Perinno Lligams

El gran referent comú comença al país retòric Santi Capellera i Rabassó*periodista E xisteix una important anàlisi filosòfica feta a partir de À la recherche du temps perdu, la magna obra literària -més reconeguda i citada a les facultats i fòrums acadèmics que no pas llegida- de Marcel Proust. Es tracta d’un assaig que Vincent Descombres va publicar fa gairebé dues dècades i que s’anomena Proust: philosophie du roman. De les moltes idees que conté, n'hi ha una que, indirectament, potser dóna pistes per comprendre millor el lideratge polític dels que ens intenten liderar o ens lideren, ja sigui personal o col•lectiu. Això succeeix quan aquest redactat cita Françoise, la vella criada que, emigrada a París, continua penjada del món de Combray, perquè és d’allà que conserva la manera de parlar i, sobretot, la manera de veure el món i els seus punts de vista envers la totalitat de les coses. D’això, algú n’ha dit el país retòric, que es referiria a aquell grup humà que reuneix la doble...

Cop a l’avortament organitzat a Barcelona Santi Capellera i Rabassó*periodista Barcelona va ser el passat dia 26 de novembre la capital europea on es va portar a terme l’operació més important contra clíniques avortístes, des que la llei de la interrupció de l’embaràs va entrar en vigor a l’estat espanyol. La Guàrdia Civil de la Ciutat Comtal va detenir el director dels centres del grup Ginemedex-TCB, Carlos Morín, al senyorial barri de les Tres Torres de la part alta de la ciutat, que van estar objecte d’un minuciós registre per part del agents de la benemèrita en una operació dirigida per la Fiscalia de Catalunya i el jutjat d'instrucció número 33, davant les sospites que en aquells indrets s'hi feien avortaments il·legals de manera reiterada des de feia molts anys. Sis persones, que ostentaven càrrecs de responsabilitat van ser detingudes a les quatre clíniques intervingudes policialment: TBC, Emece, Ginemedex i Fundació Morín. El jutjat d...

Barcelona Design Week, el disseny de tots Santi Capellera i Rabassó*periodista D el 6 al 10 de novembre es va celebrar la segona edició del Barcelona Design Week, un congrés internacional de caràcter empresarial, amb l’objectiu de promoure Barcelona com una capital de la creativitat i el disseny, i alhora reforçar les relacions entre empreses i dissenyadors. Coincidint amb el congrés, un grup de professionals del sector va crear el Club Design Managers, que pretén consolidar Barcelona com a inspiring city, un objectiu sempre present en la institució organitzadora d’aquesta setmana, el Barcelona Centre de Disseny. El certamen va aplegar importants creatius relacionats internacionalment amb les empreses, que van destacar tant la importància dels dissenyadors catalans, com també dels de la zona d’influència educacional dels distints centres barcelonins on s’imparteix aquest ensenyament. Així doncs, els empresaris van destacar i reconèixer autors com Òscar Tusquets o André Ricard, i la qua...

I vostè senyora, encara mira El diario de Patricia? Santi Capellera i Rabassó*periodista E l diumege dia 25 va ser el Dia Contra la Violència de Gènere. I d’això ja se n’ha parlat tant que reiterar-ho o repetir-ho per enèssima vegada no sé si fa més per evitar aquesta vergonyant situació, incomprensible de totes a totes, o simplement ajuda a acostumar l’ull i l’orella a un fet que se suposa que no hauria de succeïr mai però com que no fa més que esdevenir-se acaba formant part de la quotidianeitat informativa. I això, sinceranment, és molt trist. La violència masclista s’emmarcaria en una possible definició com els actes contra les dones que tenen o poden tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, les amenaces d’aquests actes, o la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada. Aquesta violència ha rebut diverses denominacions usades com a sinònim, moltes d’elles sincerame...

Francesc Candel, un home a recordar per molt Santi Capellera i Rabassó*periodista E l passat dia 23 de novembre moria a Barcelona l’escriptor i activista polític i social, Francesc Candel (El Racó d'Ademús, País Valencià, 1924). Militant comunista i antifranquista i senador pel PSUC, Candel havia fet de l’art de l’escriptura la seva vocació profunda, que havia portat a terme amb un estoïcisme exemplar. Una vocació que malgrat haver estat plena de contratemps, penúria econòmica, processos judicials, prohibicions i amenaces personals, també el va esperonar en el seu entestament a crear una obra literària duradora i reconeguda. Avui és un autor d'immensa popularitat que té en proporció semblant lectors i també devots de la seva aura. Escriptor incansable, va publicar més de quaranta llibres entre narrativa, assaig, memòries i teatre. És ben cert que sense l'exemple de personatges amb la categoria humana i intel.lectual d'un Francesc Candel, mai no s’hauria pogut insistir e...

