Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

diumenge, 24 de juny de 2007

De com la vella Europa torna, per diverses raons, al conservadorisme més decimonònic. (publicat al "Menorca Diari Insular" el 21 de juny de 2007).


Europa desfila de nou cap a la dreta
Santi Capellera i Rabassó *periodista
La definició de dretes i esquerres en els països industrials més avançats només resulta precisa si es fa en funció de l'etiqueta del rival. Si es passés a un examen de programes i doctrines seria impossible trobar un denominador comú als partits de dretes i als d'esquerres. Així, per exemple, la CDU alemanya va ser liberal o neoliberal, només en els primers anys de la postguerra. I des de fa bastants decennis intenta ocupar un centre que podria definir-se com a socialdemòcrata amb retocs liberals; és a dir, un centre perfectament reversible. A França, Sarkozy té rampells conservadors sobre un programa de govern que signarien sense dolor els socialdemòcrates alemanys; a Bèlgica les urnes es decideixen per raons de política ètnica –encara que no es confessi–; a Polònia la dreta ha triomfat pel seu radicalisme ultramontà i anticomunista; en els Països Bàltics els programes dels governs conservadors els assumiria amb orgull Ludwig Erhard, el pare del "miracle alemany", sustentat per idees liberals.
El món occidental té ofertes cada vegada menys diferenciades per resoldre els problemes socials i econòmics dels estats. Aquest final de decenni està presenciant el triomf de les dretes en el món occidental. Es podria dir que més que una orientació cap a la dreta, el món occidental està mostrant el seu desencantament a unes opcions polítiques que, fent bandera de l'ideari socialista, van desenvolupar en realitat una política maldestra "de repartiment del botí" sense trobar una regeneració dels recursos econòmics nacionals i les bases d'una millor convivència social. És un desencantament que ha motivat les alternances en el poder i la constància en l'absentisme electoral. Cosa que també podria dir-se de Gran Bretanya i els EUA amb els seus sistemes de poder bipolar.
Fins a cert punt estem presenciant un exercici de rutina democràtica de recerca constant de polítics i programes que resolguin els problemes més apressants. Però –i això és l'alarmant– estem presenciant simultàniament un espectacle gairebé fascistoide de culte del poder. Els partits, i sobretot els grans, no promouen la gent d'idees més clares i de millor capacitat de gestió, sinó que construeixen amb passió equips de demagogs i maquiavels d’anar per casa que semblen especialment capacitats per erigir fabriques monopolitzadores del poder. Malgrat tot, el panorama té les seves excepcions, però encara així, la situació inquieta. Perquè en les nacions carents de societats civils estables, i capaces de rebutjar els aspirants a monopolistes del poder, podem observar alguns espectacles en què les màfies ja s'han apoderat de l'economia i dels governs. Sobretot en els estats que van passar sobtadament de la dictadura a la democràcia com ara Rússia i gairebé tots els països satèlits de l’URSS. A pesar d’això, a la llarga caldrà confiar en que els valors democràtics acabin amb aquestes "alcaldades", però malgrat aquesta meva asseveració, això fa posar els pèls de punta quan mirem l’Europa Occidental, perquè en aquesta part del món ja hem patit el fet d’idolatrar el poder pel poder molts anys de la nostra història recent.

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites