farsa és el preu de l’autonomisme pujolista processista que no té final. Perquè els hereus polítics de Pujol, els de Junts i els d'ERC i també de la CUP, ens venen somnis però a l'hora de la veritat ens lliuren traïcions. Només traïcions.

4. Socialistes i Comuns: malbaratament de recursos públics

■ Mentre Junts calla, els socialistes i Comuns a l’Ajuntament de Barcelona compren un edifici a l’Eixample de la capital de Catalunya destinat a lloguer social: 4,8 milions d’euros per 10 pisos de 90 m², a 342.857 € per pis, segons que ha publicat la premsa de Vichy en clau positiva. Això és habitatge social? Aquest malbaratament dels recursos públics, o sigui, dels nostres diners és una altra cara de l’autonomisme, on els partits es reparteixen el pastís mentre la gran majoria dels catalans anònims paguem religiosament els impostos que molts d'ells, com el mateix Pujol, clar i català, eviten liquidar. Progressistes i processistes, doncs jugant amb els nostres impostos i rient-se del poble.

5. Per acabar

■ Us convido a despertar d’aquesta farsa autonomista. Pujol defraudava mentre predicava i tenia connivència amb Espanya; Mas pactava amb els opressors i vivia molt bé del diner públic dels catalans, i Junts ven solucions que només creen problemes perquè són la cançó de l’enfadós. El pujolisme processisme, amb la seva doble moral, és el peatge que paguem per una Catalunya lligada a Madrid. Com diu López Tena, el 1714 va ser un mite per justificar l’autonomia, no la llibertat perquè el 1714, a Catalunya només es va lliurar una guerra que tan sols era una disputa per drets estatutaris en una contesa bèl·lica entre dos reis aspirants a la corona espanyola, no per cap independència ni cap llibertat del poble de Catalunya: i va guanyar un dels dos bàndols espanyols. "Tanto monta, monta tanto", diuen ells. O per què us penseu que els partits i entitats espanyolistes ofrenen flors al monument de Rafael de Casanova cada 11 de setembre? No ho heu pensat mai? Només trencant aquest conformisme recuperarem la dignitat. Que aquesta reflexió us inspiri a ser més crítics i a dir prou als miserables que ens venen i enganyen fa 613 anys, des del Compromís de Casp i Bernat de Gualbes, el primer traïdor de la nostra història escrita. Corria l'any 1412.