El mort indefinit de Rosa Estaràs Santi Capellera i Rabassó*periodista L a presidenta del PP i cap de l’oposició del Govern balear, Rosa Estaràs, afirmava fa pocs dies al Congrés dels Diputats de Madrid que l’hexapartit que forma l’executiu de l’arxipèlag és un atemptat a la democràcia. Aquestes afirmacions han sortit a la llum perquè sembla ser que es van esdevenir “accidentalment”, quan en un enregistrament de recursos un càmera d’IB3 es va acostar massa a la lider conservadora. Estaràs tampoc no s’hi va mirar gaire quan va dir sense amagar-se’n que li havien deixat un mort al seu càrrec. «M'ha caigut un bon mort a sobre», va dir clarament davant l’omnipresència de la lent panòptica electrònica que tot ho veu. Segons la dirigent del PP balear però, aquesta definició no anava referida al fet d’haver assumit la presidència del partit després de la marxa de Jaume Matas, sinó que ara, vist l’enrenou que això ha provocat dins i fora de casa seva, gira la truita i se’n desdiu. I passa ...

El nou catalanisme i el dret a decidir d’Artur Mas Santi Capellera i Rabassó*periodista A rtur Mas, secretari general de CDC, va pronunciar el passat dimarts dia 20 de novembre al Palau de Congressos de Barcelona la seva esperada conferència sobre la refundació del catalanisme, amb gran expectació mediàtica i ciutadana. Mas va parlar i actuar més com un líder europeu que no pas com un presidenciable a la Generalitat de Catalunya, ja que els trets i el mimetisme Sarkozy cada dia es fan més evidents en el mandatari nacionalista català. I és lògic que fins a cert punt, el candidat a president es reflecteixi en un triomfador obert a tot com el francès. L’expressió més repetida en la conferència d’Artur Mas va ser la del “dret a decidir”, tant en referència a la reivindicació col•lectiva dels drets nacionals de Catalunya com pel que fa als àmbits de decisió més individuals com ara l’elecció de la prestació d’alguns serveis públics. Mas va fer un discurs de radicalitat democràtica que passav...

Era antifeixista la manifestació de Barcelona? Santi Capellera i Rabassó*periodista L a revolta urbana que el dissabte dia 17 de novembre passat va tenir lloc a Barcelona, i que va acabar amb greus aldarulls i amb atacs físics a la mateixa seu del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya té connotacions contradictòries a banda d’inexplicables. L’important reforç de seguretat policial que va existir, per part dels Mossos d’Esquadra, a la plaça Universitat i a la ronda de Sant Antoni no es va observar una mica més avall, és a dir davant la seu de la Conselleria d’Interior. Potser en aquest aspecte concret es poden buscar altres responsabilitats, tal com han denunciat efectius de la policia catalana o algun sindicat d’aquesta, però la lògica indica que d’aquest desequilibri n’hauria de poder respondre el conseller titular, és a dir Joan Saura, de qui al meu parer és dubtosa la seva idoneïtat per al càrrec que detenta. Alguns llocs de Catalunya han esdevingut bressols i promot...

A la Corona espanyola li han crescut els nans Santi Capellera i Rabassó*periodista E ls recents episodis protagonitzats per la monarquia espanyola, directament o indirecta, han minvat importantment la credibilitat que aquesta institució tenia per a molts ciutadans, a banda d’haver-la erosionat en molts dels seus vessants, tant polítics com socials. Fa anys, quan la monarquia va fer de pont entre les antigues estructures de la dictadura franquista i les noves concepcións de l’estat espanyol, quan es van restaurar la democràcia i les institucions actuals per mor popular, aquesta estava molt ben conceptuada pel seu paper arbitral i de balança entre els distints corrents d’opinió i partits polítics legalment constituïts. El paper moderador de la Corona doncs, que va tenir una importància cabdal en l’avort de dissortats episodis inoblidables per tots, com aquell conat de cop d’estat militar del 23-F, no es correspon amb els esdeveniments que durant els darrers mesos l’han caracteritzat. La ...

Té interès Espanya a entendre Catalunya? Santi Capellera i Rabassó*periodista F a pocs dies em va passar una cosa semblant a la que li va succeïr a Jordi Pujol amb un amic seu de Madrid, i ho explico aprofitant el text d’algunes de les seves reflexions, que per verídiques vaig trobar molt encertades i immillorables, a més de plenament adaptables a les meves circumstàncies personals. Vaig tenir, a casa meva de Ciutadella, un convidat madrileny, col·lega de professió, i amb el qual havia coincidit treballant en una redacció ja fa molts anys. Malgrat que està apartat de la professió activa, acabem, tal com toca entre periodistes, parlant de la situació política a Espanya, i surt Catalunya, és clar. Jo li expresso el meu disgust personal i professional per la intoxicació que s’ha fet per part d’un gruix molt important de la resta de l’estat contra el Principat. Intoxicació amb una versió falsejada de la solidaritat, amb la presentació d’una Catalunya inquisitorial, amb l’atribuci...

Frankfurt 2007 ens ha identificat molt més a tots Santi Capellera i Rabassó*periodista L a presència de la nostra cultura a la Fira del Llibre de Frankfurt, es pot dir que ha estat un èxit, malgrat les indefinicions i les vacil·lacions que en un moment determinat havien amenaçat el projecte. Un èxit de consum intern, sobretot, que ha servit de molt per a l’augment de l’autoestima autòctona, i gràcies, en bona part, a la cobertura mediàtica dels mitjans de comunicació de titularitat pública –sobretot TV3 i Catalunya Ràdio en primer lloc, i en una menor mesura també IB3, però amb la destacable nulitat informativa de Canal 9, malgrat la important presència d’escriptors valencians al certamen- que, tantes altres vegades, s’han abstingut de jugar a favor de la promoció exterior, i han deixat de fer ressò d’actes culturals rellevants que bé s’ho haurien merescut, com a mínim igual que la Fira del Llibre. Però aquesta manifestació també ha estat un èxit de cara enfora: avui els escriptors en...

Al record sinceritat i a la memòria lucidesa Santi Capellera i Rabassó*periodista E l diumenge dia 28 d’octubre es va celebrar a Roma la cerimònia de beatificació de 498 víctimes catòliques de la Guerra Civil espanyola. Aquests han estat anomenats pel mateix Vaticà “màrtirs espanyols del segle XX”, cosa que el Papa Benet XVI ha decretat perquè no ha volgut fer cap menció ni relacionar les beatificacions amb el terme Guerra Civil espanyola. Realment però, aquesta beatificació no es correspon en nombre amb la totalitat de les víctimes martiritzades per raons religioses. I encara molt menys si es comptabilitzen els assassinats per motius estríctament polítics, de persones que eren creients, devotes i pràcticants, i que en alguns casos també portaven hàbits -o els havien portat-, ja que molts capellans víctimes del franquisme no han rebut fins ara cap reconeixement ni rehabilitació. En cada cas es va aplicar un raser diferent per catalogar els assassinats que hi va haver, sense cap mena de...

Quina mena de Justícia ens està fent justícia? Santi Capellera i Rabassó*periodista E fectivament, en la pregunta del meu titular s’hi reflecteix de manera fidel el contingut del cos de l’article. He fet un repàs a moltes situacions i actuacions portades a terme darrerament pel poder judicial, i algunes d’elles no poden sinó causar perplexitat i descrèdit. Per exemple el llarg moment d’impasse en què es troba, des de fa quasi un any, el Consejo Superior del Poder Judicial per l’oposició del PP a la renovació que li correspon, que finalment és impugnada pel PSOE amb la recusació de tres magistrats per tal de desencallar-la. Però, en veure la maniobra, els conservadors recusen al mateix temps els magistrats progressistes, amb la qual cosa tot queda com abans, és a dir, a mans del sector dretà igual que al principi de la història. També hi ha les actuacions de l’Audiència Nacional, tan contraproduents, sovint, com en els casos d’aquella portada d’El Jueves -que feia una paròdia de la repr...

Les places de Ceuta i Melilla, encara Santi Capellera i Rabassó*periodista L es imatges que les distintes televisions han emès de la visita reial espanyola a les ciutats de Ceuta i Melilla, m’han transportat a la meva infantesa i al record d’aquells NO-DO en blanc i negre que m’havia d’empassar abans de Walt Disney. Centenars de banderes espanyoles esgrimides per sengles ciutadans en un reduït espai, m’han recordat les visites que, també en blanc i negre, aquell nostre dictador va anar fent per totes les ciutats de l’estat en el decurs de les quatre dècades en que ho va decidir tot. Però a banda d’aquesta efemèride recordatòria de la meva tendra infància, crec que cal ser conscients i coherents en la defensa i en el devenir del nostre sistema econòmic, que és en definitiva d’allà on tots ens sustentem. I potser aquesta visita reial no ha estat prou oportuna, si considerem que probablement pugui trencar els ponts de les relacions comercials, i tancar les portes a m...

El Camí de Cavalls i altres rutes apassionants Santi Capellera i Rabassó*periodista F a més d’una dècada que un grup d’entitats i associacions van decidir constituir-se en la Coordinadora en Defensa del Camí de Cavalls de Menorca, una plataforma que havia de donar resposta a una demanda social per recuperar i protegir un camí que forma part de la història ancestral de l’illa. Durant aquests deu anys han estat moltes les accions que s’han fet des de la Coordinadora per seguir emprant el Camí de Cavalls com tradicionalment s’havia fet perquè s’hi contemplava el dret de pas, i també moltes les dificultats amb que els seus membres s’han hagut d’enfrontar des d’aleshores. Els primers conflictes es van produir a partir dels anys noranta, quan alguns particulars afectats pel traçat van tancar amb barreres i obstacles el pas tranquil dels excursionistes. La tasca de la Coordinadora durant tots aquests anys va ser molt feixuga, ja que va rebre un total de sis interdictes civils, una denúncia p...